Durant dos anys tindrà accés a aquesta tecnologia, amb la que podrà fer càlculs per avançar en la seva recerca sobre nous materials orgànics fotovoltaics

Treballar amb la supercomputadora de ciència oberta més ràpida del món i amb la més potent d’Europa. Aquesta és la doble fita que l’investigador ICREA de la URV, Coen de Graaf, ha aconseguit gràcies a dos projectes internacionals amb els que podrà avançar en la seva recerca sobre nous materials orgànics fotovoltaics. El projecte INCITE li permetrà fer ús del Summit, un superordinador que està ubicat al centre de Computació de Lideratge d’Oak Ridge, als Estats Units. El grup de Recerca en Química Quàntica del Departament de Química Física i Inorgànica de la URV es converteix en el primer de l’Estat espanyol en liderar un projecte per  treballar amb aquesta tecnologia. El segon projecte, PRACE, li dona accés al Centre de Supercomputació Juwels-Booster d’Alemanya, reconegut com el sistema més potent d’Europa i el vuitè de tot el món.

L’equip investigador liderat per de Graaf disposarà d’un total d’1.080.000 hores de computació per treballar amb el Summit d’Estats Units i d’245.000 d’hores per fer-ho amb el Juwels-Booster. Tot aquest temps el dedicaran a avançar en la seva recerca computacional sobre nous materials orgànics fotovoltaics com a alternativa a les cel·les tradicionals, basades en sil·lici. “L’avantatge d’aquests nous materials és que són més flexibles, menys pesats i més econòmics de fabricar i per aquest motiu poden ser bona alternativa en situacions en les que els panells tradicionals no són tan adients”, explica l’investigador.

Fins ara, el rendiment de les cel·les orgàniques no ha demostrat ser tan gran com el de les tradicionals, però s’està avançant en la recerca sobre aquests sistemes des de diferents disciplines científiques per intentar millorar-les. “La nostra investigació és teòrica i la desenvolupem fent càlculs de l’estructura electrònica de les molècules que absorbeixen llum solar i converteixen aquesta energia en càrregues positives i negatives, que són el fonament de la generació de corrent elèctric”, afirma de Graaf. L’objectiu de l’equip investigador és entendre aquest procés amb detall i establir com es poden modificar les molècules que s’estan fent ara mateix, per tal de millorar-ne el rendiment.

Els càlculs detallats que es facin sobre l’estructura electrònica d’aquests materials serviran de guia per establir regles de disseny de materials més eficients. Amb això es vol aconseguir que l’ús de l’energia fotovoltaica orgànica sigui una alternativa atractiva respecte les cel·les solars tradicionals i contribueixi a formes de convertir una part encara més gran de la radiació solar en electricitat.

A més de la URV, l’equip internacional que participa en aquests dos projectes inclou personal investigador del grup de Química Teòrica de la Universitat de Groningen als Països Baixos, el Centre Nacional de Ciències Computacionals del Laboratori Nacional d’Oak Ridge (Estats Units) i el Departament de Ciència de Materials i Química Física de la Universitat de Barcelona.