Catalina Jordi i Josep Maria Arauzo, investigadors del Departament d’Economia de la URV, detallen les vies del nou escenari post-Covid-19 en una nova sessió del cicle “Desconfinats, una nova mirada al món que vindrà"

La pandèmia de la Covid-19 comportarà molts canvis en matèria econòmica i laboral. Una crisi molt diferent a la del 2008 amb unes necessitats i unes oportunitats que s’han de poder aprofitar per sortir-se’n i per preparar-se per possibles confinaments a curt termini.

Els investigadors del Departament d’Economia Catalina Jordi i Josep Maria Arauzo, membres del grup de recerca en Economia i Sostenibilitat ECO-SOS, han detallat en la quarta sessió del cicle “Desconfinats, una mirada al món que vindrà” -que es fa en col·laboració amb el campus Extens de la URV i la Diputació de Tarragona-, alguns dels aspectes clau del present i futur de la situació econòmica i laboral que cal afrontar: pensar en la nova reindustrialització; aprofitar l’oportunitat per a la digitalització i  l’optimització de processos de les empreses i administracions, i un canvi en el model turístic.

La crisi actual s’ha demostrat molt diferent a les anteriors, que eren principalment crisis de demanda. Se li afegeix ara la crisi d’oferta, ja que no s’ha pogut produir: “Una crisi diferent demana solucions diferents” apunta Josep Maria Arauzo que considera que es demostra ara, que la sortida crisi “ha de venir forçosament de la indústria”. Aquelles empreses que es van deslocalitzar cap a països amb costos baixos ja feia temps que es plantejaven que calia tornar a Europa aquelles activitats amb més coneixement, amb mà d’obra qualificada. I la pandèmia actual ha posat de manifest que les cadenes de producció s’han tallat perquè la globalització “fa que es necessiti material de mig món”.

Retornar aquestes indústries i aconseguir ser atractius per a les empreses és essencial: “Tenim mà d’obra qualificada, un preu relativament barat, un bon clima, i una bona ubicació” explica Catalina Jordi, que considera que cal “aprofitar aquest procés global de reindustriaització per fer que les indústries pensin en el nostre territori”. En aquests moments hi ha molts productes bàsics que no es fan a Europa i davant de qualsevol tancament de fronteres “estem indefensos, hem de tornar a apostar-hi com havíem fet tradicionalment” apunta Arauzo.

Els experts apunten que els serveis comercials rebran un cop important i una de cada tres botigues no obriran. S’ha redescobert el comerç electrònic que han guanyat nous clients que difícilment perdran. Són tendències que ja existien amb el comerç tradicional que s’ha accelerat: “Qui quedi haurà de fer una transformació i fins i tot algun pot sortir reforçat si millora el servei al client, la distribució, etc” apunta Catalina Jordi.

El confinament ha posat de manifest moltes mancances com ara la bretxa digital, el tractament desigual de territoris i el poc marge de maniobra que l’Estat ha permès a les administracions locals. Alhora, però, ha permès accelerar processos que no haurien de tornar enrere. Les empreses de l’Estat espanyol “sempre han invertit poc en digitalització i optimització del treball”, explica Catalina Jordi que assegura que que, ara, caldrà aprofitar l’empenta actual per posar-hi remei.

Els investigadors coincideixen en què la sobreexposició de Catalunya i de l’Estat espanyol al turisme ha estat un problema. “Quan avanci l’estiu ens n’adonarem que aquests contractes de temporada que no s’activen” explica Jordi. El turisme va ajudar a superar millor l’anterior crisi i, tot i que es recuperarà, “no hauria de ser la base del nostre creixement econòmic, hauria de ser un complement i poder decidir quin tipus de turisme volem”. Apunten, a més, que durant uns mesos hi ha persones que no han fet despesa, alguns tenen renda extra apartada que la poden usar en el sector. Però el tipus de turisme que volen no són els grans complexos hotelers: “No hi ha un model com altres països d’allotjaments rurals, no tenim una oferta per donar resposta a aquest tipus de demanda i la poca possibilitat de despesa que hi haurà no sempre podrà ser utilitzada”, explica Josep Maria Arauzo.

Els ERTOS, un coixí temporal per evitar la caiguda lliure

Catalina Jordi considera que els ERTOS han estat una manera d’aguantar l’ocupació  i no trencar vincle treballador-empresa. Però es desconeix si tindrà o no èxit pel que fa  la destrucció dels llocs de treball. La factura dels ERTOS “serà cara, però la dels no ERTOS pot ser pitjor, ja que és inassumible per la pèrdua de llocs de treball que suposaria”. Tot i així no es pot mantenir de forma indefinida: “S’ha d’entendre com un pedaç, no la solució” i considera que es podrien lligar amb formació per “evitar la desqualificació de les personés que estaran tres o quatre mesos fora del mercat de treball”. Arauzo de la seva banda, tot i estar d’acord en que es tracta d’un “coixí temporal per evitar mals majors” recorda que “tots els recursos dels ERTOS, es treuen d’inversió pública que pot dinamitzar l’economia”.

Un i altra creuen que l’economia s’ha de preparar per un nou tancament que vindrà, que pensen que estarà “més ben pensat que el primer”  ja que si es torna a aturar la màquina tres mesos “això ja no hi haurà qui ho torni a engegar”, conclouen.

Podeu veure aquí el vídeo de la xerrada.