30/06/2016

Descobreixen un principi actiu per combatre les infeccions per fongs

La URV ha participat en un projecte europeu per trobar nous medicaments que tractin les infeccions per fongs. Els investigadors han aconseguit grans avenços en la recerca d’aquests fàrmacs, ja que han descobert un principi actiu que bloqueja el creixement del fong. Però per poder desenvolupar un medicament amb aplicació a la clínica humana caldrà modificar-lo químicament perquè sigui menys tòxic per a l’ésser humà i perquè es distribueixi adequadament per l’organisme

Fong <em> alternaria alternata </em> vist a un microscopi electrònic (esquerra) i fong <em> alternaria infectoria </em> vist per un microscopi òptic (dreta)

Els investigadors Josep Guarro i Javier Capilla, del grup de recerca MICOLOGIA – Unitat de Micologia i Microbiologia Ambiental del Departament de Ciències Mèdiques Bàsiques de la URV, han format part del projecte europeu NOFUN per trobar nous medicaments per combatre infeccions fúngiques invasores.

Per aconseguir aquest fàrmac, els investigadors han basat la seva recerca en tres eixos. A partir d’una molècula que es coneixia que era efectiva per combatre les infeccions per fongs, han treballat en esbrinar el mecanisme d’acció a través del qual aquesta molècula bloqueja el creixement del fong.

Ara ja saben quin és aquest principi actiu, però encara no és òptim per fer-ne un medicament, ja que cal modificar la seva estructura per augmentar l’efectivitat, disminuir la seva toxicitat i aconseguir que es distribueixi adequadament per l’organisme, ja que l’elimina molt ràpid. Conèixer aquest mecanisme d’acció suposa tenir una nova família d’antifúngics que s’afegiria als quatre grups de fàrmacs ja existents per al tractament d’aquestes infeccions greus. A diferència dels fàrmacs que existeixen, l’acció d’aquesta molècula és menys tòxica i no afecta el metabolisme humà.

Paral·lelament han descobert (en animals d’experimentació) que en suprimir un gen àmpliament present als fongs, minva la possibilitat de que aquest creixi i doni lloc a infeccions. Això significa que han detectat una nova diana (estructura biològica cap a la qual va dirigida l’acció d’un fàrmac) per trobar nous antifúngics. A més, els investigadors han hagut de localitzar i sintetitzar un compost que aconseguís bloquejar aquest producte gènic que evita el desenvolupament del fong per inhibir l’activitat.

Les infeccions per fongs

Els fongs són microorganismes que es troben àmpliament distribuïts a la natura i els humans inhalen diàriament milers d’espores fúngiques. Però els fongs tenen una baixa incidència entre la població, ja que el sistema immunitari és molt eficient eliminant-los.

Ara bé, l’increment dels transplantaments de medul·la òssia i d’òrgans, les teràpies oncològiques o les malalties infeccioses com la SIDA, han fet augmentar el nombre de pacients amb un sistema immunitari minvat, una situació que incrementa el risc d’adquirir malalties fúngiques greus i profundes.

El principal problema d’aquestes infeccions per fongs és la dificultat per diagnosticar-les, ja que existeixen molts fongs diferents i es donen pocs casos de cada infecció com per estudiar-los i poder conèixer-los. A més, la indústria farmacèutica ha desenvolupat pocs medicaments perquè cada cas pot ser diferent i no compta amb una solució específica.

A banda de les escasses opcions terapèutiques, cal afegir que els fongs estan desenvolupant resistències als fàrmacs actuals i aquest fet representa un important problema pels clínics que s’han d’enfrontar amb un nombre creixent d’infeccions que no responen als tractaments. Tot això es dóna en uns pacients que ja tenen el sistema immunitari molt debilitat. S’estima que aproximadament 1,5 milions de persones moren cada any per infeccions fúngiques.

El projecte europeu NOFUN (Novel antifungals to treat resistant organisms) té un cost de més de sis milions d’euros, dels quals 4,5 milions els finança la Comissió Europea perquè el projecte forma part del 7è programa marc FP7-Health- Innovation Collaborative Project. A banda de la URV, en aquesta recerca participa la Universitat de Manchester (Regne Unit) –que és la coordinadora del projecte- i les empreses Pharmacelsus (Alemanya), OT Chemistry (Suècia) i F2G (Regne Unit). El projecte va començar al juliol del 2013 i ha finalitzat el 30 de juny del 2016.

Referència bibliogràfica: Gsaller F, Hortschansky P, Furukawa T, Carr PD, Rash B, Capilla J, Müller J, Bracher F, Bowyer P, Haas H, Brakhage AA, and Bromley MJ: Sterol biosynthesis and azole tolerance is governed by the opposing actions of SrbA and the CCAAT binding complex. PLOS Pathogens

Print Friendly, PDF & Email
Subscriu-te als butlletins de la URV

Comenta

*