Les excavacions han permès delimitar noves estructures i ampliar el coneixement sobre els espais domèstics i les activitats principals dels habitants de l'assentament

El grup de recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia (GRESEPIA), del Departament d’Història i Història de l’Art de la Universitat Rovira i Virgili (URV), ha dut a terme una nova campanya arqueològica al jaciment de l’Antic d’Amposta entre el 13 i el 31 de juliol. Els treballs han tingut com a objectiu aprofundir en el coneixement de les activitats domèstiques que desenvoluparen els habitants de l’assentament, tot continuant les intervencions als sectors 2000 i 3000, àrees clau per entendre l’organització i l’evolució de l’assentament.

Espais domèstics i organització social

L’estudi dels espais domèstics constitueix una línia de treball rellevant en l’àmbit de l’arqueologia protohistòrica, ja que permet aproximar-se a les activitats quotidianes de les comunitats i a la seva estructura econòmica i social. En el cas de l’Antic, el registre de dades acumulat fins ara permet establir lectures fonamentades sobre els usos dels diversos recintes o espais domèstics documentats.

Els treballs efectuats enguany confirmen que, a la segona meitat del segle V aNE, en almenys dos sectors de l’assentament (sector 2000 i sector 3000), es van edificar cases d’entre 20 i 25 m² de superfície, amb presència de llar de foc, utilitzades com a espais de vivenda. A finals del segle III aNE, alguns d’aquests recintes es van compartimentar internament en sub-àmbits més petits (al voltant dels 10 m²) que van passar a complir funcions específiques. Les evidències documentades indiquen que alguns d’aquests espais es van utilitzar com a àmbits d’emmagatzematge, per la quantitat d’àmfores i tenalles que hi concentren, mentre que un altre correspondria probablement a un espai destinat al treball metal·lúrgic del plom.

Pesca i treball del plom

El treball del plom, orientat principalment a l’elaboració de pesos de xarxa, és una de les activitats que va caracteritzar la vida quotidiana dels habitants de l’Antic al llarg de tota la segona edat del ferro, tant als segles V i IV aNE com, de manera més destacada pel volum d’evidències recuperades, durant la fase final d’ocupació de l’assentament, entre finals del segle III aNE i el 130-120 aNE.

Amb les troballes d’enguany, a l’Antic s’han recuperat fins al moment més de 150 fragments de plom, entre els quals hi ha 80 peces de format tubular o cilíndric destinades a ser utilitzades com a pesos per a la pesca. Les dades recuperades permeten observar variabilitat en el diàmetre intern dels pesos, relacionada amb diverses formes de pesca: amb palangres o fils de mà, amb xarxes de gruix mitjà per a la pesca amb rall i tresmall, i amb xarxes de cordatges més gruixuts per a la pesca a mar obert. Fins al moment, a l’Antic també s’hi han recuperat més d’un centenar de restes de malacofauna i ictiofauna, un conjunt d’evidències que, juntament amb l’estudi del paleo-paisatge, situa l’Antic al llarg del primer mil·lenni aNE en un entorn de confluència entre els ecosistemes fluvial, deltaic i marí, un factor que ajuda a explicar el grau d’especialització dels habitants de l’Antic en les activitats relacionades amb la pesca.

A nivell artefactual, entre les troballes d’enguany també destaca la recuperació d’un petit anell d’os decorat, procedent d’un nivell del segle II aNE, una peça d’ornamentació personal que podria haver complert funcions diverses.

Marc del projecte

Els treballs arqueològics d’aquesta campanya s’integren dins el projecte quadriennal (2026-2029) Evolució del poblament, paleo-paisatge i canvi social a la desembocadura de l’Ebre (primer mil·lenni aNE), concedit pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i han estat finançats per l’Ajuntament d’Amposta. Els resultats obtinguts al jaciment són també essencials per al desenvolupament del projecte estatal PALEODELTA. Modelos de ocupación territorial y paisaje en la desembocadura del Ebro (I milenio aNE). Vulnerabilidad, transformación y adaptación del ecosistema deltaico (PID2023-147021NB-I00), concedit pel Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades, que té per objectiu obtenir un coneixement actualitzat sobre el poblament i el paleo-paisatge protohistòric de la zona. Els resultats de la primera fase del projecte PALEODELTA es donaran a conèixer properament en el 32è EAA Annual Meeting (European Association of Archaeologists), que se celebrarà del 26 al 29 d’agost a Atenes.

Els treballs arqueològics a l’Antic han estat dirigits pels doctors Samuel Sardà i Marc Prades, professors del Departament d’Història i Història de l’Art de la URV. Hi han participat altres investigadores i investigadors del GRESEPIA-URV (entre ells, quatre becaris predoctorals i dos becaris de projecte), així com alumnes del Grau d’Història i del Grau d’Història de l’Art i Arqueologia de la URV, inscrits al V Curs d’Arqueologia de l’Antic, i estudiants del Màster d’Arqueologia Clàssica Aplicada de la URV.