Jordi Blay i Aitor Àvila, del Departament de Geografia, ho assenyalen en un monogràfic de la Societat Catalana de Geografia sobre l’impacte del temporal Glòria a Catalunya

Tot i la seua virulència i excepcionalitat el temporal Glòria va posar damunt la taula que calen mesures urgents si es vol preservar el delta de l’Ebre en un context de canvis accelerats en el medi a causa de la dinàmica climàtica. Aquesta és una de les principals conclusions de l’article Els efectes del temporal Glòria: una mostra de la necessitat d’actuació urgent al delta de l’Ebre, de Jordi Blay i Aitor Àvila, investigadors del Departament de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili, publicat al número 89 de Treballs de la Societat Catalana de Geografia, que edita la Societat Catalana de Geografia, un número monogràfic dedicat al temporal Glòria i al seu impacte al conjunt de Catalunya.

En el cas del delta de l’Ebre, els principals estralls del temporal que va escometre durament el litoral mediterrani de la península Ibèrica entre el 19 i el 23 de gener d’aquest 2020, van ser provocats pel temporal marí. Així la costa del delta va ser una de les zones on es van registrar les onades més altes (una mitjana de 7,6 metres d’altura durant 30 minuts amb una alçada màxima de 12 metres). L’acció de les ones més els vents van contribuir a generar corrents amb mitjanes horàries superiors als 0,8 metres per segon i va haver una sobre-elevació del nivell del mar d’entre 50 i 70 centímetres. El resultat va ser la inundació de 2.600 hectàrees d’arrossars, retrocés de 25 metres de la costa en alguns punts del Delta, l’espectacular trencament del Braç del Trabucador, carrers inundats a Deltebre i l’Ampolla, i entrada d’aigua marina a llacunes i basses, entre moltes altres afectacions.

Aportacions de sediments pel riu

A l’hora d’analitzar les causes que expliquen els estralls devastadors del temporal Glòria al litoral del Delta, Blay i Àvila alerten que la problemàtica d’aquesta important zona humida arrenca de lluny. “Es comença a detectar, fa més de cinquanta anys, poc després que es reduís de forma dràstica l’aportació de sediments, a conseqüència de la construcció dels grans embassaments de la conca de l’Ebre”, assenyalen els investigadors tot precisant que decennis després de la identificació del problema i molts estudis i projectes encara no s’ha solucionat l’aportació de sediments i les accions sobre el litoral, tot i que s’han realitzat, “han estat possiblement massa discontínues en l’espai i en el temps per a proporcionar una defensa suficient del litoral enfront de temporals de la categoria del Gloria”.

En aquest sentit els autors de l’article assenyalen com a opció “urgent” i “bàsica”, si es vol un delta viu, “l’aportació de sediments pel riu”, per contrarestar l’erosió del mar. L’article també posa èmfasi en la dificultat per controlar la dinàmica marina i assenyala com a vàlida l’opció d’acceptar el retrocés en determinats espais humanitzats i el seu retorn a les condicions naturals, tot i el xoc amb determinats interessos privats.

Els autors també repassen els principals estudis, plans i projectes que al llarg dels últims cinquanta anys s’han plantejat per buscar solucions a la regressió i enfonsament de la plana deltaica, des del “Proyecto general de saneamiento del Delta del Ebro”, que proposava la construcció d’un dic perimetral de 2,40 metres d’altura i 9,50 d’amplada a tot el delta i un ambiciós projecte de dessecament de terres i construcció de drenatges per convertir-lo en una zona de regadiu d’horta i fruiters, fins a les últimes propostes sorgides de la Taula de Consens del Delta que marquen un calendari de prioritats i advoquen per solucions més toves com ara els moviments d’arenes, sense renunciar a la recuperació dels sediments retinguts als pantans.

Cal informació sistematitzada i accessible sobre els temporals

El monogràfic de la Societat Catalana de Geografia també recull articles sobre els efectes del temporal Glòria a d’altres punts de Catalunya, tant al litoral com a les conques hidrogràfiques del Ter i de la Tordera. Així com també situa el temporal en el context històric des de l’Edat Mitjana fins a l’actualitat per deixar constància que històricament la tardor no ha estat l’única estació en recollir els principals casos de pluges extraordinàries.

Entre les principals conclusions que apunta, hi ha la de manca d’informació sistematitzada i accessible sobre mesures de gestió i funcionament en cas d’episodis de temporals, i sobre els càlculs dels danys econòmics. I conclou que en planificacions futures cal treballar en opcions que modifiquin les dinàmiques socials i econòmiques en relació a l’ocupació i transformació d’espais inundables en lloc d’intentar canviar les dinàmiques naturals.