16 universitats de la Xarxa Vives debaten sobre la legalització de la gestació subrogada des d'avui fins al dijous 11 d'abril

L’equip Josef Ajramers, guanyador de la Lliga de Debat Universitari 2019 de la Universitat Rovira i Virgili, representa la URV a la final que se celebra des d’avui dilluns i fins al proper dijous 11 d’abril a la Universitat Abat Oliba CEU, Barcelona. 16 universitats de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears discuteixen sobre qüestions ètiques, de drets i socials sobre un tema que suscita interès social: la legalització de la gestació subrogada.

El tema de debat, “S’hauria de legalitzar la gestació subrogada?”, va ser escollit pels participants de la Lliga de Debat Universitària 2018. Durant quatre dies, el jurat de la competició encarregat de les deliberacions (compost per politòlegs, advocats, juristes, professors i experts en oratòria i comunicació), puntuarà el grau en què els oradors presenten una tesi sòlida i un discurs de qualitat en cada intervenció, la demostració del domini del tema, la fluïdesa i la posada en escena, entre d’altres aspectes formals.

L’equip de la URV, Josef Ajramers, ja fa tres anys que participen a la fase de la lliga que es disputa a la URV, però per primera vegada competeixen a la final de la Xarxa Vives. Els integrants són: Arnau Just (Biotecnologia), Josep Masdeu (Administració i Direcció d’Empreses i Dret), Pablo Hernández (Biotecnologia), Aleix Tena (Biotecnologia) i Laia Cunillera (Dret). Aquesta tarda a les 17 h debuten contra l’equip de la UB; demà dimarts es mediran contra l’equip de la UdL, i dimecres, contra el de la UOC. Del resultat dependrà que passin a les semifinals que tindran lloc dijous. Ara per ara, l’objectiu és guanyar un o dos debats, explica Arnau Just, que ha comprovat que “el nivell és molt alt”.

A més de la Universitat Rovira i Virgili, els estudiants que participen enguany estudien a les universitats Abat Oliba CEU, d’Alacant, Autònoma de Barcelona, de Barcelona, Girona, de les Illes Balears, Jaume I, de Lleida, Miguel Hernández d’Elx, Oberta de Catalunya, Politècnica de València, Pompeu Fabra, Ramon Llull, de València i de Vic – Central de Catalunya. Els àmbits de coneixement dels que provenen són: Dret, laboral i polítiques (42%), dobles titulacions (13%), Ciències biològiques i de la Terra (9%), Enginyeries (9%), Comunicació (8%), Economia i empresa  (4%), Medicina i ciències biomèdiques (4%) i d’altres (11%).

El debat sobre la legalització de la gestació subrogada és cada vegada més present a diferents espais socials i polítics. A Espanya, la Llei de Tècniques de Reproducció Assistida i Humanes declara la pràctica nul·la de ple dret, si bé els nadons nascuts a l’estranger mitjançant aquesta tècnica poden ser inscrits als registres civils quan els pares compten amb una sentència d’afiliació de les autoritats del país corresponent. A França, on el Codi Penal estableix la nul·litat de qualsevol contracte d’aquest tipus, està estrictament prohibida i subjecta a sancions penals. A Andorra, on tampoc no està regulada, es rebutja en virtut de principis jurídics generals. Països com Austràlia, el Canadà, els Estats Units d’Amèrica, Geòrgia, Grècia, l’Índia, Rússia, Ucraïna o el Regne Unit (entre d’altres) han legalitzat la gestació subrogada tant per als seus ciutadans com per a estrangers, si bé no en tots els casos s’ofereixen les mateixes garanties ni es permet l’accés als diferents models familiars.

La Lliga de Debat se celebra des de l’any 2005 en la modalitat universitària i des de l’any 2014 en la modalitat de secundària i batxillerat. Cada any, una universitat de la Xarxa Vives acull aquesta competició d’oratòria, que ha esdevingut la més important del sud d’Europa. Organitzada per la Xarxa Vives amb l’objectiu de fomentar les habilitats comunicatives i l’esperit crític de l’estudiantat, compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya i la Generalitat Valenciana.