35 professores s’han acollit al programa que vol reduir l’impacte de la maternitat en la carrera acadèmica. Disposen d'un semestre sense docència per dedicar-se exclusivament a la recerca després del naixement d'un fill

Les bretxes de gènere en la recerca i la innovació no es limiten als llocs de treball, la dedicació laboral o els tipus de contracte, sinó que també es fan evidents en els resultats de la recerca i la innovació, com ara les publicacions o les patents. Així s’explica en l’informe “Gènere en la recerca” de l’Institut Europeu per a la Igualtat de Gènere, de la Comissió Europea, que detalla que aquest biaix té conseqüències a l’hora d’obtenir ajuts, premis i llocs de treball dins del sistema de recerca i innovació. I l’arribada dels fills és un factor que incideix en l’activitat investigadora, especialment en les dones, per la dedicació que requereix la maternitat i la lactància materna.

Carlota Moragas, professora del Departament de Comunicació, ho il·lustra d’aquesta manera: “El gran canvi que la maternitat suposa en el dia a dia de les investigadores està relacionat amb la reducció dràstica del temps que, abans de convertir-nos en mares, dedicàvem al desenvolupament de la carrera acadèmica més enllà de les hores que estableixen els nostres contractes.”

En aquest context, la Universitat Rovira i Virgili ha desplegat mesures que afavoreixen la reducció de les desigualtats en la carrera acadèmica. Una de les més significatives és el programa d’intensificació de la recerca, aprovat l’any 2019, que permet al personal docent i investigador que ha tingut un permís de maternitat reduir al 100% la seva càrrega docent durant un semestre en el moment que ho sol·liciten i fins a tres anys després de tenir el fill o filla. D’aquesta manera, durant un semestre, poden dedicar-se exclusivament a la recerca amb l’objectiu de compensar l’impacte que la maternitat pot tenir sobre la progressió professional.

“La clau és que la Universitat assumeix el cost de la substitució docent perquè aquesta reducció no recaigui sobre la resta del professorat”, explica la directora de la Unitat d’Igualtat de la URV, Cilia Willem. Si bé “un semestre no hi posa remei -assumeix Willem-, és un incentiu” que contribueix a reduir el desequilibri. Des que la mesura va entrar en funcionament l’any 2020 fins aquest mes de juny, s’hi han acollit 35 professores.

Leticia Bazo, professora del Departament d’Infermeria, detalla què li va suposar poder-se acollir a aquesta mesura: “Va representar un abans i un després per tenir temps de qualitat per investigar. Aquell semestre em va permetre reprendre el cronograma dels meus projectes, redactar articles científics, preparar convocatòries competitives, coordinar-me amb centres participants i consolidar diferents línies de recerca aplicada en neonatologia, pediatria i tecnologia educativa. També vaig poder reforçar la transferència del coneixement als centres assistencials i avançar en iniciatives que, amb la càrrega docent habitual, probablement haurien quedat ajornades.” Alhora, a nivell personal, assegura que va poder gaudir “d’una etapa irrepetible amb els meus fills.”

Tal com assenyala Willem, “setze setmanes d’aturada després del naixement d’un fill o filla poden tenir conseqüències durant molt més temps, perquè entre que una investigadora té una idea de projecte, es materialitza i finalment es publiquen els resultats, poden passar entre tres i cinc anys”.

Pel que fa a les investigadores que encara no han consolidat la seva trajectòria poden veure com es retarda l’obtenció de les acreditacions necessàries per optar a noves places, mentre que les que ja estan acreditades competeixen en inferioritat de condicions respecte a la resta de candidats. De la mateixa manera, es poden veure afectats els complements retributius vinculats a la producció científica i les oportunitats d’assumir responsabilitats de lideratge en la recerca.

Moragas va tenir un fill i una filla durant el període en què va ser lectora, el primer estadi de la carrera investigadora. Per això considera que “acollir-me a l’exempció de docència durant dos semestres al llarg d’aquests anys va ser fonamental per dedicar més temps a la recerca, imprescindible per obtenir l’acreditació, i per preparar el concurs per optar a una plaça de professora agregada.”

Mesures per a la igualtat d’oportunitats en la carrera acadèmica

El programa d’intensificació de la recerca s’emmarca en una política institucional més àmplia per garantir la igualtat d’oportunitats en la carrera acadèmica. Una de les mesures adoptades els darrers anys és l’obertura d’una sala de lactància al lloc de feina per poder continuar alletant i no retardar la reincorporació, explica Willem.

“Optar per la lactància materna comporta una sèrie de reptes que van més enllà de cobrir les necessitats d’alimentació i cura del nadó i que tenen un impacte directe en l’organització del temps i de la feina, sobretot durant els primers mesos de vida”, explica Moragas, que ha estat usuària de la sala del campus Catalunya amb la seva segona filla i veu les diferències amb el primer. “Ha suposat una millora substancial a l’hora de facilitar la meva reincorporació a la feina i de permetre’m mantenir l’alletament matern. També vaig poder continuar fent extraccions per a donar llet materna al Banc de Llet per a nadons prematurs.”

Pel que fa a la normativa, hi ha criteris de priorització en la promoció de les diferents categories del professorat, que estableixen que, en cas d’empat, el gènere infrarepresentat té preferència. També s’incorporen mecanismes per neutralitzar l’efecte dels permisos de naixement i cura de menors en el còmput de la trajectòria acadèmica. En el cas de les mares biològiques, es descompten 183 dies per cada fill o filla a l’hora de calcular el temps transcorregut entre la contractació i l’obtenció de les acreditacions, i per als altres progenitors es descompta el temps corresponent al permís efectivament gaudit. També en l’avaluació de l’activitat docent es reconeixen oficialment les reduccions derivades dels permisos de maternitat, paternitat o cura de fills i filles, i les doctorandes que són mares durant el temps que fan la tesi, poden disposar de pròrrogues.

Leticia Bazo i Carlota Moragas coincideixen a destacar que els baixos en la conciliació no tenen tant a veure amb el fet de ser home o dona, sinó en els rols que assumeixen cadascú i els models familiars, que condicionen la dedicació a la criança i a la feina.

Bazo ressalta que si bé “la maternitat canvia inevitablement el ritme de la carrera investigadora”, aspectes com “la flexibilitat en l’organització de la docència i la possibilitat de disposar d’espais de treball autònom” permeten “continuar vinculada a la recerca sense haver de renunciar a la maternitat”. En aquest context, la cultura de treball és determinant. Moragas detalla com el suport de les persones que han estat al capdavant del Departament i les companyes del seu grup de recerca  han contribuit a mantenir el ritme de l’activitat investigadora i no quedar-se’n al marge durant els primers anys de criança.

“El repte -afirma Bazo- no és demostrar que podem fer més, sinó construir entorns laborals que permetin desenvolupar la carrera investigadora sense haver de renunciar a formar una família”. La maternitat, al cap i a la fi, “ens ajuda a entendre que les trajectòries professionals no sempre són lineals i que això no les fa menys valuoses”.