Els resultats de l'estudi, que ha contribuït al disseny i calibratge de tres nous tipus d'instruments de mesura dels isòtops radioactius presents a l'aire i a l'aigua, es presenten en la tesi de Ramon Casanovas, de la Unitat de Física Mèdica

En aquest treball s’han desenvolupat i calibrat tres tipus diferents d’equips de mesura de la radioactivitat ambiental que formen part del projecte de renovació de la xarxa de vigilància radiològica ambiental de la Generalitat de Catalunya, promogut des del Servei de Coordinació d’Activitats Radioactives (SCAR), i en el qual participen també investigadors de la UPC i l’empresa Raditel Serveis. El primer tipus d’equip realitza la mesura dels nivells de radioactivitat a l’aigua. Actualment, dues unitats d’aquest equip es troben en funcionament al riu Ebre, abans i després del seu pas per la central nuclear d’Ascó.  Els altres dos tipus de monitors permeten mesurar els nivells de radioactivitat a l’aire de dues maneres diferents: un mesura la radioactivitat acumulada en un filtre de paper per on es fa circular un flux d’aire i l’altre que la mesura directament a l’ambient.

Actualment, aquests detectors de la radioactivitat a l’aire es troben en funcionament dins de la central nuclear d’Ascó. De cadascun d’ells, n’hi ha instal·lades dues unitats que utilitzen materials de detecció diferents, i que fan que hi hagi un total de quatre modalitats diferents d’equips mesurant simultàniament la qualitat radiològica de l’aire. Des de la seva implementació entre 2010 i 2011, no s’han detectat nivells anòmals de radioactivitat en cap d’ells. Els dissenys d’aquests equips s’han protegit mitjançant dues sol·licituds de patent.

L’avantatge principal dels nous equips desenvolupats és que fan ús de l’espectrometria gamma, un dels mètodes més fiables per identificar i analitzar les mostres radioactives. Aquest sistema permet la mesura i l’anàlisi de l’energia de la radiació tipus gamma detectada, de forma automàtica i en temps real. És a dir, aquesta tècnica permet la identificació i quantificació dels isòtops radioactius -aquells que tenen nuclis atòmics inestables i es transformen en altres nuclis més estables mitjançant l’emissió de radiació- presents a l’aigua o a l’aire, un aspecte aquest que no era possible amb els equips antics. Així, mentre que la identificació dels isòtops involucrats en possibles increments radiològics permet distingir si aquests són d’origen natural o artificial, la seva quantificació fa possible una comparació de les dades obtingudes amb els límits legals establerts per a cadascun d’ells, cosa que alhora facilita l’establiment de nivells d’alarma que permetran una actuació molt més ràpida en cas d’increment radiològic.

Els resultats d’aquest estudi s’han presentat a la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de Reus de la Universitat Rovira i Virgili (URV) durant la defensa de la tesi doctoral titulada Development and calibration of automatic real-time environmental radioactivity monitors using gamma-ray spectrometry (Desenvolupament i calibratge d’equips automàtics i en temps real de mesura de la radioactivitat ambiental mitjançant espectrometria gamma), que ha estat realitzada per Ramon Casanovas Alegre i dirigida pel Dr. Marçal Salvadó Artells, ambdós membres de la Unitat de Física Mèdica (UFM).

Experiència en  la mesura de la radioactivitat ambiental

Des del 2006, la UFM de la URV ha estat involucrada en diferents projectes relacionats amb la xarxa de vigilància radiològica ambiental catalana. Durant aquests anys ha realitzat diverses tasques: gestió, control, manteniment tècnic, calibratge, incorporació de millores, recerca i anàlisi de dades de la xarxa. El grup de recerca ha acumulat en aquest temps una àmplia experiència en el camp de la mesura de la radioactivitat ambiental en temps real, avalada per una àmplia producció científica.

El projecte de renovació de la xarxa va néixer durant l’any 2008, promogut per l’SCAR, després que durant el desembre del 2007 la Unitat de Física Mèdica detectés un increment radiològic anòmal en un dels monitors propers a la central nuclear d’Ascó. Després d’aquest incident, la Unitat va realitzar un estudi de les capacitats de la xarxa on es proposava la incorporació de nous equips de mesura amb capacitat d’efectuar espectrometria gamma en continu. Motivat pel cas català, el Consejo de Seguridad Nuclear (CSN) també s’està plantejant una renovació de la xarxa de vigilància radiològica ambiental existent a nivell estatal.