Per segon any, el Departament de Filologia Catalana ha programat la Ruta dels Orígens de la Llengua Catalana a Organyà, Cabó i La Seu d’Urgell

Una vintena d’estudiants de grau i màster i tres professors de la Universitat Rovira i Virgili (Jordi Ginebra, Francesc Massip i Pere Navarro) es van desplaçar a l’Alt Urgell per conèixer els primers documents conservats en llengua catalana el divendres 12 de maig. Concretament, van visitar l’església romànica de Sant Serni de Cabó per contemplar el facsímil dels Greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet i conèixer de prop les vicissituds del temple romànic i del llinatge dels senyors de la contrada.

A continuació la ruta es va centrar a la vila d’Organyà, on el professor Pere Navarro, especialista en el camp de la gramàtica històrica, la dialectologia catalana i la geolingüística, ha analitzat amb els alumnes un fragment de les cèlebres Homilies. Tot seguit, van recórrer l’església de Santa Maria, tant l’interior com l’espai arqueològic de sota teulada, on hi va haver l’scriptorium on es van copiar aquests textos ancestrals.

Havent dinat, el grup va visitar l’Arxiu Capitular d’Urgell, on van ser rebuts per l’arxiver mossèn Benigne Marquès, qui els va mostrar el pergamí original dels Greuges de Sant Pere de Graudescales, així com el que a hores d’ara es considera el text en català més antic, el fragment del Llibre Jutge de Conques.

Aquest document va ser descobert i estudiat per Cebrià Baraut, qui el va datar de mitjan segle XII. Els paleògrafs Jesús Alturo i Tània Alaix, en un estudi recent, n’han establert una nova datació, entre els anys 1060 i el 1080 i n’atribueixen l’autoria a Traver Radolf, prevere de Santa Maria d’Organyà. Tot i que el pergamí va acabar com a coberta d’un llibre parroquial de Conques al segle XVI, d’aquí que se’l conegui com el Llibre Jutge de Conques, amb molta probabilitat fou redactat a l’antiga canònica agustiniana d’Organyà.

Montse Riu, membre de l’Associació Amics de la Vall de Caboet, coordinadora de l’activitat i guia patrimonial de Cabó i Organyà, ha posat en relleu l’expectativa que generen aquests primers textos.