25/10/2022

L’expresidenta de la Comissió Nacional d’Energia proposa una regulació del mercat de l’energia que compensi la desigualtat entre països

La catedràtica d'Economia de la UB, Maria Teresa Costa, ha fet la lliçó inaugural del curs 2022-23 de la Facultat d'Economia i Empresa

Maria Teresa Costa, presidenta de la Comissió Nacional de l'Energia entre 2005 i 2011, en la inauguració del curs 2022-23 de la Facultat d'Economia i Empresa.

Maria Teresa Costa, que va ser presidenta de la Comissió Nacional d’Energia entre 2005 i 2011, un període clau en el foment de les fonts d’energia alternatives, ha estat la persona encarregada de fer la lliçó inaugural de la Facultat d’Economia i Empresa del curs 2022-23. En el mateix acte s’ha reconegut Gerard Jara, fundador del holding d’empreses Candor-AGS, titulat per la URV al centre, i s’han atorgat els premis als millors estudiants de la Facultat.

Maria Teresa Costa, que forma part del consell d’administració d’Enagas i ha estat en diferents organismes reguladors, ha explicat les interioritats del funcionament del mercat de l’electricitat i de quina manera es regula per garantir l’abastiment d’un servei d’interès general. Es tracta d’un model que arrenca de l’any 96, que no té preu final, que és el sistema de funcionament per a tots els estats membres de la Unió i que va ser dissenyat quan la tecnologia se centrava en l’obtenció d’energia nuclear, hidrològica, gas i carbó. “Era un sistema que provocava el desànim a l’hora d’invertir en renovables”, ha recordat Costa, perquè tenen costos variables igual a zero, i en el qual polítics i economistes havien centrat els esforços per clarificar fins que va arribar el problema del gas actual, que ha provocat l’esclat dels preus del mercat elèctric.

D’esquerra a dreta, Maria Teresa Costa, catedràtica de la UB; Antonio Terceño, degà de la Facultat d’Economia i Empresa; Josep Pallarès, rector de la URV, i Teresa Pallarès, tinenta d’alcaldia de l’Ajuntament de Reus.

Aquest fet, sumat als objectius per al 2050 de reducció d’emissions de CO2 i de cobertura de la demanda elèctrica amb un 80% de fonts renovables, han dut a Costa a apuntar que cal una transició cap a la neutralitat climàtica que involucri tots els sectors de l’economia. Per això proposa, d’una banda, el canvi en 4 àrees (el foment de la innovació relacionada amb activitats netes; l’augment de les energies renovables junt amb la millora de l’eficiència energètica; més atenció a la natura per trobar embornals per al CO2, i, en matèria de política econòmica, introduir el concepte de la solidaritat perquè la transició genera costos socials). De l’altra banda, proposa el disseny d’un marc regulatori comú acordat a nivell mundial basat en un enfoc de mercat i a la vegada compensi la desigualtat d’esforços entre països rics i pobres, que no només afecta al mercat de l’energia.

La inacció, ha recordat Costa, implicaria deixar per al mercat el cost de l’assignació de recursos, la qual cosa “té un cost molt més elevat que no pas regular el mercat”, tal i com ha conclòs la catedràtica d’Economia parafrasejant la Comissió Europea. De fet, el concepte de solidaritat que ha defensat Costa ha estat de manera no buscada el fil de tot l’acte.

Reconeixement a Gerard Jara, cofundador de de Candor-AGS, Inc.

La Facultat ha fet, en el mateix acte, un reconeixement a la trajectòria professional de Gerard Jara, cofundador i CEO de Candor-AGS, Inc., i graduat de la Facultat d’Economia i Empresa, per la seva trajectòria professional i els valors personals. Per al degà, Antonio Terceño, Jara “és una persona amb arrels a la seva terra però branques a tot el món” que va saber aprofitar la internacionalització, a través de dues mobilitats, i la vinculació amb el mercat de treball, a través de les pràctiques a Borges, que conformen la política del centre. Va iniciar quatre empreses del sector alimentari, des de la comercialització a la producció, fins a constituir Candor, el holding que les gestiona totes i que factura 600 milions d’euros l’any.

Gerard Jara, titulat per la URV a la Facultat d’Economia i Empresa, és cofundador de Candor-AGS, Inc.

Jara s’ha adreçat als estudiants per repassar alguns dels defectes que poden afectar els emprenedors: la manca d’empatia, que provoca fredor en la presa de decisions; l’egocentrisme, que fa pensar que “això només m’ho he guanyat jo”; la manca de solidaritat, que “ens condueix a pensar que paguem massa impostos”; la propensió exacerbada pel risc, i la tendència a la manipulació. Jara ha afirmat estar “molt orgullós de la Universitat Rovira i Virgili, moltíssim, perquè em recorda a la trajectòria de la meva empresa: no vam nèixer amb els millors padrins, però hem sabut créixer”.

Premis als millors estudiants

L’acte d’obertura del curs acadèmic de la Facultat d’Economia i Empresa també ha estat l’escenari del lliurament de premis a diversos estudiants.

Gerard Torrellas Bové, estudiant del doble grau en Administració i Direcció d’Empreses (ADE) i Dret, ha rebut el premi Fundació Coll-Urgellés a l’estudiant de la FEE amb millor nota d’admissió. Anton Pàmies ha anunciat que el fons de la Fundació Coll-Urgellés es traspassarà al Centre de Lectura, que atorgarà les beques a partir de la propera edició.

Andreu Michael Neumann Calafell, estudiant del grau en Finances i Comptabilitat, ha rebut el premi Borges International Group al graduat de la FEE amb millor expedient.

Carla Herrerías Romero, estudiant del doble grau en ADE i Dret, ha rebut el premi Fundació Privada Mútua Catalana a la guanyadora de les XIII Olimpíada d’Economia. A més a més, l’Institut Antoni de Martí i Franquès de Tarragona ha rebut el premi a l’institut millor classificat a la XIII Olimpíada d’Economia i ha recollit el premi el professor José M. Vila Corcolés.

L’acte l’ha presidit el rector de la URV, Josep Pallarès; la tinenta d’alcalde de l’Ajuntament de Reus, Maria Teresa Pallarès, i el degà de la Facultat d’Economia i Empresa, Antonio Terceño. El degà ha recordat que la internacionalització és un dels puntals de la docència de la Facultat, per això ofereix 18 assignatures en anglès, el Màster en Mercats Internacionals i el doble grau internacional en Economia i ADE amb la West University de Suècia, a més de les mobilitats. Així mateix Terceño ha demanat disposar d’un edifici de serveis centrals per alliberar espais per a les aules.

Print Friendly, PDF & Email

Comenta

*