Investigadors de la URV han descobert per què acostumen a fallar els ciberatacs a la xarxa fosca (Darknet), una internet accessible amb garanties de privacitat i anonimat. Aquesta xarxa oculta, utilitzada per a propòsits sensibles i sovint il·legals com la venda de drogues o la compartició de pornografia infantil, és capaç de corregir per sí sola els atacs més importants espontàniament afegint més capacitat a la xarxa

La xarxa Darknet és la porció d’internet en la qual es manté l’anonimat. Aquesta capacitat de privacitat i de treballar de forma amagada comporta que s’utilitzi per a intercanvis anònims d’informacions sensibles i molt sovint il·legals, com la venda de drogues, l’intercanvi de pornografia infantil o de continguts amb propietat intel·lectual de forma gratuïta.

Aquesta xarxa és un objectiu freqüent de ciberatacs que generalment fallen. Ara, els investigadors Manlio De Domenico i Àlex Arenas, del Departament d’Enginyeria Informàtica i Matemàtiques de la URV, han aconseguit esbrinar els motius pels quals la xarxa Darknet és molt difícil d’atacar. Segons el que han explicat en un article publicat en la revista Physical Review E, la Darknet és pràcticament impenetrable per la seva topologia única, significativament diferent de la resta d’internet.

Per demostrar-ho, els investigadors han quantificat, a partir de les dades publicades pel Laboratori de Recerca d’Internet de la Universitat de Califòrnia (Los Ángeles), la resiliència de la Darknet utilitzant l’anàlisi de xarxes. N’han caracteritzat la topologia i han desenvolupat un model que descriu com es transmet la informació utilitzant la “ruta de capes de ceba”, una tècnica que encripta els missatges en múltiples capes.

Això els ha permès simular com la Darknet respondria davant de tres tipus d’alteracions: atacs que es dirigeixen a un node específic, que provoquen que fallin alguns nodes aleatòriament i que pretenen una cascada d’errors que es propaga a través de la xarxa.

Els resultats d’aquest treball indiquen que, per causar una pertorbació més important, es necessita atacar els diferents nodes de la Darknet quatre vegades més que els d’internet. Però, a més, els atacs en cascada a través dels diferents nodes són fàcilment corregibles afegint més capacitat a la xarxa. Els autors atribueixen aquesta resiliència a una topologia més descentralitzada que emergeix espontàniament des del protocol de la “ruta de capes de ceba” de la mateixa Darknet. En canvi, l’estructura d’internet és més heterogènia.

Referència bibliogràfica: Manlio De Domenico i Àlex Arenas: “Modeling Structure and Resilience of the Dark Network”. Physical Review E. DOI: 10.1103/PhysRevE.95.022313