En un memorial celebrat al campus Sescelades, els participants van evocar la personalitat i els mèrits de la professora de Psicologia, que va traspassar a l'agost

Exalumnes, professorat, col·legues psicòlegs i personal d’administració i serveis, de la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia i d’altres centres de la URV, van assistir a l’acte en record i homenatge a Inés Tomás, que com a docent i professional i com a persona va deixar una petjada molt profunda. L’acte va tenir lloc el dimarts 13 de febrer a la Sala de graus de l’ETSE-ETSEQ. Inés Tomàs va morir de malaltia el dia 9 d’agost passat.

L’acte, organitzat pel màster en Educació i Teràpia Psicomotriu, va ser, alhora, un homenatge personal però també acadèmic. Van intervenir persones molt relacionades amb ella: Joan Prat, catedràtic d’Antropologia de la URV i vidu d’Inés, que va fer un recorregut pel seu currículum, de la seva afició per la pintura i la interpretació psicoanalítica, o del Cinefòrum que va coorganitzar al centre; Sílvia Borràs, exalumna del màster Internacional en Educació i Teràpia Psicomotriu i membre del grup Psicoanalicos, grup d’estudi i supervisió que dirigia Inés Tomàs centrat en les vinculacions entre psiquisme i cos; i Natàlia Espinosa, també exalumna del mateix màster. Com a companyes van prendre la paraula les professores Lola Garcia i Cori Camps, exdegana de la Facultat, que van coordinar amb ella el màster esmentat i van treballar colze a colze durant molts anys.

Inés Tomás Alabart, nascuda a Riba-roja d’Ebre, va morir als 58 anys. Era professora titular de la URV del Departament de Psicologia, de l’àrea de coneixement de Personalitat, avaluació i tractament psicològic. Excel·lent psicoanalista en la seva etapa professional anterior a la Universitat, va treballar als grups de recerca DESENVOL (Desenvolupament psicològic, psicomotricitat i intervenció en contextos educatius) i PSICOANT – NOS-ALTRES, en Psicoanàlisi i Antropologia.

En la seva intervenció, Cori Camps va parlar de les activitats d’Inés Tomás en recerca, en gestió, en extensió universitaria, però sobretot en la docència. Va reproduir les paraules que la Inés li havia dit: “La docència la sento com una missió”. L’ensenyament era la seva gran passió, amb compromís i responsabilitat. Va tenir la sort, va continuar Cori Camps, de dedicar-se a allò que li agradava, la feia feliç i li permetia poder transmetre tot el fruit del seu estudi i experiència professional. Les seves assignatures sempre tenien molts alumnes, i tenia una enorme capacitat d’escolta cap a tothom, els estudiants i els companys del professorat i del PAS. Tenia també una gran passió per estudiar.

En l’acte Juan Mila, director de la Licenciatura en Psicomotricidad de la Universidad de la República i director de Primera Infancia del Ministerior de Educación y Cultura de Uruguay, va ser l’encarregat de pronunciar la conferència d’homenatge: “Aportes del psicoanálisis a la especificidad de la psicomotricidad”. Es prepara un llibre d’homenatge a la professora recordada.