05/12/2024
Identifiquen un possible nou biomarcador per determinar l’evolució de l’estat cognitiu
La longitud dels telòmers, unes estructures situades a l’extrem dels cromosomes, disminueix amb l’edat i s’associa a les funcions cognitives, segons un estudi liderat per la URV
La longitud dels telòmers, unes estructures situades a l’extrem dels cromosomes, disminueix amb l’edat i s’associa a les funcions cognitives, segons un estudi liderat per la URV
Biològicament, l’envelliment es basa en un deteriorament irreversible de la integritat física i de les capacitats físiques i mentals. De fet, l’envelliment del cervell és un dels canvis funcionals que es fan evidents amb el pas dels anys. Un dels indicadors d’aquest envelliment és l’escurçament dels telòmers, unes estructures situades a l’extrem dels cromosomes que tenen la funció de protegir el material genètic durant la divisió cel·lular per evitar que els cromosomes es deteriorin o es fusionin amb d’altres. La xarxa d’escurçament d’aquestes estructures s’ha considerat un rellotge biològic de la vida cel·lular, ja que amb l’edat la seva longitud disminueix.
Fins ara pocs estudis havien demostrat l’associació entre la longitud telomèrica i la funció cognitiva, o els que s’han fet, donaven resultats contradictoris. En aquest sentit, un equip investigador de la Universitat Rovira i Virgili (URV) va identificar la necessitat d’estudiar amb més profunditat aquesta relació en una població de persones amb alt risc de deteriorament cognitiu.
Per fer-ho van reclutar 317 persones no fumadores que tenien alt risc cardiovascular i deteriorament cognitiu, de Reus i Pamplona. A partir de mostres biològiques, es va determinar quina era la longitud dels seus telòmers a l’inici de l’estudi i tres anys més tard. També es va avaluar la funció cognitiva dels participants al principi i al final d’aquest període de temps amb un qüestionari en profunditat.
Els resultats de l’estudi, que s’han publicat a la revista científica Age and Ageing, mostren com aquells participants que tenien una major longitud dels telòmers presentaven una millor evolució de la funció cognitiva global i de les seves capacitats executives.
Atès que el deteriorament cognitiu és un procés que té lloc durant l’envelliment i que té implicacions importants per als propis individus, per a les persones que els cuiden i també per al sistema de salut, l’equip investigador suggereix que la longitud telomèrica podria ser un paràmetre fàcil de determinar, que permetria identificar aquells individus amb un risc elevat de presentar deteriorament cognitiu i demència. “Abans de fer aquest pas, però, caldria replicar els resultats que hem obtingut en altres poblacions, que s’haurien de seguir durant un temps més prolongat”, admet l’equip investigador.
L’estudi l’ha liderat la investigadora predoctoral María Fernández de la Puente Cervera, sota la coordinació de Jordi Salas-Salvadó, catedràtic i director de la Unitat de Nutrició Humana del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la URV; Silvia Canudas, professora agregada de la Universitat de Barcelona i Amelia Martí i Sònia García-Calzón, de la Unitat de Fisiologia de la Universitat de Navarra, en col·laboració amb un equip investigador de la Universitat de Perugia, a Itàlia. L’equip que ha liderat el treball forma part del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de la Fisiopatologia i l’Obesitat i Nutrició (CIBERobn) i/o de l’Institut d’Investigació Sanitària Perer Virgili (IISPV-CERCA).
Referència bibliogràfica: Fernández de la Puente, M., Marti, A., Canudas, S., Zalba, G., Razquin, C., Boccardi, V., Mecocci, P., Babio, N., Castañer-Niño, O., Toledo, E., Buil-Cosiales, P., Salas-Salvadó, J., & García-Calzón, S. (2024). Telomere length and 4-year changes in cognitive function in an older Mediterranean population at high risk of cardiovascular disease. Age and ageing, 53(10), afae216. https://doi.org/10.1093/ageing/afae216