La recerca d'investigadors de l'IISPV-URV indica que aquests pacients tenen alteracions en l'ADN de les cèl·lules mare i, per tant, no són útils les teràpies cel·lulars en els propis pacients

Una teràpia que s’utilitza darrerament per tractar la malaltia de Crohn és l’ús de les cèl·lules mare obtingudes del greix. En aquesta línia, investigadors de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i del CIBER de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (CIBERDEM) han demostrat que la inflamació crònica que tenen els pacients amb aquesta malaltia provoca canvis en l’ADN de les cèl·lules mare contingudes al greix, i que persisteixen malgrat els pacients entrin en fase de remissió clínica.

El treball ha estat publicat a la revista Clinical Epigenetics, pel grup de recerca en Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (DIAMET) liderat per Sonia Fernández Veledo i Joan J. Vendrell – investigadors de l’IISPV, Hospital  Joan XXIII, URV i CIBERDEM – i analitza si l’ambient inflamatori de la malaltia de Crohn, provoca canvis epigenètics mitjançant l’estudi de metilacions de l’ADN en les cèl·lules mare del greix d’aquests pacients. El resultat de l’estudi, segons apunta Carolina Serena, primera autora del treball, demostra que les cèl·lules mare mantenen aquest comportament pro-inflamatori malgrat el pacient es trobi en remissió clínica, degut en part, als canvis al seu ADN induït pel context inflamatori que comporta la pròpia malaltia de Crohn. És per això que no són adequades per ser utilitzades com a teràpia per les complicacions derivades de la malaltia.

El Grup DIAMET té una àmplia experiència en el treball del teixit adipós en patologies com l’obesitat i la diabetis i això els ha fet estudiar si altres patologies de caràcter inflamatori també afecten al teixit adipós, com la malaltia de Crohn. Es tracta d’una malaltia inflamatòria crònica amb manifestacions intermitents que afecten principalment a l’intestí. Les causes d’aquesta malaltia són desconegudes i, encara que, existeixen diferents tractaments que permeten en molts casos controlar la malaltia, disten molt de considerar-se una teràpia definitiva. Una teràpia que està sorgint amb força és l’ús de cèl·lules mare del greix pel tractament de complicacions derivades de la malaltia, com fístules perianals o inclús per tractar la pròpia malaltia en fase aguda. Quan s’utilitzen les cèl·lules mare obtingudes del propi pacient es parla de teràpia autòloga, i quan són cèl·lules de donants sans, es parla de teràpia al·logènica. En aquest estudi posa en relleu la no conveniència de fer servir tractaments amb cèl·lules autòlogues, per la persistència del component inflamatori residual.

Com apunta Carolina Serena: “Comprendre com la malaltia de Crohn, altera la funcionalitat de les cèl·lules mare adiposes humanes és fonamental per a investigar la fisiopatologia complexa d’aquesta malaltia, així com per a l’èxit de les teràpies cel·lulars”. Apunta que quest tipus de recerca “només es pot dur a terme amb una col·laboració estreta entre investigadors clínics experts en malaltia de Crohn i investigadors amb coneixements de recerca bàsica”.

Referència bibliogràfica: Serena, C., Millan, M., Ejarque, M. et al. Adipose stem cells from patients with Crohn’s disease show a distinctive DNA methylation pattern. Clin Epigenet 12, 53 (2020). https://doi.org/10.1186/s13148-020-00843-3.