09/11/2016

El 5,4% d’infants d’entre 3 i 6 anys mostren símptomes de TDAH

Una recerca de la URV ha determinat que el 5,4% dels infants d’entre 3 i 6 anys de Catalunya mostren símptomes del trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH). L’estudi demostra que, fins i tot en les etapes més primerenques, el trastorn pot perjudicar la salut de la família i afectar els resultats escolars. El treball també destaca que un 93,2% d’aquests infants diagnosticats tenen símptomes associats al TDAH, com ara tics, problemes de conducta o trastorn de l’espectre autista

La investigadora Josefa Canals, del Centre de Recerca en Avaluació i Mesura de la Conducta (CRAMC) del Departament de Psicologia de la URV, ha liderat un estudi en què es detecta una prevalença del TDAH d’un 5,4% en els infants catalans de 3 a 6 anys, tenint en compte les manifestacions referides a l’entorn familiar i escolar. Tot i així, segons el treball, els mestres refereixen un 8,7% de símptomes i les famílies, un 12,9%.

Aquest estudi compta amb una mostra de 1.104 infants de 3 a 6 anys d’una zona rural i d’una d’urbana de Catalunya, i es basa en qüestionaris de les famílies i dels mestres i en l’observació de forma individual dels infants. A partir d’aquesta anàlisi s’han trobat més nens que nenes que presenten els símptomes, una dada que en aquest cas sí que coincideix amb l’observació dels mestres i els familiars. En canvi, no hi ha diferència de gènere quan es valora la severitat de la patologia a partir del nombre de símptomes. Segons l’estudi, les mares d’infants amb manifestacions de TDAH presenten més problemes d’ansietat o simptomatologia emocional.

Detectar problemes psicològics a una edat molt primerenca és una tasca rellevant per ajudar els infants, les famílies i les escoles, i posa en evidència la necessitat de tenir recursos per afrontar la situació amb el suport de l’administració competent (en l’àmbit de la salut i de l’educació). La intervenció precoç no només té un efecte positiu a curt termini, sinó que també és útil per prevenir problemes de salut mental i les seves conseqüències al llarg de la vida.

Causes del TDAH

Hi ha diversos factors de risc perquè els infants puguin acabar desenvolupant un TDAH. No hi tenen res a veure aspectes com l’educació que li hagi donat la família o l’estatus socioeconòmic. Algunes de les possibles causes podrien ser de base genètica, o bé un ambient nociu durant l’embaràs (alcohol, tabac, tòxics mediambientals, dèficits nutricionals, etc.), haver nascut prematur o amb pes baix per a l’edat de gestació, haver tingut algun problema en el part o no haver tingut afecte per part dels pares durant els primers mesos de vida.

El TDAH es pot manifestar de dues maneres: o bé hi predomina la manca d’atenció, la distracció i la incapacitat d’organització i de persistència en les tasques, o bé hi preval la hiperactivitat i la impulsivitat, l’anomenat TDAH de tipus hiperactiu-impulsiu, en què els infants es mostren molt moguts i inquiets i fan les coses sense pensar. També trobem el TDAH combinat, en què es donen els dos tipus de símptomes.

Ocurrència simultània

Aquesta recerca també ha conclòs que un 93,2% dels infants diagnosticats amb TDAH tenen símptomes d’una o més patologies psíquiques paral·leles, a banda del TDAH. Algunes d’aquestes síndromes simultànies serien problemes obsessius compulsius, tics, trastorn de l’espectre autista, problemes de comportament o negativisme desafiant. Tots aquests problemes psicològics associats es troben en els infants de forma similar a com es poden presentar en etapes més avançades.

La recerca, que s’ha fet conjuntament amb investigadores de la Universitat Autònoma de Barcelona, està basada en una mostra de 1.104 infants de 3 a 6 anys d’una zona rural de Catalunya –pertanyents a les 27 escoles públiques del Priorat i la Ribera d’Ebre– i d’una zona urbana, a partir de 8 escoles (sis públiques i dues privades), de la ciutat de Montcada i Reixac.

L’estudi s’ha fet en dues fases. En primer lloc, s’ha fet un cribratge per trobar els infants amb més possibilitats de tenir TDAH a través dels tests que van omplir els mestres i 851 famílies. I en una segona fase, els investigadors van observar a l’escola aquests nens de risc de forma individual.

Actualment, la investigadora de la URV està treballant en un altre projecte de recerca que pretén avançar en la epidemiologia del TDAH i altres trastorns del neurodesenvolupament. L’estudi ha agafat una mostra molt més àmplia: 3.500 infants d’educació infantil (P4) i 3.500 de cinquè de primària de tota la província de Tarragona.

Referència bibliogràfica: Josefa Canals, Paula Morales-Hidalgo, M. Claustre Jané i Edelmira Domènech. 23 de març de 2016. ADHD Prevalence in Spanish preschoolers: comorbidity, socio-demographic factors, and functional consequences. Journal of Attention Disorders. Doi: 10.1177/1087054716638511

Print Friendly, PDF & Email

1 comentari

  1. Javier |

    Interessant investigació, no obstant, avui en existeix la corrent d’opinió que el TDAH no hauria d’estar catalogat com a una malaltia, fins i tot hi ha un article que corre per les xarxes i que crec que és un ‘fake’ que diu que el ‘creador’ del TDAH va confessar abans de morir que “s’havia inventat la malaltia”

    Jo, com a simple ciutadà de a peu sense cap coneixement en l’àmbit, ho sento com una lluita entre ‘medicina tradicional’ (pro TDAH) i ‘medicina alternativa’ (anti TDAH). Ara bé, quan sento a persones que considero de prestigi, com Sir Ken Robinson, opinar sobre el tema em fan mirar certes coses amb ulls crítics: https://www.youtube.com/watch?v=L6MNTXi82GM

    Seria interessant un debat científic en aquest: TDAH sí o TDAH no.

    Gràcies,
    Javier.

Respon a Javier Cancel·la les respostes

*