Investigadors del Departament de Geografia analitzen les conseqüències de l’increment d’afluència de visitants als espais naturals, que va augmentar de forma considerable al primer estiu de la pandèmia

Els espais naturals van ser l’epicentre del turisme durant el primer estiu de la pandèmia. Les restriccions de viatjar a altres països i la por del contagi per la covid-19 van empènyer moltes persones cap a la muntanya per fugir de les aglomeracions de les zones costaneres. Aquest èxode i en molts casos la falta de preparació o l’excés de confiança van comportar un increment de gairebé un 40% en els rescats de persones en espais naturals de Catalunya durant els mesos de juliol i agost respecte al mateix període dels anys 2016-2019. Aquestes són les conclusions principals d’un estudi elaborat per Òscar Saladié, Edgar Bustamante i Aaron Gutiérrez, investigadors del Departament de Geografia de la URV.

Durant la recerca van constatar l’increment de l’afluència de visitants als espais naturals i com això va tenir una repercussió directa en l’augment dels rescats. Per fer-ho van analitzar les dades  sobre els rescats realitzats pels Bombers de la Generalitat de Catalunya (Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments) entre l’1 de juliol i el 31 d’agost de 2020 i les van comparar amb el mateix període dels anys 2016-2019. En aquesta comparació, el grup investigador va tenir en compte variables com ara si els rescats es van produir entre setmana o durant el cap de setmana, el nombre de persones ferides o mortes, el moment que va començar el rescat, l’altitud, la distància amb la ciutat més propera amb més de 100.000 habitants o el nivell de de protecció de l’àrea on es va fer el rescat (espais naturals de protecció especial, espais d’interès natural i altres espais naturals).

Les dades van posar de manifest que el nombre de rescats realitzats pel cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya entre els mesos de juliol i agost de 2020 va augmentar significativament; gairebé un 40% més respecte del mateix període estiuenc dels quatre anys anteriors, amb una mitjana de cinc rescats per dia, amb especial incidència durant els caps de setmana del mes de juliol i durant tot el mes d’agost, que és també quan es va registrar més afluència de persones a aquestes àrees.

Si bé el nombre d’operacions de rescat va augmentar a tots els espais naturals, l’estudi apunta a què aquest increment va ser més significatiu en les zones situades a altituds baixes (< 500 metres), sense una figura de protecció específica i que estaven situats a prop de les àrees més densament poblades.

La zona de més altitud dels Pirineus, especialment la part occidental, on es troba el Parc Natural d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, va ser la que va registrar més accidents, seguida per la zona muntanyosa que envolta l’àrea metropolitana de Barcelona.

Els resultats de la investigació afegeixen noves proves als efectes indirectes que ha tingut la modificació dels patrons de mobilitat de la població derivats de la pandèmia de la covid-19. L’equip investigador, del Grup de Recerca d’Anàlisi Territorial i Estudis Turístics (GRATET), confia que aquestes dades interessin als gestors dels serveis d’emergència, dels espais naturals i les autoritats públiques.

Aquesta recerca s’ha fet en el marc de les tasques de la Càtedra Dow/URV de Desenvolupament Sostenible i el projecte COVMOVTUR (Fondo Supera COVID-19).

Referència bibliogràfica: Saladié, Ò.; Bustamante, E.; Gutiérrez, A. Growth of Rescues in Natural Areas during the First Summer of COVID-19 Pandemic in Catalonia. Land 2021, 10, 498. https://doi.org/10.3390/land10050498