07/09/2016

El 95% dels usuaris dels bancs del temps busquen enfortir les relacions socials

Una recerca de la URV ha constatat que el 95,1% dels usuaris dels bancs del temps se’n fan membres per tenir unes relacions socials integradores. El sentiment de pertinença o la responsabilitat social són algunes de les motivacions principals per les quals pertanyen a algun d’aquests mercats alternatius on s’ofereixen i es demanen tota mena de serveis. Tot i així, aquesta reciprocitat no sempre es produeix i provoca desequilibri, un dels reptes més importants d’aquestes iniciatives

Una recerca de la URV ha estudiat els bancs del temps de l’Estat per fixar-se en aspectes com l’estructura, la gestió i el perfil dels usuaris. L’estudi l’ha elaborat la investigadora Eleni Papaoikonomou, del grup de recerca SOCIETAT – Anàlisi Social i Organitzativa, del Departament de Gestió d’Empreses de la URV, juntament amb la investigadora Carmen Valor, de la Universitat Pontifícia Comillas. Els resultats s’han publicat a la Revista Internacional de Sociología del CSIC.

A través de 270 qüestionaris a usuaris i d’entrevistes en profunditat als gestors de 27 bancs del temps diferents, han fet una anàlisi quantitativa i qualitativa d’aquestes entitats els resultats de la qual han posat de manifest què pensen i com actuen els membres i quins són els problemes i reptes més freqüents.

El 68,3% dels usuaris dels bancs del temps són dones, el 58,7% tenen entre 30 i 49 anys, el 71,2% tenen estudis universitaris i el 59,6% estan empleats. El 25% de les persones enquestades no han fet cap transacció en els bancs del temps, per tant se les consideraria inactives.

Millorar les relacions socials

Un propòsit majoritari entre els usuaris dels diversos bancs del temps analitzats és la cohesió social. El 95,1% dels enquestats ha assegurat que les relacions socials integradores són una de les seves intencions a l’hora de decidir formar-ne part. Els motius poden ser el sentiment de pertinença (59,5%), la responsabilitat social (60,3%), la igualtat (56,2%) o la provisió de recursos i serveis a la resta d’usuaris (77,7%).

De fet, en general els bancs del temps els han creat ajuntaments i governs municipals, associacions de veïns, altres entitats sense ànim de lucre o assemblees locals de veïns sense cap entitat associada. Segons l’estudi, estan “orientats a millorar el teixit social del barri a través d’una estructura que desenvolupi relacions socials, generi confiança i reforci els lligams socials”.

Objectius dels usuaris per formar part d'un banc del temps
Objectius dels usuaris per formar part d’un banc del temps
Protestar contra el sistema

Una altra motivació és la que comparteix el 69,4% dels usuaris dels bancs del temps: expressar-se i mostrar la seva actitud davant la societat actual. Alguns d’ells decideixen formar part com a protesta contra el sistema (55,4%) i altres pretenen ensenyar a la resta a ser responsables (43,8%). Ara bé, les persones que entren amb aquestes intencions no són tan actives com altres.

La finalitat política, de presa d’acció i reivindicativa no s’havia considerat fins ara en una recerca científica a l’hora d’analitzar el perfil dels usuaris dels bancs del temps.

Desequilibri generalitzat

Entre els objectius dels integrants d’aquests mercats alternatius també hi ha la provisió de serveis o productes a la comunitat (77,7%) i, en menor mesura (7,4%), l’adquisició de recursos. Aquesta diferència quantitativa tan accentuada que marquen els qüestionaris es reflecteix en el dia a dia dels bancs del temps, fet que ocasiona un desequilibri generalitzat i en provoca un mal funcionament.

La reciprocitat és la base d’aquestes iniciatives i, per tant, “el repte més gran que tenen”, segons la investigadora Eleni Papaoikonomou. L’experiència diu que no existeix aquesta relació recíproca, ja que hi ha més persones que ofereixen serveis de les que en demanen. Podríem dir que hi ha molts membres amb hores al seu favor (per gastar) i no és adequat perquè genera cert desencís i descompensació.

Implantar la tecnologia

Després d’analitzar 27 bancs del temps diferents, les investigadores arriben a la conclusió que no hi ha un model generalitzat de gestió i funcionament d’aquestes iniciatives, ja que ho fa la gent del barri organitzada de maneres molt diverses, ofereixen serveis íntimament lligats a les persones que hi participen, valoren les hores i el temps de diferents maneres, controlen els intercanvis utilitzant diferents sistemes, poden adreçar-se a només un barri o a tota una ciutat, etc.

En canvi, sí que han detectat que, en general, aquests bancs no es creen com un espai de voluntariat, sinó que són mercats on tothom pot oferir i demanar el que necessiti. De fet, segons Papaoikonomou “la raó per la qual aquestes entitats neixen és sortir de la idea del voluntariat i de l’altruisme i fer que tots els membres, encara que no tinguin recursos econòmics, puguin sentir que ‘paguen’ els serveis que reben, sense que sigui un acte de caritat”.

“Els bancs del temps encara estan en mode ‘prova-error’, ja que els falta superar alguns reptes”, afegeix la investigadora, que com a exemple assegura que cal que trobin la forma perquè els usuaris siguin més actius i no generin desequilibri. En aquest sentit, la pèrdua d’il·lusió provoca que la borsa de serveis sigui inferior i que els usuaris actius rebin negatives i es puguin sentir desmotivats també.

A més, la incorporació de la tecnologia també és un repte important per a la majoria dels bancs del temps perquè els usuaris puguin autogestionar en línia les peticions sense intermediaris i amb un sistema virtual per controlar el crèdit d’hores.

Referència bibliogràfica: Valor, C. i E. Papaoikonomou. 2016. Time banking in Spain. Exploring their structure, management and users´ profile. Revista Internacional de Sociología, 74 (1): e028. Doi: http://dx.doi.org/10.3989/ris.2016.74.1.028


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*