Un estudi de la URV ha caracteritzat a gran escala les condicions relacionades amb el disseny urbà saludable i sostenible

Residir en un barri que afavoreix la mobilitat a peu, on es pot arribar als comerços caminant, amb accés directe al transport públic freqüent i prop d’un espai públic obert és una condició necessària per mantenir un estil de vida sostenible i saludable si s’habita en una ciutat. Per això un estudi del Departament de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili ha quantificat i avaluat els dissenys urbans i sistemes de mobilitat sostenibles de les deu ciutats espanyoles amb més població. Són Barcelona, Bilbao, Les Palmes de Gran Canària, Madrid, Màlaga, Múrcia, Palma de Mallorca, Sevilla, València i Saragossa, que sumen més de 14 milions d’habitants.

L’estudi s’ha encarregat de caracteritzar a gran escala les condicions urbanes d’accessibilitat, caminabilitat i accés als serveis bàsics quotidians i al transport col·lectiu utilitzant dades d’accés obert. I s’ha conclòs que, amb algunes excepcions, aquestes grans ciutats compten amb les condicions necessàries per tenir estils de vida actius.

Barcelona i Bilbao, les més caminables

Per exemple, segons els resultats preliminars de l’estudi, el 75% de la població de Barcelona té botigues d’alimentació a menys de 500 metres a peu; més del 85% pot accedir als serveis de transport públic freqüent, i més del 95% té un espai públic obert a prop. Pel que fa a l’entorn que afavoreix la mobilitat a peu, destaquen Barcelona i Bilbao per sobre de la mitjana, ja que més del 60% dels que hi viuen resideixen en barris amb nivells de caminabilitat extrems.

Els centres històrics i els barris amb més densitat i diversitat d’usos de les ciutats afavoreixen el bon posicionament en aquests indicadors, especialment respecte d’altres ciutats del món. Però els desenvolupaments urbans més recents, especialment de finals del segle XX, han propiciat, en general, espais urbans menys accessibles. D’aquí la importància d’aquest tipus d’anàlisi per a l’estratègia i acció dels governs.

La quantificació i avaluació dels dissenys urbans i sistemes de mobilitat que hem fet pot servir tant per d’altres projectes de recerca com per a futures intervencions urbanístiques i polítiques públiques

Xavier Delclòs Alió, investigador del Departament de Geografia i el grup de recerca GRATET de la URV, explica que una de les singularitats de l’estudi és que s’ha fet amb bases de dades obertes, com ara les provinents d’OpenStreetMap (OSM) o dels operadors de transport públic (GTFS o General Transit Feed Specification). El projecte també s’ha basat en un programari de codi obert, fet que ha permès que tant la generació de dades com l’anàlisi siguin accessibles i consultables a nivell gràfic i cartogràfic, i reproduïbles en altres contextos geogràfics. Tot i això, l’ús d’aquest tipus de dades també té certes limitacions, especialment pel que fa a la compleció de les dades espacials d’OpenStreetMap i la disponibilitat i actualització de les dades GTFS.

Tal com apunta Delclòs, els següents passos del projecte, finançat amb una Beca Leonardo a Investigadors i Creadors Culturals que atorga la Fundació BBVA, seran validar aquests resultats descriptius amb anàlisis de més detall en col·laboració amb agents locals i relacionar-los amb les condicions socioeconòmiques de la població. L’avaluació que s’ha realitzat es basa en la metodologia desenvolupada per un grup  internacional d’investigadors i que van publicar a The Lancet Global Health l’any 2022.

Es pot consultar l’informe preliminar del projecte “Ciudades sostenibles i saludables: una aproximación open-source para el calculo de indicadores sobre diseño urbano y de movilidad para las grandes ciudades españolas” en aquesta pàgina del grup de recerca GRATET.