El sector tindrà una major afectació especialment a l'Alt Pirineu i l’Aran, seguit de les Comarques Gironines i el Camp de Tarragona. Per contra, l’afectació serà menor a Ponent, les Comarques Centrals i les Terres de l’Ebre, segons un estudi de la Càtedra d’Economia Local i Regional de la URV

L’allotjament, la restauració i l’oci, que conformen l’esquelet de les activitats a les destinacions turístiques, seran possiblement les últimes a reprendre l’activitat en les mateixes condicions que abans de la crisi sanitària per la pandèmia del coronavirus. Això fa preveure que els territoris de Catalunya en què el sector turístic i de l’oci tenen un major pes dins el Producte Interior Brut (PIB) veuran possiblement més afectada la seva economia.

Un estudi elaborat pel director de la Càtedra Local i Regional de la URV, Juan Antonio Duro, analitza el pes d’aquestes activitats en relació al PIB i al nombre de cotitzants a la Seguretat Social per territoris i per comarques catalanes. L’objectiu és tenir un mapa més clar de la situació i conèixer la rellevància dels factors territorials en la incidència econòmica.

La zona de l’Alt Pirineu i l’Aran, on les activitats turístiques tenen un 24,92% del pes dins el PIB i un percentatge semblant en cotitzants, és el territori més afectat, molt per sobre de la mitjana catalana, que és del 10,93% del PIB. Darrera l’Alt Pirineu i Aran hi ha les Comarques Gironines, amb un 13,62%, seguides del Camp de Tarragona amb un 12,10%.

Per contra, Ponent (6,94%) i les Comarques Centrals (7,76%) són les menys dependents del turisme, seguides de les Terres de l’Ebre, territori que també es troba a la part baixa d’aquesta escala perquè les activitats turístiques suposen el 8,15% del PIB.

Si s’analitza per comarques, s’observen oscil·lacions en un mateix territori. Així, a l’Alt Pirineu i Aran, l’Alta Ribagorça té una major dependència (42%) que la Cerdanya (22,97%). A la Vall d’Aran és del 40,6% i al Pallars Sobirà del 33,2%.

Increment del desequilibri territorial si no hi ha sectors que compensin el pes del turisme

“Aquesta elevada dependència del sector turístic faria preveure que, en aquestes comarques, eminentment rurals i amb molts municipis en regressió demogràfica, la baixada global del PIB podria ser superior al 8-9% de mitjana del què parlen els analistes”, argumenta Duro. I precisa que “si les comarques pitjor situades no tenen elements de compensació a través d’altres sectors, com ara l’agroalimentari, l’agrari o el farmacèutic, experimentaran una crisi diferencial i s’incrementarà el desequilibri territorial”.

La preferència per un turisme de proximitat en una zona de menys densitat demogràfica pot reduir l’impacte

No obstant això, també existeix la possibilitat que en aquestes zones l’activitat es recuperi més ràpid que en d’altres tant per la tipologia del producte turístic com pels canvis en la demanda que puguin derivar-se de l’epidèmia, com ara la preferència per un turisme de proximitat en un entorn rural i en zones amb una menor densitat demogràfica. “Aquest canvi podria fer reduir la magnitud final de la davallada”, afegeix Duro, qui, no obstant, també remarca que “donada la rellevància d’aquestes activitats dins l’economia catalana i davant la proximitat de la temporada turística, és absolutament vital que el suport per part de l’administració sigui una prioritat.”

D’altra banda, també cal precisar que les comarques millor situades, pel pes menor que hi tenen les activitats vinculades al turisme i l’oci, són també majoritàriament rurals; per exemple, la Segarra, el Pla d’Urgell o l’Urgell. “Per tant, en l’àmbit sectorial que analitzem, la ruralitat és un factor positiu”, afirma Duro.

Les característiques de les Terres de l’Ebre poden beneficiar la recuperació

En el cas de les Terres de l’Ebre, s’observa una lleugera diferència si l’anàlisi es fa en funció del número de cotitzants a la Seguretat Social enlloc de fer-lo en funció del pes del PIB. Així, la seva situació empitjora i passa a superar gairebé un punt la mitjana catalana, que és del 10,34%. També hi ha diferències substancials per comarques: el Montsià és la que té més cotitzants en les activitats vinculades al turisme i l’oci amb un 12,17%, i la Ribera d’Ebre, la que menys, amb un 9,23%.

“Val a dir que a les Terres de l’Ebre hi ha altres sectors com l’agrari o agroalimentari que poden compensar aquesta situació”, afegeix el director de la Càtedra. A més a més, assenyala també que les característiques del turisme en aquest territori, poc massificat i amb nombrosos espais d’interès natural, pot beneficiar la seua recuperació una vegada se superi el confinament.

El Camp de Tarragona

Pel que fa al Camp de Tarragona, si s’analitza el pes del turisme sobre el PIB, la comarca més dependent és el Baix Penedès amb un 15%, seguida del Baix Camp (14,27%), xifres notòriament superiors a les de Terres de l’Ebre. Val a dir però, que tot i la importància que el sector turístic té al Baix Camp i al Tarragonès, lligat principalment a Port Aventura i a la Costa Daurada, aquestes dues comarques no són tan dependents del turisme gràcies al pes del sector industrial i a la seva diversificació econòmica. “En el cas d’aquestes comarques caldrà possiblement implementar polítiques de suport al sector per pal·liar els efectes de la pandèmia, perquè, sens dubte, és un motor de l’economia territorial”, alerta Duro.

Si l’anàlisi es fa per número de cotitzants, el Priorat, que té el 14,95% de la població treballant en activitats turístiques i d’oci, passa a encapçalar el rànquing. Per contra, la Conca de Barberà i l’Alt Camp són les que tenen una menor dependència d’aquest sector, tant si s’analitza el pes sobre el PIB com el número de cotitzants

Per fer aquest anàlisi s’han fet servir les dades de l’IDESCAT i del BBVA Research, del 2017, el darrer any disponible, en el cas del PIB. I s’ha pres de referència la mitjana trimestral del total de cotitzants del Règim General de la Seguretat Social (RGSS) i del Règim Especial de Treballadors Autònoms del 2019, en el cas de l’anàlisi per número de cotitzants.