La professora Montse Pinent presenta els insectes com una bona i sostenible font de proteïna, alternativa a la producció de carn animal convencional, que consumeix molts recursos i genera contaminants

La darrera tertúlia científica d’aquest curs organitzada per la comunitat Iubilo URV va tenir lloc el proppassat dimarts 2 de juny, amb el sorprenent títol de “La proteïna d’insecte: l’aliment del futur?”. Malgrat que la possibilitat de menjar insectes en principi no és una cosa gaire apetitosa per a la nostra cultura, Montse Pinent Armengol, catedràtica de Bioquímica i Biologia Molecular de la URV, ho va exposar de forma amena i ben justificada.

Utilitzar els insectes com a font de proteïna alimentària seria una bona alternativa al consum de carn de bestiar, com vedella, bou o porc, que avui en dia són unes de les principals fonts de proteïna, un dels macronutrients principals, imprescindible en la dieta. Malgrat que la carn és una proteïna de molt bona qualitat, el gran consum per part de la creixent població mundial fa que actualment el 70% de les terres agrícoles es dediquin a produir aliment per al bestiar i en pocs anys no hi haurà prou terreny per a això. A més, la ramaderia afecta molt el medi ambient, sobretot en gasos d’efecte hivernacle com el metà, a més de provocar desforestació, contaminació, gran despesa d’aigua i pèrdua de biodiversitat vegetal i animal.

Per això, cal trobar solucions a aquests problemes, i a banda de reduir el consum de carn, la Dra. Pinent va assenyalar que cal sobretot desenvolupar i implementar fonts alternatives de proteïna, com alguns fongs, les plantes riques en proteïna i els insectes. Aquests són els animals més abundants, molt diversos, i són una font de proteïna de bona qualitat, amb una composició d’aminoàcids essencials semblant a la carn, i també són rics en greixos poliinsaturats, i són bones fonts de minerals i vitamines, a més de la fibra dels seus exoesquelets de quitina. A més a més, tenen un munt d’avantatges mediambientals: menor emissió de gasos, major eficiència de conversió dels aliments i molt menor requisit de terreny i aigua, entre altres.

Els reptes principals per al consum de proteïna d’insecte són, tal com va repassar la Dra. Pinent, sobretot les barreres culturals de la societat occidental actual. Nogensmenys, altres cultures com algunes d’asiàtiques i americanes mengen insectes, i els mateixos grecs i romans de l’antiguitat ja en consumien. En canvi, molts pobles mediterranis consumim crustacis o caragols o conills o els menuts, que en altres llocs són culturalment rebutjats.

Altres reptes són els de caire tecnològic, com els sistemes de cultiu i el processament per fer-ne un aliment apetitós i segur. En aquest sentit, cal tenir en compte les normatives de sanitat i salut per garantir la seguretat alimentària, i també el tractament dels residus. La Dra. Pinent  va esmentar les espècies ja aprovades per l’Agència Europea de Seguretat Alimentària, que són dos escarabatets (Alphitobius diaperinus i Tenebrio molitor) i un grill (Acheta domesticus).

Finalment, va resumir alguns dels estudis que en el seu grup de recerca MoBioFood de la URV duen a terme per conèixer la bioactivitat molecular dels extractes d’insectes, o sigui les activitats antioxidant, antiinflamatòria, antihipertensiva, antimicrobiana i la possible estimulació dels probiòtics.

En acabat, el debat amb els nombrosos assistents va reflectir la recança a menjar aquests animalons, però també l’interès a saber com es poden processar per incorporar-los a la dieta, així com les previsions de la seva completa implementació com a aliments.