En la mateixa jornada s'ha inaugurat l’exposició “Feminisme acadèmic i la col·lecció Atenea” en què es difon el fons de Publicacions URV

La Universitat Rovira i Virgili va acollir el 9 de març una taula rodona que va posar en relleu fins a quin punt el feminisme acadèmic ha sacsejat els fonaments del coneixement i de les institucions universitàries. Les ponents van reivindicar el llarg camí recorregut des que, als anys vuitanta, un grapat de professores van començar a introduir continguts sobre dones, gènere i feminismes en uns currículums marcats per una mirada profundament androcentrista. “Res d’això va baixar del cel”, apuntava una de les participants, recordant reunions improvisades, entrepans i resistències de companys i estructures.

La taula estava composada per Montserrat Duch, professora del Departament d’Història i Història de l’Art; Júlia Cuadrat, doctorand del Departament d’Història i Història de l’Art; Montserrat Palau, professora del Departament de Filologia Catalana; Joana Zaragoza, membre de Iubilo URV i professora del Departament de Filologia Catalana; Irene Zurrón, professora del Departament de Filologia Catalana, i Iolanda Tortajada, professora del Departament d’Estudis de Comunicació i vicerectora de Política Acadèmica i Qualitat.

Les intervencions van destacar que el feminisme no només ha ampliat objectes d’estudi i recuperat veus silenciades, sinó que ha qüestionat criteris de legitimitat i ha redefinit metodologies. L’aparició d’assignatures específiques, seminaris, col·leccions editorials i màsters ha transformat la manera com s’investiga i com s’ensenya. Alhora, la creació d’instituts d’estudis de gènere i protocols d’igualtat ha consolidat un marc institucional imprescindible, tot i que —van advertir— insuficient per si sol.

El feminisme ha d’incomodar i transformar

Diverses veus van insistir en el perill que aquesta institucionalització acabi convertint la perspectiva de gènere en un simple requisit administratiu, desvinculat de la crítica i la transformació social que li són pròpies. En un context marcat per l’auge de discursos reaccionaris i l’atac frontal contra la diversitat i els feminismes en altres països, les ponents van recordar que cap avenç és definitiu. “La regressió és possible”, van alertar, tot reivindicant un feminisme incòmode, capaç de posar en dubte allò que sembla inqüestionable.

Tot i constatar millores —com l’augment progressiu de dones en la docència i la recerca— van subratllar que els espais de poder continuen lluny de la paritat real. Per això van reclamar mantenir l’ambició, ampliar la diversitat dins l’acadèmia i continuar fent de la universitat un espai crític, obert i compromès. “Hem arribat lluny”, va concloure una de les ponents, “però precisament per això no podem abaixar la guàrdia”.

Inauguració de l’exposició “Feminisme acadèmic i la col·lecció Atenea”

Tot seguit al CRAI del campus Catalunya es va inaugurar l’exposició “Feminisme acadèmic i la col·lecció Atenea” a càrrec de Montserrat Duch (directora de la col·lecció), Jaume Llambrich (Publicacions URV) i Júlia Cuadrat (curadora). L’acte es va inscriure en la celebració dels 20 anys de la col·lecció Atenea, que va rebre la distinció Maria Antònia Ferrer al 2022.

La col·lecció Atenea de Publicacions URV està especialitzada en estudis de dones, gènere i feminismes i té una clara voluntat interdisciplinària. Vol aprofundir en la memòria col·lectiva, conrear la perspectiva crítica de la realitat, avançar en el reconeixement de les diferències, i apostar per la igualtat entre les persones.

Actualment es pot visitar al vestíbul del CRAI campus Catalunya fins al 13 de març i properament s’exposarà al CRAI de Vilafranca del Penedès, i al CRAI Baix Penedès a Coma-ruga, entre altres espais.