01/04/2020
La cobertura àmplia de fibra òptica i la protecció dels servidors contra els hackers garanteixen la connexió a Internet malgrat l’increment exponencial del trànsit de dades
El confinament ha modificat forçosament els hàbits de consum d’Internet, amb l’augment del teletreball, els accessos a les plataformes de vídeos i a les xarxes socials
El confinament ha modificat forçosament els hàbits de consum d’Internet, amb l’augment del teletreball, els accessos a les plataformes de vídeos i a les xarxes socials
El primer dia laborable després que es decretés l’estat d’alarma, el 16 de març, l’Estat espanyol va ser el cinquè del món amb més trànsit de dades a Internet, amb un increment exponencial del 80% del trànsit. L’increment exponencial i inesperat de connexions ha dut alguns països europeus a demanar a les plataformes de vídeo que redueixin la resolució de les imatges i fins i tot s’han plantejat capar-hi l’accés durant algunes hores del dia per facilitar la connectivitat per al teletreball. Contràriament a aquesta situació, a l’Estat el funcionament d’Internet és raonablement acceptable. Hi ha diversos motius, però el més important és la disponibilitat de fibra òptica en moltes de les llars que ha anat substituint l’ADSL els darrers anys.
En aquest sentit, el catedràtic en Teoria del Senyal i Comunicacions, Jesús Brezmes, afirma que “no ens podem queixar de la infraestructura que tenim”. Les dades de l’INE publicades al març del 2018 constaten que el 91,4% de les llars de l’Estat (el 94% a Catalunya) tenen accés a Internet, pràcticament totes per banda ampla (fibra òptica, ADSL, telefonia mòbil 3G o 4G). A Catalunya, “la Generalitat ha fomentat que els operadors de telecomunicacions posin fibra a tot el territori i molts municipis han pres la iniciativa de cablejar i llogar la infraestructura als operadors”, de manera que el teletreball ara és possible a pràcticament tot arreu, també a les zones més despoblades, explica Brezmes.
Ara bé, malgrat l’àmplia cobertura de fibra, per què aquests dies de confinament experimentem aturades quan fem videoconferències o quan mirem una sèrie en una plataforma d’streaming? “El vídeo genera 1000 vegades més trànsit de dades que l’àudio, que, al seu torn, genera un trànsit de dades 100 vegades superior al text”, respon Brezmes. Però “l’esquelet de la infraestructura, on van a parar les fibres, habitualment no se satura perquè ni fem servir tota la velocitat que tenim contractada ni tota la gent ens connectem alhora”, afegeix. En canvi, des que es va decretar l’estat d’alarma la demanda ha incrementat de cop i a totes les hores del dia per treball i per lleure.
Les plataformes de vídeo (Netflix, YouTube, HBO, Movistar Plus…) estan preparades per assumir una determinada demanda a partir del càlcul del que s’anomena coeficient de simultaneïtat (número d’usuaris connectats al mateix moment dividit pel numero total de clients), i habitualment aquest coeficient de simultaneïtat és superior a la nit, quan es produeixen més accessos perquè no són hores laborables.
Curiosament, però, els servidors més populars estan preparats gràcies a la previsió d’atacs informàtics: “Alguns dels atacs dels hackers són els que es denominen DDoS (atac de denegació de servei distribuït), que consisteix en fer caure un servidor col·lapsant-lo amb demandes d’usuaris. Per això molts ja incorporen proteccions per evitar saturacions, no pas per la situació que estem vivint sinó pels atacs informàtics”. Jesús Brezmes conclou que “això indirectament ens ha beneficiat perquè pot estar evitant el col·lapse, no ja a nivell de la infraestructura, sinó del servidor de destí al qual ens connectem per veure les últimes notícies o per fer servir el servei d’streaming de vídeo o qualsevol altra activitat”.