El projecte Glomicave busca ajudar a la comprensió dels sistemes biològics en el seu conjunt. Es durà a terme a la Unitat de Ciències Òmiques, una unitat d’R+D+i mixta formada per professionals d’Eurecat i de la Universitat Rovira i Virgili. La innovació es validarà en els àmbits de la ramaderia, l’agro-biotecnologia i el medi ambient.

El centre tecnològic Eurecat coordina el projecte europeu Glomicave, que desenvoluparà una nova plataforma digital capaç de processar dades òmiques a gran escala mitjançant Big Data i Intel·ligència Artificial, maximitzant l’ús de dades preexistents, amb la finalitat d’augmentar la comprensió dels sistemes biològics en el seu conjunt.

En concret, el projecte, que compta amb un finançament de 6,4 milions d’ euros, aborda la necessitat de construir sistemes que permetin relacionar genotips, és a dir, el conjunt de contingut genètic d’un organisme, amb fenotips, que constitueixen les característiques visibles de l’organisme resultat de la interacció entre el seu genotip i el medi ambient, a través de la integració de dades òmiques experimentals amb dades disponibles en repositoris públics i en textos científics.

El projecte “posarà a l’abast d’experts dels àmbits científic i industrial i de professionals no experts una eina que els ajudarà a identificar i a comprendre nous vincles entre genotips i fenotips animals, vegetals i ambientals”, explica la coordinadora del projecte Glomicave, Biotza Gutierrez, gestora de programes públics del centre tecnològic Eurecat.

D’acord amb Núria Canela, directora de la Unitat de Ciències Òmiques, una unitat d’R+D+i mixta formada per professionals d’Eurecat i de la Universitat Rovira i Virgili (URV), “la integració multi-òmica enriquida amb l’extracció i interpretació automatitzada del coneixement contingut en textos científics permetrà augmentar la comprensió dels sistemes biològics i realitzar associacions genotip-fenotip més acurades, alhora que permetrà racionalitzar el disseny experimental de nous estudis”.

A Glomicave, “la literatura científica, feta per humans i per a humans, es transformarà en una base de coneixement computacional, és a dir, en un gràfic de coneixement. Això permetrà als usuaris consultar operacions per trobar nous enllaços genotip-fenotip ocults no descrits explícitament a la literatura, i també integrar aquesta informació amb noves dades experimentals en estudis científics”, afegeix Núria Canela.

Amb aquest objectiu, s’utilitzaran estratègies de mineria de dades per recopilar i extreure informació de la literatura científica, juntament amb el processament del llenguatge natural (NLP) per interpretar la informació i integrar-la a la base de coneixement. S’adaptaran i ampliaran mètodes d’extracció d’informació d’última generació per a text biomèdic per crear i omplir gràfics de coneixement existents que representin entitats i conceptes biològics. Es posarà el focus en els mètodes que proporcionin extraccions interpretables i verificables.

La plataforma impulsada pel projecte Glomicave es validarà en tres sectors industrials diferents com la ramaderia, l’agro-biotecnologia i el medi ambient, i s’abordaran reptes específics en sis casos de negoci com la tecnologia de reproducció animal, la qualitat de la carn, el creixement i qualitat de la fruita, el creixement de les plantes, l’eliminació i recuperació de fòsfor i la producció de bioenergia en el cicle de l’aigua urbana.

El projecte Glomicave compta amb el finançament del programa Horizon 2020 de la Unió Europea i amb un consorci format per 15 socis d’Espanya, França, Alemanya, Portugal, Bèlgica i Dinamarca. Hi participen quatre centres tecnològics i de recerca com Eurecat, coordinador del projecte, SERIDA, INRAE i Forschungszentrum Julich; tres universitats com Aalborg University, University of Minho i Katholieke Universiteit Leuven; quatre petites i mitjanes empreses com ASINCAR, TREE Technology, Allice i AkiNaO; dues grans empreses com NEC Laboratories Europe i Aguas do Norte; el clúster animal ASEAVA, i UNE com a organisme d’estandardització.