Així ho demostra un estudi realitzat per la URV amb l’objectiu d’identificar els nous hàbits i pautes de consum que han sorgit arran de la crisi sanitària

El consumidor post COVID-19 serà més ètic, per una banda, i més digital, per l’altra. Aquesta és una de les conclusions principals de l’estudi Impacte de la crisi COVID-19 en els hàbits de consum a Catalunya en el post-confinament, que ha presentat avui Beth Abad, directora de l’Agència Catalana del Consum (ACC) del Departament d’Empresa i Coneixement. L’estudi l’ha elaborat el grup de recerca FHOM (Factor Humà, Organitzacions i Mercats) de la Universitat Rovira i Virgili, amb l’objectiu d’identificar els nous hàbits i pautes de consum que han sorgit arran de la crisi sanitària, conèixer com s’està adaptant a la nova situació el teixit empresarial i determinar les tendències actuals (confinament) i de futur (post-confinament) pel que fa al comportament dels consumidors.

L’estudi, de caire qualitatiu, té per objectiu identificar els nous hàbits i pautes de consum que han sorgit arran de la crisi de la COVID-19, conèixer com s’està adaptant a la nova situació el teixit empresarial i determinar les tendències actuals (confinament) i de futur (post-confinament) pel que fa al comportament dels consumidors.

Aquest estudi, que complementa l’enquesta impulsada per l’ACC sobre l’impacte de la crisi sanitària per la COVID19 en els hàbits de consum de la població catalana, s’emmarca en el Pla Estratègic 2019-2023 de l’Agència Catalana del Consum (ACC) que contempla actuacions que apostin per la recerca, el coneixement, la innovació i la difusió per tal d’impulsar eines a l’abast de les persones consumidores, de les empreses, les entitats i les administracions i millorar-ne la informació, la formació i la sensibilització, amb especial incidència en els nous productes i serveis, les noves tendències del mercat i els nous hàbits de consum.

En aquest marc, la directora de l’ACC, Beth Abad, ha apuntat que amb aquests dos estudis “hem volgut aportar llum i coneixement amb l’objectiu d’identificar els nous hàbits i pautes de consum que han sorgit arran de la crisi sanitària”, i ha remarcat que “l’Agència és l’organisme competent per desenvolupar les polítiques públiques de consum a Catalunya” i que “un dels objectius que em vaig fixar ha estat impulsar l’àrea d’anàlisi i prospectiva, amb la voluntat que l’ACC sigui un ens generador de coneixement en l’àmbit del consum, coneixement que ens ha de servir, alhora, per enfocar les nostres accions envers la defensa dels drets de les persones consumidores”.

Davant de la situació d’excepcionalitat, l’ACC ha impulsat aquestes dues iniciatives de recerca que formen part de la campanya global Cuidem el consum, que s’ha dut a terme des de l’inici de l’estat d’alarma amb la finalitat de fomentar un consum responsable i solidari, i alhora poder donar resposta a la ciutadania davant la situació d’emergència generada per la COVID-19 i les casuístiques diverses que podien afectar els seus drets com a persones consumidores.

L’estudi indica que la crisi COVID-19 tindrà un impacte important en el comportament del consumidors en el context de la societat del consum, i presenta un model de les tendències de canvi que s’han generat en el comportament del consumidor arran de la pandèmia.

Comerços locals i responsables

Més concretament, indica que la crisi ha accelerat tendències de consum com ara la preferència creixent pels comerços locals i socialment responsables, per la compra de productes saludables de forma conscient i una clara reducció en el malbaratament d’aliments, i alhora una aposta per la incorporació de la digitalització en molts dels aspectes quotidians de la vida. En resum, preveu que el consumidor que sortirà d’aquesta crisi serà més ètic, per una banda, i més digital, per l’altra.

En aquest sentit, però, l’estudi explica que durant les diferents etapes de la crisi, des del confinament i tancament inicial fins a la lenta reobertura per fases del país, els patrons de comportament dels consumidors han anat evolucionant. I per això, anota que és molt difícil predir quins canvis hi haurà a partir d’ara en el comportament dels consumidors, quins comportaments quedaran arrelats i continuaran en un futur i quins hàbits nous, adquirits com a resposta a la crisi, desapareixeran.

En aquest context, la directora ha apuntat que “caldrà veure si amb el temps es consoliden les tendències que ens dibuixa l’estudi, ja que el seu abast dependrà de factors diversos, com ara l’impacte de la crisi sanitària en l’economia o, entre d’altres, de la capacitat i l’adaptabilitat a la nova normalitat per part d’empreses i consumidors”. “El que sí sembla que ha vingut per quedar-s’hi és el teletreball i tot apunta que aquest fet tindrà un impacte en els nostres hàbits de compra”, ha remarcat Abad. Per tal de realitzar un seguiment en l’evolució de les tendències de consum, la directora de l’ACC ja ha anunciat que s’apostarà per realitzar, “més endavant” un nou estudi de recerca.

Pel que fa al model de tendències, l’estudi identifica a través d’una matriu dos grans tipus: d’una banda, aquelles tendències del comportament del consumidor que ja s’observaven abans de la situació de pandèmia i que s’han accelerat per la crisi COVID-19 –hàbits saludables, digitalització, consum responsable, fórmules híbrides de compra, comerç de proximitat, producte local–; per l’altra, aquelles que neixen com a efecte de la crisi –compra de pànic, comerç segur, consum marcat per la crisi econòmica, canvi d’hàbits que afecten el consum com el teletreball o la mobilitat– i que, per tant, no eren identificades com a tendències abans de la pandèmia, o ho eren molt poc.

L’eix horitzontal, en canvi, pretén mostrar l’evolució en el temps d’aquestes tendències en el comportament del consumidor: les perdurables –hàbits saludables, digitalització, consum responsable, fórmules híbrides de compra, comerç de proximitat, producte local, canvi d’hàbits que afecten el consum com el teletreball o la mobilitat– són aquelles tendències que es mantindran en el temps o que, fins i tot, es consolidaran amb més força. En canvi, les transitòries –compra de pànic, comerç segur, consum marcat per la crisi econòmica– es corresponen a aquelles que el temps acabarà atenuant o bé desapareixeran per complet.

Tendències pels pròxims anys

En la matriu, es pot observar una clara relació entre ambdós eixos. Així doncs, aquelles tendències per a les quals la crisi COVID-19 ha actuat d’accelerador, tendeixen a situar-se a la part esquerra i, per tant, es consideren tendències que continuaran en els propers anys. L’exemple més clar d’aquest comportament es la digitalització de molts aspectes de la vida, tot i que d’altres tendències ja presents en el període pre-COVID-19, com ara els hàbits saludables, el consum responsable, la compra de producte local o el comerç de proximitat també han trobat en la situació viscuda una manera de consolidar-se.

Per altra banda, aquells comportaments que han nascut d’una forma més pura a conseqüència de la COVID-19, tendeixen a situar-se cap a la dreta de la matriu. És el cas de l’exigència per part del consumidor d’un consum segur o l’aparició de la compra de pànic, actituds que segons els estudis s’aniran refredant a mesura que la situació avanci cap a la nova normalitat. A la matriu hi apareix també un aspecte que actua de manera inversa a l’exposada, aquest és el canvi d’hàbits provocat pel teletreball que, tot i que es considera fruit de la COVID-19, sembla que ha vingut per quedar-se i, per tant, acabarà implicant un seguit de canvis en el consum relacionats amb el fet d’estar més a casa (tipus de compres i consums, horaris, mobilitat, etc.).

També s’observen dos aspectes que han nascut amb la crisi, però que no està clar que durin en el temps: les noves actituds circumstancials, tant positives com negatives, i la crisi econòmica. I és que, tot i que sembla que el consumidor cada vegada té més consciència de la importància de fer un consum més ètic, durant la crisi també s’han detectat actituds negatives com ara el descens del reciclatge. A més, la davallada del poder adquisitiu de moltes famílies podria acabar provocant un nou canvi de prioritats, amb compres centrades en el preu.

Per a l’elaboració de l’estudi s’ha utilitzat la metodologia d’investigació desk research, mitjançant la qual s’ha dut a terme una recerca d’estudis d’abast nacional i internacional sobre l’objecte a estudiar, i també s’ha aprofundit en els resultats de l’enquesta que l’Agència Catalana del Consum va dur a terme amb l’institut d’investigació GESOP. Després de l’anàlisi de les dades disponibles, s’ha elaborat un estudi qualitatiu a partir d’entrevistes en profunditat –fetes a través d’Internet– per tal de conèixer de primera mà l’opinió de diversos agents socioeconòmics de Catalunya.

Nova campanya

Davant les conclusions de l’estudi i amb l’objectiu de fomentar i reforçar actituds ètiques envers el consum, de manera que sigui sostenible, de proximitat, crític, solidari, conscient, i no sexista, la Generalitat, a través de l’ACC, ha endegat aquest mes de juny la campanya “El consum responsable depèn de tothom”.

Consumir productes i serveis de manera responsable implica informar-se, planificar i reflexionar sobre les conseqüències dels nostres actes de compra. I tot això tenint en compte, a més a més de les característiques i el preu, aspectes com ara la conservació del medi ambient, la justícia social o la igualtat de gènere.

La nova campanya , que es difon durant aquest mes de juny en els comptes @consumcat a Instagram, Twitter i Facebook i en el canal youtube.com/consumcat, consta de 3 històries en les quals els personatges reflexionen sobre el consum responsable.

L’objectiu és fer pensar la ciutadania, d’una manera amena i empàtica, sobre les accions i decisions quotidianes que tenen relació amb un consum més responsable. Com les accions i decisions del dia a dia poden tenir efectes i conseqüències en la societat i sobre el planeta sense que, en ocasions, en siguem del tot conscients.