L'obra Història de la literatura popular catalana, editada a cura de Carme Oriol i Emili Samper, es presenta demà al campus Catalunya en el marc dels actes de la Tardor de Lletres amb l'APELLC, en record de Josep M. Pujol

L’obra Història de la literatura popular catalana, editada a cura de Carme Oriol i Emili Samper, es presenta el 4 de desembre a les 19 h al campus Catalunya en el marc dels actes de la Tardor de Lletres amb l’APELLC, en record de Josep M. Pujol

Com sorgeix la idea de publicar Història de la literatura popular catalana? Amb quin objectiu?

ES: Aquesta recerca s’ha dut a terme en el marc de projectes interuniversitaris finançats en els darrers plans d’R+D estatals. Carme Oriol ha estat la investigadora principal d’aquests projectes, que s’han coordinat des de l’Arxiu de Folklore del Departament de Filologia Catalana.

CO: L’obra té per objectiu explicar la importància que ha tingut en el passat i encara té avui dia la literatura popular en tots els territoris de parla catalana: Catalunya, les Illes Balears, el País Valencià, el Carxe, la Franja d’Aragó, Andorra, la Catalunya del Nord i l’Alguer.

Quin és el públic que es pot interessar per aquesta obra?

CO: L’obra s’adreça als especialistes en l’estudi de la literatura popular i el folklore i també a tot tipus de públic interessat en aquests camps.

ES: Per exemple, el sector educatiu hi pot trobar molta informació que pot utilitzar per donar a conèixer l’obra dels folkloristes del seu entorn cultural més proper i superar així la tendència a utilitzar sempre obres molt conegudes com les dels germans Grimm i Perrault.

En una societat cada cop més marcada per la immediatesa de la informació, com hi encaixen aquestes obres?

CO: El llibre és electrònic (tot i que també es pot comprar en paper), fet que permet l’accés obert i immediat al seu contingut.

ES: Quant al contingut, el seu interès és plenament vigent, ja que ens acosta a la manera de pensar i veure el món d’autors d’altres èpoques i ens permet, així mateix, comparar la nostra situació actual amb la seva.

Els nous canals de comunicació actuals (xarxes socials, món digital…) poden esdevenir canals de transmissió literària?

CO: Sí. De fet, ho són. Hi ha autors que han desenvolupat part de la seva obra de manera exclusiva a la xarxa. Un gènere com el microrelat troba en aquests canals el mètode òptim de difusió. Alguns gèneres de la literatura popular, com els acudits i els rumors, es estan molt presents en aquests mitjans.

ES: De fet, un gènere tan actual com és el mem ha nascut en aquest context digital. Des del punt de vista de la recerca, aquests canals ens permeten acostar a la societat allò que investiguem. La presència de l’Arxiu de Folklore a les xarxes té aquest objectiu.

En quins altres projectes relacionats amb la literatura oral popular treballeu?

CO: Estem duent a terme estudis sobre la llegenda urbana, un gènere d’absoluta vigència en el món actual. També estem elaborant un diccionari de folkloristes que serà consultable en línia.

ES: Un altre projecte és la publicació anual de la revista Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature, de Publicacions URV. Es va iniciar el 2012 i se n’han publicat sis números.