L'Informe d'Economia Local i Regional 2025 de la CELiR-URV constata una moderació del creixement econòmic general, un comportament desigual entre la indústria i les manufactures, i una bretxa de gènere creixent en l'atur

Les Terres de l’Ebre tanquen l’exercici 2025 amb una millora consolidada d’alguns dels principals indicadors econòmics i demogràfics del territori, en un context de moderació del creixement econòmic general. Així ho recull l’Informe d’Economia Local i Regional 2025, elaborat per la Càtedra d’Economia Local i Regional (CELiR) de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i presentat aquest dimecres, 15 de juliol, al Campus Terres de l’Ebre de la URV pel director de la Càtedra, Miquel Àngel Bové.

“Les Terres de l’Ebre consoliden una fase de recuperació demogràfica i de millora del mercat laboral, però mantenen reptes estructurals importants: la moderació del creixement, la bretxa de gènere en l’atur o l’evolució desigual de la indústria en els últims anys”, ha explicat el director de la Càtedra, Miquel Àngel Bové, en la presentació.

Context econòmic general

L’economia catalana ha crescut un 2,7% durant el 2025, fins a situar el PIB en 334.765 milions d’euros, una dècima per sota del 2,8% espanyol però un punt per sobre de l’1,5% de la Unió Europea, i manté així un ritme de creixement notable des de la sortida del xoc de la pandèmia. A les Terres de l’Ebre, però, la recuperació ha estat més moderada: tot i haver resistit millor l’impacte del 2020, el Valor Afegit Brut (VAB) del territori ha crescut per sota del ritme català de manera continuada entre el 2021 i el 2024 (un 3,2% el 2024, davant el 4% de Catalunya).

La inflació s’ha moderat fins al 2,4% a Catalunya i al 2,7% a Espanya, sense recuperar encara els nivells previs a la crisi inflacionària iniciada el 2021. El sector serveis n’ha estat el principal responsable, amb variacions de preus per sobre de l’1,5% durant tot l’any, arran de l’increment dels costos laborals i de la forta demanda vinculada al turisme, la restauració i els serveis personals. Aquesta moderació també es reflecteix en la confiança dels consumidors: l’Índex de Situació Econòmica Actual ha baixat de 60,5 punts el novembre de 2024 a 59,2 punts el novembre de 2025, tot i que la percepció de les famílies sobre la seva pròpia situació es manté més optimista, amb 81,9 punts, un símptoma que els consumidors valoren millor la seva economia particular que la general.

Millora del mercat laboral, amb una bretxa de gènere creixent

En aquest context de moderació general, el mercat laboral ebrenc ha continuat millorant durant el 2025. L’atur mitjà registrat s’ha situat en 7.778 persones, un 4,6% menys que el 2024 i el valor més baix des del 2008, amb una reducció de 377 persones respecte a l’any anterior. La xifra actual ja és menys de la meitat dels 16.005 aturats del 2013, tot i que encara queda lluny dels 4.763 registrats el 2006, abans de l’esclat de la crisi econòmica. La millora, però, no s’ha repartit per igual entre homes i dones: les dones ja representen el 58,6% del total de persones aturades a les Terres de l’Ebre, el percentatge més elevat de tota la sèrie analitzada des del 2005. De fet, entre el 2021 i el 2025 l’atur masculí s’ha reduït un 32%, mentre que el femení només ho ha fet un 22%, una diferència que consolida una bretxa de gènere estructural en el mercat de treball. Una tendència similar es detecta en el treball autònom: les Terres de l’Ebre és, juntament amb Ponent, l’únic àmbit territorial català on el nombre d’autònoms ha disminuït entre el 2021 i el 2025 (-1,91%), en contrast amb el creixement del 2,67% registrat al conjunt de Catalunya.

Una estructura productiva molt marcada per la indústria i l’agricultura

L’estructura ocupacional de les Terres de l’Ebre continua sent molt diferent de la catalana. Segons les dades d’afiliació a la Seguretat Social de l’abril de 2026, l’agricultura concentra el 9,4% de les persones ocupades al territori, més de sis vegades el pes que té a Catalunya (1,4%); la indústria en representa el 14,1%, per sobre del 13,1% català, i la construcció el 7,9%, també per sobre del 5,9% de mitjana catalana. En canvi, els serveis, tot i ser el sector amb més pes, només ocupen el 68,5% de les persones treballadores ebrenques, més de deu punts per sota del 79,6% de Catalunya. Aquesta especialització relativa en primari, indústria i construcció, en detriment dels serveis, és una de les característiques estructurals que més distingeixen l’economia de les Terres de l’Ebre de la resta del país.

Indústria: pes elevat però evolució desigual respecte a les manufactures

La indústria continua sent un dels trets distintius de l’economia ebrenca, amb un pes sobre el Valor Afegit Brut (VAB) total del 39,2% el 2024, més del doble que el 19,2% del conjunt de Catalunya, en bona part per l’especialització en el sector energètic. Tot i aquesta especialització, el sector industrial no ha acompanyat el ritme català: el VAB industrial ha crescut un 2,5% el 2024, per sota del 3,9% de Catalunya. Per comarques, el comportament és molt divers: la Ribera d’Ebre, on la indústria representa el 79,1% del VAB comarcal, ha crescut un 2,5%, i el Montsià (19,4% del VAB comarcal) un 4,3%, mentre que el Baix Ebre (18,3%) ha caigut un 2,8% i la Terra Alta (55,7%) un 0,4%. En termes d’ocupació, la indústria dona feina al 20,6% de les persones ocupades a les Terres de l’Ebre, cinc punts per sobre de la mitjana catalana (15,4%), però el seu creixement (2,2%) ha estat clarament inferior al del conjunt de Catalunya (4,7%).

Serveis: l’únic gran sector que creix per sobre de la mitjana catalana

Els serveis han estat el principal motor del creixement del VAB a les Terres de l’Ebre el 2024, amb un increment del 4,2%, una dècima per sobre del 4,1% registrat a Catalunya: és, de fet, l’únic dels grans sectors econòmics en què el territori ha crescut per sobre de la mitjana catalana. Per comarques, destaquen el Montsià (+4,7%) i la Ribera d’Ebre (+4,1%), seguits del Baix Ebre (+3,9%) i la Terra Alta (+3%). Malgrat aquest impuls, els serveis continuen tenint un pes força inferior al de la mitjana catalana en l’estructura econòmica del territori —un 51,4% del VAB total, davant el 75,1% de Catalunya— i també en l’ocupació, amb un 68,5% davant el 79,6% català. Per branques d’activitat, les Terres de l’Ebre tenen especialment més pes relatiu que Catalunya en administració pública, activitats sanitàries i de serveis socials, i hosteleria; i menys en telecomunicacions i serveis informàtics, activitats professionals i científiques, i edició i producció de continguts.

La sanitat, un dels principals motors econòmics del territori

L’informe dedica també un apartat específic a l’impacte econòmic de la sanitat, a partir de l’estudi «Anàlisi del sistema de salut a les Terres de l’Ebre» (Marta Berenguer, Pau Galiana i Gerard Mora, 2026), presentat per la CELiR el febrer de 2026. Les activitats sanitàries i de serveis socials sumen 7.685 afiliacions a la Seguretat Social —un 10,1% de l’ocupació del sector serveis— en un territori que compta amb quatre hospitals: l’Hospital Universitari de Tortosa Verge de la Cinta, la Clínica Terres de l’Ebre, l’Hospital Comarcal d’Amposta i l’Hospital Comarcal de Móra d’Ebre, als quals se sumen 66 centres d’atenció primària. Segons l’estudi, l’impacte econòmic total del sector —sumant els efectes directe, indirecte i induït— se situa entre 96 i 157 milions d’euros de producció i entre 262 i 331 milions d’euros de VAB, unes xifres que confirmen la sanitat com un dels principals motors econòmics del territori.

Turisme: menys pernoctacions hoteleres, més càmpings i un pes elevat de l’habitatge turístic

El sector turístic ebrenc ha tingut un comportament desigual el 2025: les pernoctacions en establiments hotelers han baixat un 1,8%, fins a 691.500, mentre que les pernoctacions en càmpings han crescut un 5,3%, fins a 710.664, per sobre del 4,4% de creixement mitjà registrat al conjunt de Catalunya. La demanda turísitca es manté molt estacional, concentrada al mes d’agost i amb una caiguda ràpida a partir del setembre. Quant a l’oferta, les Terres de l’Ebre destaquen per un pes molt elevat de l’habitatge d’ús turístic (68% de les places, davant el 47,6% de mitjana catalana) i, en canvi, un pes inferior de les places hoteleres (11,9% davant el 27,2%) i de càmping (16,4% davant el 21,9%). El conjunt de places d’allotjament ha caigut un 1% el 2025, arran de la reducció dels habitatges d’ús turístic, mentre que les places de turisme rural han crescut un 6,7%, les de càmping un 2,5% i les hoteleres un 0,9%.

Sector primari: una especialització molt superior a la catalana, amb comportaments comarcals desiguals

El sector primari continua sent una peça clau de l’economia ebrenca: el seu VAB representa el 3,9% del total del territori el 2024, gairebé cinc vegades el 0,8% de mitjana catalana, i concentra el 9,4% de l’ocupació a les Terres de l’Ebre, davant només l’1,4% de Catalunya —les Terres de l’Ebre aporten així el 12,9% de tota l’ocupació agrària catalana, amb 7.225 persones ocupades. Aquesta especialització no es reparteix igual pel territori: el pes del sector agrari sobre el VAB comarcal és del 5,1% tant al Baix Ebre com al Montsià, del 4,5% a la Terra Alta i només l’1,3% a la Ribera d’Ebre. L’evolució tampoc ha estat uniforme: el VAB primari va créixer un 6,5% al Baix Ebre i un 5,8% al Montsià el 2024, mentre que va caure un 0,3% a la Ribera d’Ebre i un 2,9% a la Terra Alta. Per activitats, el pes agrícola predomina a la Ribera d’Ebre (87,3% del VAB primari comarcal) i el Montsià (70,1%), mentre que la ramaderia té més pes relatiu a la Terra Alta (37,3%) i al Baix Ebre (48,1%); la pesca, per la seva banda, només té presència significativa al Montsià (11,3%) i al Baix Ebre (6,4%).

Sisè any consecutiu de creixement demogràfic

Les Terres de l’Ebre han registrat el 2025 el sisè any consecutiu de creixement poblacional, i ho han fet amb la taxa més elevada dels darrers anys: un increment de l’1,57% i 2.942 nous residents, que situen la població en 189.857 habitants (Padró municipal, 1 de gener de 2025) i superen tant l’1,31% del 2024 com l’1,39% de creixement de Catalunya. El territori s’acosta així, cada cop més, al màxim històric d’aquest segle, registrat el 2012 amb 191.826 habitants. Les Terres de l’Ebre continuen representant el 2,3% de la població catalana i mantenen una densitat molt baixa, de 57,6 habitants per km², enfront dels 253 de mitjana a Catalunya.

Aquest creixement, però, no es reparteix igual per tot el territori: es mantenen les diferències històriques entre les comarques costaneres, que ja concentren el 82,3% de la població, i les d’interior, amb només el 17,7%. El Baix Ebre (1,94%, 83.594 habitants, 44,03% del total) i el Montsià (1,74%, 72.582 habitants, 38,23%) concentren l’increment i consoliden la seva condició de comarques de litoral en expansió, mentre que la Ribera d’Ebre creix més moderadament (0,82%, 22.307 habitants, 11,75%) i la Terra Alta és l’única comarca que continua perdent població, amb una caiguda del 0,61% (11.374 habitants, 6% del total).

Darrere d’aquestes xifres hi ha una única explicació: tot el creixement poblacional del 2025 s’explica per l’arribada de població nascuda a l’estranger, que ja suma 44.701 residents —un 23,4% del total— després d’un increment de 3.503 persones en un sol any, concentrat especialment a l’Àfrica i l’Amèrica del Sud. En paral·lel, la població nascuda a Catalunya i a la resta de l’Estat ha disminuït. L’informe subratlla que aquesta immigració, majoritàriament en edat activa, actua com a contrapès de l’envelliment estructural del territori: el 2023, l’índex d’envelliment de les Terres de l’Ebre se situava en el 169,1% (169 persones grans de 65 anys per cada 100 menors de 15), un valor que s’enfilaria fins al 198% si s’exclou l’aportació de la població estrangera, que presenta un índex de només el 55,6%.

L’informe també apunta cap on hi ha marge de creixement de cara als propers anys. Tot i la millora general dels indicadors, el valor afegit generat a les Terres de l’Ebre continua situant-se per sota de la mitjana catalana, cosa que apunta a un aprofitament encara incomplet d’alguns sectors amb potencial. “Les Terres de l’Ebre tenen marge per aprofitar millor alguns sectors amb potencial, com les activitats sanitàries, alguns segments de la indústria o el mateix sector turístic, on encara hi ha marge de millora, per exemple, en l’oferta d’allotjament”, ha afegit Bové.

En conjunt, l’Informe d’Economia Local i Regional 2025 dibuixa un territori que consolida alguns dels seus principals indicadors de benestar econòmic i demogràfic —ocupació, atur, població i sanitat—, però que continua arrossegant reptes estructurals: la moderació del creixement general, l’evolució desigual de la indústria no manufacturera, la bretxa de gènere en l’atur, el descens del treball autònom, l’envelliment de fons de la població —mitigat només per l’arribada de població estrangera— i el despoblament persistent de la Terra Alta.

“Les dades de 2025 mostren un territori que continua guanyant població i millorant l’ocupació, però que ha d’afrontar reptes de fons com la diversificació econòmica, la igualtat de gènere al mercat laboral i els desequilibris entre comarques”, ha conclòs Bové.