La troballa és excepcional i marca una fita en la història de l’arqueologia catalana. Va ser localitzada per l’investigador de l’IPHES i professor de la URV Josep Maria Vergès en una campanya d’excavació arqueològica

Aquest divendres s’ha fet pública la descoberta, a l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà), de més d’un centenar de gravats de fa uns 15.000 anys que constitueixen el primer santuari paleolític català amb representacions d’art rupestre parietal figuratiu i abstracte.

La presentació ha anat a càrrec de la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga; de l’alcalde de l’Espluga de Francolí, Josep M. Vidal; de Robert Sala, director de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), i de Josep Maria Vergès, director del projecte de recerca sobre la Cova de la Font Major i autor de la troballa.

El 30 d’octubre de 2019, tot just feia una setmana que l’Espluga de Francolí havia sofert una important sotragada pels aiguats del 22 d’octubre. Aquells dies un equip de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) realitzava una campanya d’excavació arqueològica sota la direcció de l’investigador d’aquest centre de recerca i professor associat de la URV (Universitat Rovira i Virgili), Josep Maria Vergès. Va ser ell precisament, qui en aquell context, va decidir anar a explorar zones de la cova que desconeixia. Es va trobar al davant d’un santuari paleolític integrat per més d’un centenar de gravats de fa uns 15.000 anys, els més antics descoberts fins ara a Catalunya, convertint ja aleshores aquesta data en un referent en la història de l’arqueologia catalana.

El conjunt d’art rupestre que es va descobrir a les parets de la cavitat, es va dur a terme exclusivament mitjançant la tècnica del gravat. Es compon de més d’un centenar de motius, entre símbols abstractes (signes) i representacions figuratives d’animals, principalment cérvoles, cavalls i bous.

La majoria de les representacions es poden atribuir, pel seu estil, al Paleolític Superior, més concretament al període Magdalenià, ara fa uns 15.000 anys, si bé n’hi ha que poden ser lleugerament més antigues, i d’altres que podrien relacionar-se amb el neolític i etapes més recents.

Es tracta d’una descoberta excepcional. Tots els conjunts d’art rupestre catalans d’aquestes característiques coneguts fins a la data eren d’època postpaleolítica, uns milers d’anys més recents. Per tant, es tracta d’una fita en la història de l’arqueologia a Catalunya. A més, pel nombre i qualitat de les representacions és un dels conjunts més significatius de l’anomenada província paleolítica mediterrània.

Els gravats es van crear sobre una capa de llims arenosos força tous (inclosa dins dels conglomerats en els quals es formà la cova), en una zona de difícil accés i reduïdes dimensions. L’escassa consistència del suport fa que es puguin malmetre o, fins i tot, esborrar, amb el mínim contacte, i això, donades les petites dimensions de l’espai on es troben, és fàcil que passi si no es té molta cura. De fet, diverses figures es troben malmeses, i d’altres han desaparegut a causa del trànsit dels visitants que, desconeixedors de la seva existència, tocaven les parets i, fins i tot, abans de la museïtzació de la cova, les ompliren de grafits. Per aquests motius, no es poden visitar.

Arran de la descoberta, s’ha constituït un equip format per tècnics especialitzats del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i investigadors de l’IPHES, amb el suport de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí, encarregat de documentar aquest santuari mitjançant tecnologia 3D. D’una banda per tal de permetre’n l’estudi científic amb les tècniques d’anàlisi més avançades, i de l’altra per generar materials per bastir un nou discurs museogràfic entorn d’aquesta troballa. La tècnica 3D permet no tocar les parets de manera que, a més, en facilita l’estudi i la conservació alhora.

Els treballs arqueològics i de recerca a la cova de la Font Major estan inclosos dins del projecte quadriennal en matèria d’arqueologia del Departament de Cultura “Evolució paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona”, dirigit per l’IPHES en què hi participa també el grup de recerca GRESEPIA, del Departament d’Història i Història de l’Art de la URV.

Les intervencions arqueològiques a la cova de  la Font Major compten amb el suport econòmic i logístic de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí. La col·laboració entre el consistori i l’IPHES està formalitzada a través de convenis de col·laboració per participar de forma conjunta en programes d’investigació, docència i socialització en el camp de l’arqueologia i el patrimoni cultural relacionats amb el municipi.

Cova Museu de la Font Major

La Cova de la Font Major va ser descoberta el 1853 i és considerada una de les coves més llargues del món formades en conglomerats. Les investigacions i les troballes arqueològiques realitzades des d’aleshores han posat de manifest que

la Cova va ser utilitzada pels humans al llarg de totes les èpoques, convertint-la en un jaciment arqueològic de gran importància. Les valuoses informacions obtingudes han estat posades en valor mitjançant un magnífic museu que ocupa bona part de la cavitat.

Encara, però, queda molt per investigar a la Cova de la Font Major i les excavacions i investigacions hi són constants.

La Cova de la Font Major, juntament amb una altra cavitat, Cova de la Vila, integra el que coneixem com les Coves de l’Espluga, en origen una única i extensa cavitat que transcorre pel subsòl de l’actual nucli urbà del municipi de l’Espluga de Francolí.