La revista Science dóna a conèixer nous cranis amb trets neandertals trobats a la Sima de los Huesos d'Atapuerca. S'estima una edat entorn dels 430.000 anys per a aquests fòssils. No hi ha cap jaciment en la història que hagi proporcionat tants cranis, un total de 17, d'una espècie humana extingida. En l'article signen dos investigadors de l'IPHES, Carlos Lorenzo i Eudald Carbonell

L’article dóna a conèixer una increïble col·lecció de fins a disset cranis en diferents estats de conservació i es publica vint anys després que el 1993 es presentessin a la revista Nature (equivalent britànic de Science) els tres primers cranis trobats en aquest jaciment. El treball es publica com Research Article, categoria que es reserva per a treballs destacats, als quals se’ls concedeix un major espai a la revista. Entre els signants es troben Carlos Lorenzo i Eudald Carbonell, investigador i director de l’IPHES respectivament. El primer d’ells, a més, ha participat directament en l’excavació d’alguns d’aquests fòssils.

En el temps transcorregut des de la primera troballa els investigadors han treballat pacientment al jaciment -que ofereix inusuals dificultats per a l’excavació- identificant fragments cranials, de vegades molt petits, per recompondre els cranis, en un laboriós esforç que encara no ha conclòs. S’estima que el nombre d’individus acumulats en aquest lloc s’acosta a la trentena i els seus esquelets semblen estar complets, encara que els ossos es troben en molts casos trencats i barrejats.

Durant aquests anys també s’ha treballat en un millor coneixement de la geologia del jaciment, fonamental per entendre com es va produir l’acumulació de tants cadàvers i per a la seva datació. Aplicant una bateria de noves tècniques posades a prova en altres jaciments d’Atapuerca, s’estima una edat entorn dels 430.000 anys per als fòssils.

Una mateixa població biològica

No hi ha cap jaciment en la història que hagi proporcionat tants cranis d’una espècie humana extingida. Tots els individus de la Sima de los Huesos pertanyen a una mateixa població biològica, cosa que permet estudiar la seva variació individual, les diferències sexuals, el patró de desenvolupament, etc.

Des de finals dels anys vuitanta del segle passat l’equip d’investigació sosté que la població de la Sima està relacionada amb els neandertals. Ara sabem que l’origen de tot el grup té almenys 430.000 anys. Els fòssils de la Sima són els més antics coneguts amb trets neandertals.

Una qüestió molt debatuda és la de com es va anar construint el crani neandertal al llarg de l’evolució. L’estudi de la Sima confirma la teoria, ja avançada per altres autors, que el patró evolutiu és de tipus “modular” o “en mosaic”. Els primers canvis es van produir a les dents i a la cara, el que sembla indicar que es va tractar d’una especialització masticatòria. Altres parts del crani, com la caixa cranial o neurocrani i l’encèfal que conté, es van modificar més tard.

La uniformitat de la població de la Sima contrasta amb la variació que es troba quan es comparen tots els fòssils europeus del Plistocè mitjà, període que va des de fa 780.000 anys fins fa 130.000 anys. Algunes dissemblances poden ser conseqüència de les diferències cronologies dels jaciments, però altres semblen tenir més a veure amb diferències regionals. Fins i tot és possible que convisquessin poblacions amb trets neandertals més o menys marcats juntament amb altres que presenten un aspecte arcaic. És probable que hagués substitucions d’unes poblacions per altres i també intercanvis genètics, com s’ha apuntat amb l’estudi del genoma mitocondrial recuperat fa poc en un dels fòssils de la Sima, i que no és del tipus neandertal. Els autors del treball es decanten per un model evolutiu complex, o cladogenètic, abans que per un lineal o anagenètic, més simple.

La col·lecció de la Sima de los Huesos, que previsiblement seguirà creixent en els propers anys, és cada vegada més important per a l’estudi de l’evolució humana. Les excavacions en els jaciments de la Sierra de Atapuerca són finançades per la Consejería de Cultura y Turismo de la Junta de Castilla y León, i la Fundación Atapuerca, i les investigacions en els diferents laboratoris pel Ministerio de Economia y Competitividad. Totes les universitats i centres de recerca als quals pertanyen els participants en el projecte aporten també mitjans materials i humans.

Cal tenir en compte que els jaciments de la Sierra de Atapuerca són un dels objectius fonamentals de la investigació que desenvolupa l’IPHES. La seva implicació es remunta als anys vuitanta del segle passat; des de llavors sempre ha continuat i s’ha intensificat. Eudald Carbonell codirigeix el projecte des de 1992 i Carlos Lorenzo forma part específicament de l’equip de la Sima de los Huesos participant en les excavacions i en diferents estudis paleoantropològics de les restes humanes. Lorenzo també va realitzar la seva tesi doctoral sobre els ossos de les mans trobats en els jaciments d’Atapuerca i que li va dirigir Juan Luis Arsuaga, codirector del projecte Atapuerca.