Agustín Mihi, investigador del grup de recerca Nephos, que pertany al Departament d’Enginyeria Electrònica, Elèctrica i Automàtica de la URV, ha obtingut una beca Starting Grant del Consell Europeu de Recerca (ERC). L'ajut està dotat amb 1,5 milions d'euros per un període de cinc anys per desenvolupar un projecte en què busca crear estructures fotòniques que controlin com es propaga la llum en dispositius emergents, per exemple en cel·les solars, sensors o emissors de llum de nova generació

Les Starting Grant financen investigadors prometedors que poden establir una línia de recerca independent. Mihi havia aconseguit el 2014 un contracte postdoctoral Antoni Martí i Franquès de dos anys de durada, que convocava el Campus d’Excel·lència Internacional Catalunya Sud (CEICS) i tenia com a finalitat que un investigador pogués demanar una beca d’aquestes característiques. Ara rebrà 1,5 milions d’euros del Consell Europeu de Recerca, que destinarà, en part, a contractar estudiants i investigadors postdoctorals i a comprar nous equipaments que li han de permetre executar el projecte amb un nou grup de recerca que crearà.

En el seu projecte tractarà de fer estructures fotòniques que controlin com es propaga la llum en dispositius emergents, per exemple en cel·les solars, sensors o emissors de llum de nova generació. La tecnologia avança cap a cel·les solars o sensors més econòmics, el que es coneix com el rotlle a rotlle, és a dir, un rotlle de plàstic on es van imprimint dispositius o circuits d’una manera més barata. Per millorar el rendiment d’aquestes tecnologies s’utilitza un altre tipus de disseny òptic, una estructura molt petita que permeti  fer més eficient l’ús de la llum al dispositiu i que, a més, sigui compatible amb el mètode amb què està fabricat el dispositiu, sense augmentar-ne el cost. Ara, per exemple, es busquen alternatives al silici, que són més barates però no més eficients. I aquí és on han de millorar la tecnologia i on rau la seva tasca: aconseguir, mitjançant el disseny òptic, que les cel·les siguin més eficients o que es puguin fabricar sensors més eficients d’una forma més econòmica.

L’investigador ha estudiat estructures fotòniques —cristalls fotònics—- o plasmòniques que estructuren metalls d’unes mides que els permeten interactuar amb la llum òptica. En estructurar mides per sota de la micra, aconsegueixen que la llum vegi el material i interactuï, que canviï de direcció, que es propagui més lentament o que es concentri on a ells els interessa. Segons l’investigador, batre el silici és molt difícil però hi pot haver mercats que vulguin cel·les solars flexibles, com ara un teixit o tatuatges. En aquest camp ja s’han desenvolupat tatuatges en què hi ha un circuit integrat a la tinta que permeten, només movent les mans, controlar, per exemple, un drone.

Agustín Mihi es va llicenciar en Física a la Universitat de València, on va començar el doctorat que va acabar al CSIC de Sevilla, on s’havia traslladat el seu director. Després dels quatre anys i dels bons resultats de la tesi, va aconseguir una de les quatre beques postdoctorals de ciències materials que cada any ofereix l’Institut Beckman, de la Universitat d’Illinois. Allí durant tres anys va aprendre tècniques que avui en dia utilitza. Posteriorment va treballar a l’Institut Ciències Fotòniques de Barcelona (ICFO), on va experimentar amb tecnologies solars emergents. Passat aquest temps volia demanar els propis projectes. Aquesta és l’opció que li va oferir la beca Antoni Martí i Franquès. En aquests moments és membre del grup Nephos (Nanoelectrònica i Sistemes Fotònics) -, del Departament d’Enginyeria Electrònica, Elèctrica i Automàtica.