27/01/2021

L’aplicació Radar COVID duplica el nombre de contactes estrets detectats respecte el sistema de rastreig manual

La revista Nature Communications fa públics els resultats del primer estudi científic fet per avaluar la fiabilitat tècnica i epidemiològica d'aquesta aplicació. Hi ha participat el catedràtic de la URV Àlex Arenas

L’ús de l’aplicació Radar COVID permet detectar fins al doble de contactes estrets d’una persona infectada pel virus SARS-Cov2 en comparació amb el sistema de rastreig manual. Així ho posen de manifest els resultats del primer estudi científic que s’ha fet per avaluar aquesta aplicació, fruit d’una prova pilot feta a l’illa canària de La Gomera l’estiu passat. En aquesta recerca han participat Àlex Arenas, catedràtic del Departament d’Enginyeria Informàtica i Matemàtiques de la Universitat Rovira i Virgili; Lucas Lacasa, de la Universitat Queen Mary de Londres i Pablo Rodríguez, de l’Associació de Maquinària Computacional, d’Estats Units. Els resultats de l’estudi s’han publicat a la revista científica Nature Communications.

L’objectiu d’aquesta recerca era verificar l’efectivitat tècnica i epidemiològica del rastreig digital de contactes a través de l’aplicació RadarCOVID a instàncies de la Secretaria d’Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial del govern espanyol. Per fer-ho es va organitzar del 29 de juny al 22 de juliol una prova pilot a La Gomera. L’equip investigador va simular una sèrie d’infeccions per COVID a la capital de l’illa, San Sebastián de La Gomera, per tal de comprovar el nivell i la precisió d’aquesta tecnologia en la detecció de contactes estrets a l’hora de contenir diversos brots de coronavirus, que en aquest experiment simulat afectaven el 10% de la població que tenia descarregada l’aplicació. A través d’una campanya de comunicació es va animar a totes les persones que arribaven a l’illa a descarregar-se l’aplicació. Un 33% (més de 3.000 descàrregues) se la van instal·lar als seus dispositius mòbils i es van aconseguir detectar 6,3 contactes propers per individu infectat, una xifra que gairebé duplica la mitjana detectada a l’illa utilitzant només el rastreig de contactes manual, d’un 3,5.

“La xifra de contactes propers que es van detectar va ser aproximadament la mateixa que s’esperaria que s’hagués produït a la realitat, tenint en compte les dades existents”, afirma l’investigador Àlex Arenas, qui afegeix que “el percentatge de descàrregues estava per sobre del llindar necessari per a què l’aplicació comenci a ser eficient”, una xifra que els investigadors situen en un 20% de descàrregues, aproximadament.

El rastreig digital de contactes es basa en l’ús d’aplicacions de telèfons mòbils per fer aquest rastreig i notificar a les persones sobre contactes que recentment han donat positiu per COVID-19. Aquest sistema ja s’ha introduït a països de tot el món per complementar el rastreig de contactes manuals, però aquesta és la primera prova empírica en entorns de brots al món real.

Tot i la seva utilitat en temps de pandèmia, aquest tipus d’aplicacions han despertat reticències d’una part de la població. D’una banda, pel possible perill de què es detecti un gran número de contactes propers falsos que puguin produir un col·lapse innecessari en els sistemes de salut. “Hem comprovat que l’aplicació permet afinar molt la distància dels contactes i sabem que, per exemple, quan hi ha parets entre mig de dues persones la intensitat de la tecnologia bluetooth baixa”, aclareix Arenas. D’altra banda, l’aplicació també ha suscitat recels respecte el tema de la privacitat de les dades personals. En aquest sentit, l’investigador assegura que l’app és “totalment privada” i l’usuari només rep l’alerta de contacte però sense cap altra dada sobre la seva identitat. “Si tens un positiu per PCR el teu sistema de salut genera un número únic aleatori que pots introduir a l’APP -de forma voluntària- i enviarà una comunicació a la resta de contactes estrets que s’hagin detectat a través de l’aplicació. Aquest procés és totalment anònim i fan que el sistema sigui molt segur”, afirma.

Tot i això, els investigadors adverteixen que l’èxit de l’aplicació depèn dels propis governs, que són qui han de posar en marxa campanyes de comunicacions nacionals i efectives per animar les persones a descarregar-se i utilitzar aquesta aplicació que, a Catalunya, encara no està en funcionament.

Referència bibliogràfica: Rodríguez, P., Graña, S., Alvarez-León, Arenas A., E.E. et al. A population-based controlled experiment assessing the epidemiological impact of digital contact tracing. Nat Commun 12, 587 (2021). https://doi.org/10.1038/s41467-020-20817-6


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*