El seu expedient acadèmic, l'experiència i un projecte professional sobre recuperació de vinyes velles de varietats minoritàries l’han fet mereixedor d’aquest guardó, que patrocina l’assessoria vitivinícola Rius & Rius

Recuperar i replantar terrenys familiars amb empelts de vinyes velles de varietats locals minoritàries del camp de Tarragona és l’objectiu central del projecte de Pol Sancho. L’enòleg, recent graduat per la URV a la promoció 2019-20, ha estat el guanyador del Premi Jaume Ciurana d’Enologia, que enguany commemora la seva 20a edició i que es va atorgar ahir dimecres 3 de novembre en un acte al Paranimf de la Universitat. Durant l’acte, el director de la publicació La Semana Vitivinícola, Salvador Manjón, va pronunciar una conferència sobre la importància d’aplicar el coneixement a l’hora de fer difusió de la cultura del vi. També es va projectar un vídeo d’homenatge al 20è aniversari d’aquest guardó, realitzat per Laia Favà, estudiant de últim curs de Comunicació Audiovisual. El jurat d’aquesta edició ha estat format per Jaume Ciurana, fill de l’enòleg que dona nom al premi i que va ser l’impulsor dels estudis d’enologia a Catalunya; Miquel Rius, de Rius i Rius Assessors; Salvador Manjón, Iolanda Tortajada, degana de la Facultat de Lletres i Manuel Suárez, degà de la Facultat d’Enologia.

El premi Jaume Ciurana és un reconeixement a l’expedient acadèmic de la persona premiada, la seva experiència en el món de l’enologia i el projecte professional al que destinarà els diners del guardó. En aquest cas, el guanyador, a banda de continuar consolidant-se com a enòleg al celler que la seva família té a Puigpelat, s’ha plantejat l’objectiu d’impulsar un projecte propi centrat a “recuperar varietats locals actualment molt escasses al Camp de Tarragona que poden aportar valor i un tret diferencial que no es trobaria en altres DO, com les varietats blanques Subirat Parent, Cartoixà Vermell i Vinyater, que actualment tant sols suposen un 0,53% dels blancs, tot i poder-se fer bons vins amb elles”, va explicar. Segons Pol Sancho això també ho pot fer amb les varietats negres: “La majoria de les que que trobem són Ull de Llebre, Merlot i Cabernet Sauvignoon, però el Garrut, sinonímia de Monastrell, varietat treballada arreu dels Països Catalans, té molt bona adaptació i bona resistència a les malalties, i en canvi només n’hi ha 6,6 hectàrees plantades”, afirma.

L’enòleg es mostra convençut que cada cop es valora més el producte local, per això considera que “potenciar aquestes varietats i fer-ne divulgació és un bon camí a seguir, sobretot perquè no s’acabin perdent ja que amb elles es poden fer vins diferents a canvi de varietats àmpliament esteses amb les que es fan vins comuns”, assegura.

Un premi que arriba a les 20 edicions

El Premi Jaume Ciurana ha celebrat enguany la 20a edició d’aquests guardons, que des de l’inici van apostar per fer protagonistes els i les millors estudiants sorgits de la Facultat d’Enologia de la URV. Amb motiu d’aquest aniversari es va atorgar una beca per fer un vídeo commemoratiu de la història dels premis, que va elaborar Laia Favà, estudiant d’últim curs de Comunicació Audiovisual a la Universitat. El vídeo, que es va projectar durant l’acte, repassa la història d’aquests premis, a través de testimonis dels seus impulsors, dels diferents degans de la Facultat d’Enologia en aquests 20 anys d’història i en el que també es recull el testimoni d’algunes de les persones premiades, que valoren què els va aportar en el seu moment aquest reconeixement.

Divulgació i coneixement, claus per impulsar el sector

Per tancar l’acte, el director de la publicació La semana vitivinícola, Salvador Manjón, va pronunciar una conferència titulada La millor promoció, el coneixement, en la que va apostar per intentar recuperar el consum del vi -que ha passat dels 75 litres per persona i any als anys seixanta, als 22 a l’actualitat- a través de la divulgació del coneixement sobre aquest aliment, tenint en compte la diversitat de consumidors i les seves preferències. Manjón va destacar, per exemple, que “el 85% de les decisions de compra es prenen de forma inconscient, depenent de mecanismes emocionals, poc racionals”. La persuasió i la comunicació visual han passat a marcar la diferència, segons l’expert, una realitat davant de la qual els cellers han de buscar la manera de persuadir comunicant els seus aspectes emocionals per influir en la decisió de compra del client. Citant resultats d’estudis recents, va afirmar que “el consumidor més jove es basa en les sensacions. En no tenir coneixements específics, la seva elecció se fonamenta en elements visuals. Prefereixen les etiquetes fresques, modernes, originals i d’estil minimalista”. Per contra, el consumidor de més edat va més enllà. “Para més atenció als aspectes informatius del vi i accepta que hi hagi més elements a l’etiqueta”. Detalls com una escriptura horitzontal a l’etiquetatge capten més atenció que un nom escrit verticalment, va explicar. Segons Manjón, l’ús d’imatges visuals per narrar la història d’un celler o DO “generarà més activitat emocional i afavorirà l’atenció, el nivell de compromís amb una marca i la memòria del consumidor”, va assegurar.

L’expert també va parlar sobre la pèrdua de superfície vinícola a l’Estat espanyol i la pèrdua d’interès per conrear la vinya, en molts casos per la seva falta de rendibilitat, i va reclamar una política agrària més sostenible ambiental i econòmicament, més social i igualitària que permeti una renda digna als agricultors.

Durant la seva conferència també va lamentar que, tot i l’alta qualitat dels productes vitivinícoles, no s’ha sabut generar la comunicació efectiva que permeti posar en valor els vins com es mereixen. Per això va apostar per mantenir el seu compromís amb el sector vitivinícola posant els mitjans per facilitar la cultura del vi a través de la difusió del coneixement.