La proposta interpreta l'estructura que corona el campanar incomplet de l'arquitecte modernista a l’església de Creixell com un diàleg entre la terra i el cel

Com seria l’estructura que corona el campanar de l’església de Sant Jaume de Creixell (Tarragonès) si l’arquitecte Josep Maria Jujol l’hagués pogut completar tal com figurava als seus esbossos? Amb aquest punt de partida, prop d’una vintena d’estudiants de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la URV (ETSA) han treballat durant tres mesos en l’estudi dels dibuixos i plànols de Jujol i la construcció d’una estructura que interpreta l’obra de 1917 de l’arquitecte modernista com un diàleg entre la terra i el cel. Aquest dijous l’han mostrat als peus del campanar de Creixell.

El taller que han conduit el professor de l’ETSA Roger Miralles i l’arquitecte Josep Llinàs, expert en Jujol que precisament va ser el responsable de la reparació del penell de l’església de Creixell l’any 2009 quan va fer-se malbé, forma part del projecte Educa Jujol, ideat per Miralles i finançat per la Fundació la Caixa, per divulgar l’obra de l’arquitecte modernista entre els més joves.

Organitzats en equips, els estudiants han fet una proposta per a cadascun dels quatre elements que el campanar no incorpora però que sí que figuraven en els documents de Jujol, de qui es desconeix per què va deixar inacabada l’obra, i ahir van fer-ne el muntatge al costat de l’església. Els estudiants van revestir l’estructura original de ferro de 7 metres d’alçada que es va haver de retirar l’any 2009 i que s’ha pogut utilitzar per a aquesta intervenció efímera.

L’ús del color és un element molt característic de Jujol, que, en canvi, no va arribar a aplicar-se en aquest obra, explica Roger Miralles, que també va impulsar Territori Jujol, una ruta per les construccions d’aquest arquitecte que les posa en valor per al gran públic. Per això han utilitzat una tela amb franges blanques i blaves que materialitza les idees del moviment i d’allò eteri que buscava Jujol. A sobre, hi han col·locat els escuts que figuraven als dibuixos i que tenen la particularitat d’estar doblegats per la força del vent. A la part de sota, una porta grossa construida amb zinc i de color groc reprodueix la forma que saben que hagués tingut, i una altra porta més petita, en blau, que representa el lloc de pas de les persones cap al cel.

Tota aquesta estructura s’articula en un biombo que genera la verticalitat del campanar i simbolitza la relació entre la terra i el cel, que es reforça amb l’ús dels elements constructius: la totxana i la pedra per a la gravetat de la terra, i la tela per a la lleugeresa del cel. Per últim, quatre estudiants s’han vestit dels sants adjacents al campanar, però que en la idea original de Jujol tenien color. Sobre aquest aspecte, Miralles explica que “Jujol utilitzava peces de fàbrica i les modificava amb ferros i colors”.

La intervenció efímera que els estudiants han fet aquest dijous a Creixell és la culminació d’un procés d’aprenentatge que els ha dut a “poder treballar a escala 1:1 amb plànols que no veiem habitualment”, explica l’estudiant d’últim curs Patricia Lardiés, que hi afegeix que “hem après molt i de primera mà amb els dos arquitectes experts en Jujol”. Miralles, que també és el director de l’ETSA, comenta que amb aquest taller ha transmès els coneixements als estudiants i, el que és més important, “des del punt de vista pedagògic ells han entès la dificultat constructiva i com, a través de l’enginy, es poden resoldre molts problemes”.