Investigadors de l'Hospital Psiquiàtric Pere Mata lideren un estudi que evidencia que l'estrès influeix en els patrons de la dieta dels pacients en etapes primerenques de psicosi o amb risc de desenvolupar la malaltia

L’estudi és el resultat d’una part de la recerca finançada per La Marató de TV3. Les persones amb trastorn psicòtic tenen una esperança de vida 20 anys menor que la població general, de mitjana, a causa, principalment, de l’increment de mortalitat per problemes cardiovasculars associats a l’augment de pes i a les alteracions metabòliques que comporta. El treball ha estat coordinat pel doctor Javier Labad de l’Hospital Pere Mata i hi han participat investigadors de la URV, de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili i de la Unitat d’Endocrinologia de la Universitat d’Edimburg.

Els esdeveniments estressants s’associen a una major ingesta calòrica i al consum de sucres en els pacients que tenen un primer episodi psicòtic. Aquest és el principal resultat del treball “Unhealthy lifestyle in early psychoses: The role of life stress and the hypothalamic-pituitary-adrenal axis” que s’ha publicat a la revista científica Psychoneuroendocrinology. En l’estudi, finançat per la Fundació La Marató de TV3, hi han participat 106 usuaris incloent persones joves amb un primer episodi psicòtic o amb risc d’evolucionar cap a una psicosi (amb símptomes, però sense un diagnòstic clínic) i un grup control de persones sense antecedents de patologia mental, que els ha servit per poder fer les l’estudi comparatiu.

La major part dels pacients que pateixen trastorns psicòtics augmenten de pes i desenvolupen la  síndrome metabòlica, que engloba les alteracions metabòliques que comporten un risc cardiovascular com són obesitat, hipertensió, increment de triglicèrids, o reducció de nivells de colesterol-HDL (conegut com a “colesterol bo”). Per aquest fet, les persones amb trastorn psicòtic veuen reduïda la seva esperança de vida en 20 anys, per l’augment de mortalitat a causa de les  per malalties cardiovasculars.

L’estudi -que és el resultat d’una part de la recerca finançada per La Marató de TV3- analitza com es relaciona l’estrès amb un estil de vida poc saludable de les persones amb trastorn psicòtic, un fet aquest que s’ha demostrat que els provoca un increment de pes. Javier Labad, coordinador del treball explica que un pacient amb un trastorn psicòtic augmenta el seu pes de mitjana deu quilos durant el primer any del desenvolupament de la malaltia. Tot i que un de les causes més importants és la medicació antipsicòtica, també influeixen altres factors com el canvi a l’estil de vida produït per l’aïllament social, la reducció de l’exercici físic, i una dieta poc saludable (p.ex. menjar fora d’hores, degut a vegades a què passen més temps a casa que abans).  “L’estrès crònic contribueix en molts casos a desencadenar els primers episodis d’una malaltia mental, ja sigui una trastorn depressiu o un trastorn psicòtic. Un estrès que pot ser generat per qualsevol situació angoixant, econòmica o familiar” apunta l’investigador. Partint de la base que els pacients psicòtics  tenen un nivell d’estrès elevat “volíem mirar la relació de l’estrès amb els canvis en la dieta”.

Relació entre la dieta i l’estrès

En l’estudi s’ha analitzat què menjaven els pacients durant  un dia per fer una avaluació de la seva dieta. L’article se centra sobretot en la part inicial del seguiment. També se’ls preguntava per l’activitat física, si fumaven, se’ls pesava i  se’ls hi feia una analítica. Amb els resultats s’ha comprovat que els pacients psicòtics i els d’alt risc de patir el trastorn mengen més calories que la resta:  els psicòtics consumeixen 2.380 calories diàries de mitjana i els d’alt risc 2.561 -ja que és quan estan més estressats perquè s’està cuinant la psicosis- mentre que la resta, els que no tenen cap patologia, en mengen 1.800. Dels resultats se n’extreu que mengen menys proteïnes les persones amb trastorns psicòtics i els inicials i, per contra, mengen més grasses saturades. Així doncs, els pacients amb aquests trastorns mengen més que la resta i tenen el nivell de colesterol i triglicèrids més elevats.

També es va analitzar l’índex d’estrès -a través de l’escala Holmes-Rahe que permet avaluar la presència d’esdeveniments vitals estressants en els mesos previs- i es van relacionar les dades amb els hàbits dietètics. Les conclusions que n’han estret és que l’estrès es relaciona amb la ingesta calòrica en el grup de persones amb trastorns psicòtics: la ingesta calòrica augmenta amb la presència d’esdeveniments vitals estressants i, a més, aquests pacients es decanten per productes amb sucres refinats o greixos.

Després d’aquests primers resultats ara es continua amb un estudi longitudinal prospectiu d’un any d’evolució per analitzar els factors que comporten aquest augment de pes. En una segona fase, es farà una intervenció dietètica per tractar els pacients que han augmentat de pes per comprovar  si poden millorar el seu estil de vida saludable i disminuir el pes.

En aquest treball hi participen psiquiatres, psicòlegs, infermers, dietistes i endocrinòlegs entre altres. Entre els autors d’aquest treball hi destaquen Núria Manzanares (psiquiatra primera signant) i Rosa Monseny (dietista que ha avaluat als participants).  Javier Labad n’és el coordinador.