Els autors asseguren que l'abordatge del dolor crònic infantil ha millorat, però reconeixen que queda molt per fer i que el dolor infantil està poc tractat degut a la falta de formació i de recursos

El dolor infantil no ha rebut històricament la mateixa atenció que el d’adults malgrat que recents estudis epidemiològics estimen que la taxa de prevalença del dolor crònic en nens i adolescents ascendeix al 37% de la població a l’estat espanyol. L’estudi que s’ha presentat aquest dimarts a Madrid amb el títol Situación actual y propuestas de mejora del tratamiento del dolor crónico infantil en España ’, realitzat per la Càtedra de Dolor Infantil URV-Fundació Grünenthal, és el primer que aborda aquesta situació des de diferents perspectives: la clínica, per part de metges d’atenció primària i pediatres, i la social, per part de pares, mares i professors.

Aquest estudi proposa, entre les seves conclusions, la construcció d’una estratègia nacional específica per a nens i adolescents i traslladar-la a plans definits a nivell regional per millorar l’abordatge d’aquest dolor a Espanya. Segons els autors d’aquest informe, reconèixer el dolor infantil com una patologia en sí mateixa és una prioritat, ja que en l’actualitat es troba infravalorat per les autoritats, els professionals sanitaris i la societat en general. Per això, promou sensibilitzar sobre aquesta qüestió, crear sistemes de registre sistemàtic i obligatori del dolor, facilitar la implantació de protocols de valoració específics per a població infantil i seguir desenvolupant instruments de valoració del dolor. A més, els autors de l’estudi lamenten la falta de coordinació dels equips mèdics i defensen la necessitat de la creació d’Unitats de Dolor Infantil (avui dia la Unitat de Dolor Infantil (UDI) de l’Hospital Universitari La Paz de Madrid és la unitat de referència a Espanya para per a l’abordatge específic del dolor de nens i adolescents).

Malgrat la gravetat d’aquestes seqüeles, l’estudi sobre la situació del tractament del dolor infantil a Espanya conclou que molts nens i adolescents amb dolor crònic al nostre país no estan sent suficientment tractats per falta de formació o escassetat de recursos materials i organitzatius. Els professionals sanitaris s’enfronten, per tant, al repte de convertir el dolor crònic infantil en una prioritat de les seves pràctiques quotidianes.

En aquest sentit, el professor Jordi Miró, director de la Càtedra Dolor Infantil URV-Fundación Grünenthal i coordinador del projecte, ha destacat, durant la presentació de l’estudi, la importància d’una estratègia de què fer i com: “Saber què fer i fer-ho no són sinònims. Si no s’aporten els recursos materials i humans per implementar-la, les millores en el sistema seguiran en mans del voluntarisme. Necessitem una estratègia amb propostes basades en evidències, que ha de ser suportada, promoguda i finançada per les administracions responsables”.

Miró ha assenyalat, no obstant això, que malgrat els escassos recursos que es dediquen a la recerca, existeixen importants treballs per facilitar l’avaluació d’aquests pacients: “S’han creat noves eines gràcies als nostres investigadors i s’estan incorporant les noves tecnologies gràcies a la implicació personal de la comunitat científica”.

En la mateixa línia s’ha mostrat Ana Esquivias, patrona de la Fundación Grünenthal, qui ha defensat que l’abordatge del dolor crònic ha millorat, igual que la creixent conscienciació dels professionals sanitaris sobre aquesta qüestió, però existint encara el desafiament d’aconseguir que els professionals sanitaris converteixin el dolor crònic infantil en una prioritat de les seves pràctiques quotidianes, millorant la valoració i el maneig del mateix en els seus pacients.

Per la seva banda Juan Antonio Micó, president de la Sociedad Espanyola del Dolor, ha destacat la importància de la formació, la difusió, la sensibilització, la recerca i la socialització per a la millora de l’abordatge del dolor infantil i ha assenyalat que aquesta és una de les qüestions més rellevants per al pla estratègic de la seva societat.

Amb l’objectiu de posar en coneixement de la societat la situació del dolor crònic infantil a Espanya, la Càtedra de Dolor Infantil URV-Fundación Grünenthal i ANIS (Asociación Nacional de Informadores de la Salut)  han organitzat un debat posterior a la presentació de l’estudi que ha estat moderat pel vicepresident segon de l’ANIS, Sergio Alonso, qui ha posat l’accent en la necessitat de promoure la discussió i el debat per trobar solucions reals a un problema fins al moment desatès.

Les claus per a un millor abordatge del dolor crònic

L’estudi i el posterior debat han identificat cinc claus per millorar l’abordatge del dolor crònic en menors que són: l’activitat assistencial, caracteritzada per la falta de coordinació entre atenció primària i especialitzada i la falta d’informació; els protocols clínics, és a dir,  l’absència de protocols específics i desigualtat en la qualitat assistencial; la valoració del dolor infantil, ja que en l’actualitat els professionals sanitaris tenen a la seva disposició instruments vàlids i fiables per valorar el dolor dels nens i els adolescents, però no sempre s’utilitzen de forma apropiada, bé per falta de temps o d’hàbit, per falta de formació o absència de protocol; la falta de formació,tenint en compte que al voltant del 50% dels pediatres i metges d’atenció primària enquestats reconeix no disposar de formació específica en tractament del dolor crònic infantil i el 80% manifesta manques en aquesta formació, i l’atenció multidisciplinar, ja que el dolor és un fenomen complex i multidimensional pel que requereix la col·laboració de diverses disciplines capaces d’abordar de forma holística totes les dimensions afectades pel dolor crònic.

“Des de la Càtedra de Dolor Infantil i la Fundación Grünenthal, i sobre la base de la informació que ens aporta aquest estudi, volem contribuir al progrés facilitant iniciatives, promovent accions que ajudin a millorar el tractament dels joves amb dolor crònic”, ha conclòs el professor Miró.