Dolors Setó, investigadora de la URV, i Archie B. Carroll, un dels pares de la responsabilitat social corporativa, estudien els avantatges de la plataforma en docència empresarial

Una xarxa social com Twitter pot fomentar i millorar l’aprenentatge universitari? Aquesta va ser una de les qüestions que es van plantejar Dolors Setó, investigadora del Departament de Gestió d’Empreses, i Archie B. Carrol, professor emèrit de la Universitat de Geòrgia (Estats Units). Tots dos, referents a les xarxes socials en matèria de responsabilitat social corporativa, van decidir analitzar resultats de recerques prèvies sobre xarxes socials aplicades a la docència i posar en pràctica una metodologia pròpia que els ha permès determinar que Twitter pot esdevenir una eina pedagògica per aprendre responsabilitat social, sostenibilitat i ètica empresarial. Els resultats de la seva recerca s’han publicat a la revista científica Journal of Business Ethics Education.

“És important que, quan es prenen decisions en el món empresarial, no només es tinguin en compte criteris econòmics, sinó també ètics, socials i mediambientals”, explica Dolors Setó, professora del Departament de Gestió d’Empreses de la URV. Setó és la investigadora principal del grup de recerca RESET, que es dedica a estudiar la responsabilitat social, l’ètica empresarial i la sostenibilitat a l’empresa. Fent referència a aquests conceptes, apunta que “les empreses han de tenir en compte els seus impactes en tots els grups d’interès”, tant si són accionistes, treballadors, consumidors com la societat en general i ser respectuoses amb les persones i el planeta, en comptes de centrar-se únicament en el benefici econòmic. Amb Archie B. Carroll, un dels investigadors de referència en aquest camp, ha pogut demostrar que integrar Twitter en els processos lectius motiva els estudiants i els acosta a la realitat de fora de les aules.

L’equip investigador va adonar-se que no existia un precedent en l’ús de les xarxes socials per ensenyar responsabilitat social corporativa, sostenibilitat i ètica empresarial. Va dissenyar un sistema d’implementació de l’eina a les aules, i van definir-ne les característiques, els beneficis i els inconvenients, motivats per la “preocupació de formar bé les persones en aquestes habilitats i competències”. La seva experiència impartint aquests coneixements a la universitat i el seu coneixement de Twitter —tots dos van aparèixer entre els centprofessors més influents a les xarxes socials en responsabilitat social corporativa— els van empènyer a dissenyar els passos per introduir la xarxa social en els processos lectius.

Les activitats van consistir a compartir a la xarxa social articles, notícies i exemples de conceptes tractats prèviament a l’aula, entre d’altres. Els alumnes havien de seguir perfils i grups d’interès per l’assignatura i generar debat sobre els continguts de l’avaluació i sobre temes d’actualitat pertinents. Un cop aplicada la metodologia, els estudiants van manifestar que estaven “més connectats amb el món real”, gràcies a exemplificacions actuals, que van poder seguir en temps real. Dolors Setó puntualitza que això no és possible amb els mètodes tradicionals: “Aquests exemples no els trobes als manuals, ni als llibres o als articles”. També es va observar un increment en la motivació dels alumnes, que van assimilar un rol de “cocreadors de contingut” afegint material al curs —articles, notícies, etc. En aquesta línia, els investigadors van detectar un augment del debat i la participació dins i fora de l’aula. “Twitter trenca les barreres físiques de l’aula i permet connectar-te amb persones interessades en temes de responsabilitat social i sostenibilitat”, observa Setó. La investigadora recorda que els estudiants valoraven molt positivament les interaccions amb experts en el camp en qüestió.

L’ús de la xarxa social també va contribuir a “trencar amb la timidesa” d’alguns alumnes que es mostraven poc inclinats a participar a l’aula i, en general, els va mantenir enganxats a l’assignatura, fins i tot un cop va acabar. “Poden continuar seguint els principals referents en temes de responsabilitat social i compartint coneixement”, remarca la investigadora. En un altre sentit, els estudiants van trobar l’assignatura “més amena” i la limitació de caràcters de Twitter va forçar-los a sintetitzar les idees que volien presentar. No obstant això, Setó creu que el resultat més important és que “els estudiants s’han adonat que la responsabilitat social és un tema molt actual” i els ha permès exemplificar els coneixements amb casos recents. Aquesta iniciativa els ha comportat un aprenentatge “amb més impacte”.

Setó i Carroll estan convençuts que l’ús de noves tecnologies i eines innovadores al món educatiu és imprescindible per connectar amb els estudiants i transmetre’ls el coneixement. Més tenint en compte que la nova generació d’universitaris no consumeix contingut ni es comunica de la mateixa manera que, per exemple, els seus professors. “Tots els esforços en aquesta direcció són pocs”, defensa Setó. D’altra banda, manifesten que, encara que hagin utilitzat Twitter per implementar les tècniques d’aprenentatge, els mètodes podrien ser extrapolables i adaptar-se a altres xarxes socials que tinguessin unes característiques i un perfil d’usuaris d’interès en un determinat camp d’estudi.