29/01/2020
Investigadors de la URV dissenyen nous tipus d’extracció de polifenols específics per a les fruites més consumides
Han constatat que els mètodes generalistes existents no són òptims per ser aplicats a tots els aliments
Han constatat que els mètodes generalistes existents no són òptims per ser aplicats a tots els aliments
El consum de fruites i verdures s’ha relacionat amb la reducció del risc a patir diferents malalties i patologies associades a l’obesitat. Aquest fet s’ha relacionat, en part, amb el seu alt contingut en diferent compostos bioactius, com ara els polifenols, els compostos bioactius que es troben de forma natural als aliments d’origen vegetal com la fruita o la verdura i que tenen propietats antioxidants. Per tal d’associar el contingut en polifenols d’un aliment amb un efecte bioactiu és necessària la caracterització al detall de l’aliment, fet que inclou l’extracció dels seus polifenols. Perquè aquesta caracterització sigui acurada, cal desenvolupar mètodes optimitzats i específics per a extreure els polifenols per a cada aliment.
No obstant això, els estudis científics solen aplicar mètodes generalistes pera caracterització del perfil polifenòlic dels aliments, cosa que pot comportar una caracterització i una correlació entre un efecte beneficiós i un contingut polifenòlic amb biaix. Per evitar aquest error, el Grup de recerca en Nutrigenòmica de la Universitat Rovira i Virgili ha desenvolupat diferents mètodes d’extracció de polifenols per a diferents fruites altament consumides en les societats actuals. Concretament, s’ha estudiat l’extracció i caracteritzat al detall el contingut en polifenols de raïms, taronges, albercocs i cireres.
Els resultats obtinguts amb les diferents fruites posen de relleu que cada matriu alimentària requereix d’unes condicions òptimes d’extracció específiques per a la correcta caracterització del seu contingut en polifenols, demostrant que els mètodes generalistes existents no són òptims per a ser aplicats a totes les matrius alimentàries. A més, el desenvolupament d’aquestes quatre metodologies específiques permetrà la correlació dels efectes beneficiosos del consum d’aquestes fruites amb el seu contingut en polifenols, permetent identificar els compostos bioactius de les diferents funcions biològiques. El darrer d’aquests estudis, el de les cireres, s’ha publicat a la revista Scientific Reports, del grup de la revista Nature.
Referències: