Amb 44 xerrades en 27 centres, els doctorands Benet i Miquel Guiot impulsen la reflexió crítica sobre la IA i el blockchain entre joves d’ESO, batxillerat i cicles formatius

Durant els darrers mesos, el projecte HERMES ha desplegat una intensa activitat divulgativa a escoles i instituts d’arreu del territori, amb l’objectiu d’apropar tecnologies emergents a l’alumnat des d’una mirada crítica i responsable. En total, s’han realitzat 44 xerrades en 27 centres diferents, amb una assistència global de 1.780 alumnes. Al capdavant d’aquesta tasca hi ha dos joves investigadors i doctorands: Benet i Miquel Guiot.

Benet, amb la seva xerrada titulada “La capsa de Pandora”, posa el focus en els riscos i dilemes de la intel·ligència artificial generativa. “Molts joves confonen el que és real amb el que és artificial, especialment a les xarxes socials. El nivell d’encert en detectar imatges o àudios generats per IA sovint no supera el 50%”, adverteix. La seva voluntat és clara: preparar els estudiants per als reptes socials i ètics derivats d’aquestes eines, fent especial èmfasi en la ciberseguretat i la pèrdua de veritat en l’era digital. “Molts fan els deures amb ChatGPT, però això pot acabar afectant greument el seu aprenentatge. L’educació crítica és clau”, afegeix.

Per la seva banda, Miquel Guiot ha estat l’encarregat d’introduir conceptes com el blockchain i la criptografia a l’alumnat. Amb un estil proper i didàctic, busca desmitificar aquesta tecnologia i mostrar-ne tant el potencial com els riscos. “Volia que entenguessin què és realment el blockchain, més enllà de les criptomonedes. Quan ho expliques amb exemples propers, com la gestió de despeses entre amics, s’hi connecten fàcilment”, explica Guiot. També destaca la implicació de l’alumnat dels cicles formatius i el paper fonamental del professorat: “Alguns estudiants han arribat a fer preguntes sobre la regulació europea del blockchain. Això demostra que quan despertes l’interès, ells responen”.

Tant Benet com Miquel coincideixen a l’hora de remarcar la importància de formar els joves en el coneixement tecnològic crític. “Aquestes eines ja formen part del seu dia a dia. Per tant, cal que sàpiguen com funcionen i què impliquen”, assenyala Benet. Guiot hi afegeix: “No es tracta d’estar a favor o en contra de la tecnologia, sinó de fomentar una autonomia digital segura i conscient”.

Amb aquest conjunt de xerrades, el projecte HERMES s’ha consolidat com una eina de transferència de coneixement entre la recerca universitària i la societat, aportant recursos i reflexió a les aules del país.

Sobre el projecte HERMES

L’objectiu del projecte HERMES és dur a terme investigació d’alt nivell en àrees concretes de l’àmbit de la ciberseguretat, impulsant la valorització i la transferència dels resultats a la societat i als sectors productius. Engloba dues iniciatives: el Projecte Estratègic HERMES i la Càtedra en Ciberseguretat INCIBE-URV, ambdues finançades per la Unió Europea (Next Generation) a través de l’Instituto Nacional de Ciberseguretat (INCIBE).

Aquestes iniciatives es duen a terme en el marc dels fons del Pla de Recuperació, Transformació i Resilència, el projecte del Govern espanyol que traça el full de ruta per la modernització de l’economia espanyola, la recuperació del creixement econòmic i la creació de llocs de treball per una economia sòlida, inclusiva i resilient per afrontar els reptes de la propera dècada.