La revista científica The Lancet publica els resultats d’un projecte d’investigació de la URV i la Universitat de Vanderbilt que ha analitzat noves formes de solidaritat comunitària extrapolables a partir del cas de les faveles de Río de Janeiro durant la pandèmia

La negació de la pandèmia protagonitzada pel president de Brasil, Jair Bolsonaro, va portar moltes persones residents a les faveles del país a autorganitzar-se per fer front a les conseqüències devastadores d’un virus fora de control. La resposta social a aquesta emergència sanitària ha estat objecte d’un estudi a càrrec de l’investigador ICREA del Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social de la URV Francisco Ortega, juntament amb Dominique Behague, de la Universitat de Vanderbilt (Estats Units). En la recerca han observat com les noves formes de solidaritat comunitària i l’ajut mutu en un context de greu crisi econòmica i de salut poden donar lloc a una medicina més efectiva i equitativa. Els resultats de la investigació s’han publicat a la revista científica The Lancet.

L’estudi mostra com l’absència d’intervenció del govern nacional brasiler va despertar una resposta social inusual a les faveles de Río de Janeiro: líders comunitaris recaptant fons, voluntaris anant de porta en porta per distribuir aliments, mascaretes i equips higiene o l’ús de la megafonia per educar els residents sobre les mesures de protecció. Fins i tots periodistes locals van utilitzar les xarxes socials per contrarestar les notícies falses i les persones activistes van convertir les escoles en pavellons d’aïllament i lluitaven per documentar les morts reals derivades de la malaltia.

Gràcies a aquest ajut mutu i a la solidaritat entre grups de veïns i periodistes locals es va teixir un exemple de medicina social col·lectiva que va posar en evidència i va desafiar les clàssiques polítiques de salut global que tenen un enfocament de dalt a baix i van promoure estratègies alternatives per combatre’n els efectes. Per fer el treball, l’equip investigador va entrevistar activistes i líders comunitaris de Río de Janeiro i Pelotas, al sud de Brasil.

Les conclusions de la recerca van evidenciar que els enfocaments que els activistes comunitaris van aplicar des de múltiples fronts amb accions adreçades a problemes específics derivats de la covid abordaven factors estructurals que afectaven la salut de tota la societat: desocupació, salut mental o seguretat alimentària. El seu treball està descentralitzat i compartit col·lectivament entre diversos grups i actors locals, incloent-hi periodistes que ajudaven a distribuir aliments mentre informaven i desmentien notícies falses per combatre la desinformació.

“Aquest enfocament de medicina social ha posat de manifest les arrelades disparitats socioeconòmiques i de salut provocades pel capitalisme no regulat, la corrupció política i l’autoritarisme”, explica l’investigador Francisco Ortega, que fa recerca al Centre de Recerca d’Antropologia Mèdica (MARC) de la URV. La visió àmplia i holística de l’emergència de la covid-19 considera factors com la discriminació i les jerarquies de poder, que no acostumen a aparèixer en les intervencions tradicionals de salut pública dirigides a un problema específic.

Durant la recerca també s’ha comprovat com construint aliances inclusives i orientades a la comunitat que rebutgen l’individualisme, els models de lideratge jeràrquic i la polarització política, els activistes comunitaris a les faveles estan lluitant contra la covid-19 de manera molt més equitativa. “Aquests enfocaments poc ortodoxos són efectius per mitigar la pandèmia, però també demostren que la medicina social és un model per reinventar la salut pública, no només a les faveles de Brasil sinó a tot el món”, conclou l’investigador.

Referència bibliogràfica: Mutual aid, pandemic politics, and global social medicine in Brazil. Dominique Béhague,Francisco Ortega. The Lancet. May 2021. DOI: https://doi.org/10.1016/S0140-6736(21)01002-3