Un estudi liderat per l’IPHES-CERCA amb participació de la URV analitza el registre de fusta recuperat durant més de 40 anys d’excavacions al jaciment, amb prop de 600 restes de fa entre 62.000 i 40.000 anys

Les eines de pedra han dominat durant dècades el coneixement de la tecnologia neandertal. Però una part fonamental de la seva cultura material pràcticament no ha arribat fins a dia d’avui: la fusta. L’estudi de 597 restes procedents de 16 nivells arqueològics de l’Abric Romaní, a Capellades (Barcelona), mostra que els neandertals feien un ús recurrent i divers d’aquesta matèria primera: com a combustible, però també per fabricar armes, eines i objectes domèstics i, possiblement, per construir o condicionar els espais que habitaven. El conjunt ofereix una imatge molt poc habitual d’un material que, pel caràcter perible de la fusta, gairebé sempre queda fora del registre arqueològic.

L’estudi, publicat a la revista Science Advances, presenta per primera vegada una anàlisi conjunta de les restes de fusta recuperades al llarg de més de quatre dècades d’excavacions a l’Abric Romaní. La recerca està liderada per Palmira Saladié, investigadora de l’IPHES-CERCA i professora associada de la Universitat Rovira i Virgili (URV), i compta amb un ampli equip de personal investigador i tècnic de l’IPHES-CERCA i de la URV, juntament amb especialistes de la Universitat de Barcelona, la Universidad Nacional de Educación a Distancia, la Universidad Autónoma de Madrid, la Universitat de les Illes Balears, la Université de Bordeaux, el Consejo Superior de Investigaciones Científicas, el Muséum national d’Histoire naturelle de París i la University of Lancashire.

Fins ara ja es coneixien evidències que els neandertals treballaven la fusta gràcies a objectes recuperats en altres jaciments europeus. El que fa singular l’Abric Romaní és que permet seguir la presència de la fusta al llarg de milers d’anys i en successives ocupacions d’un mateix espai habitat. La seqüència, que abasta ocupacions neandertals d’entre aproximadament 62.000 i 40.000 anys d’antiguitat, mostra que la fusta no era un recurs ocasional, sinó una part fonamental de la vida d’aquests grups.

Les excepcionals condicions de conservació del jaciment permeten, a més, aproximar-nos a aquests espais habitats gairebé en tota la seva complexitat. Fogars, eines de pedra, restes de fauna i elements de fusta apareixen en un mateix context i permeten reconstruir no només què hi feien els neandertals, sinó també com distribuïen les activitats, gestionaven els recursos i organitzaven l’espai.

“El més extraordinari de l’Abric Romaní és que podem veure coses que habitualment desapareixen. Tenim els fogars, les eines de pedra, els animals que van processar i també la fusta. Quan ho posem tot junt podem entendre no només què feien els neandertals, sinó també com organitzaven l’espai on vivien, gestionaven el foc i els recursos i desenvolupaven les seves activitats quotidianes”, explica Palmira Saladié, coordinadora de l’estudi.

La major part del registre està formada per troncs, branques, branquillons, arrels i acumulacions de llenya. Entre aquestes restes, però, l’equip ha identificat 13 elements manufacturats o utilitzats pels neandertals: objectes domèstics, elements constructius, eines i armes. Destaquen dues llances de fusta (una de 2,45 metres) i un objecte excepcional fabricat en una sola peça, amb un mànec diferenciat i un cap apuntat, interpretat com una possible maça.

En conjunt, les restes mostren una tecnologia de la fusta molt diversa, vinculada a activitats que van des de la caça i el processament d’aliments fins a l’ús del foc i el condicionament dels espais habitats.

“La fusta ens permet recuperar una part fonamental del món neandertal que habitualment és invisible en el registre arqueològic. El que veiem a l’Abric Romaní és que aquest material formava part de moltes activitats del seu dia a dia i que, per tant, la tecnologia neandertal anava molt més enllà de la pedra”, conclou Josep Vallverdú, investigador de l’IPHES-CERCA i professor associat de la Universitat Rovira i Virgili (URV).

L’altra cara de la tecnologia neandertal

A diferència de la pedra, la fusta rarament es conserva en el registre arqueològic. L’Abric Romaní és una excepció gràcies a la formació de tosques: el carbonat càlcic va recobrir la fusta i, quan aquesta es va descompondre, en va quedar la seva empremta en forma de motlle de tosca carbonàtica. En alguns casos, aquestes empremtes són tan precises que permeten observar característiques histològiques de la fusta.

Aquesta conservació excepcional permetre conèixer un ampli ventall d’elements: possibles recipients o safates d’escorça, una estructura formada per pals creuats, elements que podrien haver tingut una funció estructural, objectes apuntats, possibles bastons excavadors i armes.

Dues llances de fins a 2,45 metres

Entre les troballes més destacades hi ha dues llances de fusta recuperades al nivell R. Una fa 2,45 metres de longitud i presenta una morfologia compatible amb una llança d’empenta, és a dir, pensada per ser utilitzada a curta distància. De la segona se’n conserven 1,99 metres; també té un extrem apuntat i mostra evidències clares que la fusta va ser treballada intencionadament.

Una de les llances va aparèixer en un mateix context arqueològic amb restes de cérvol, altres elements de fusta i estructures de combustió. Això no permet afirmar que s’utilitzés per caçar aquests animals, però sí que ofereix una imatge poc habitual de diferents activitats desenvolupades en un mateix espai. Les dues peces amplien, a més, l’escàs registre d’armes de fusta conservades del Paleolític europeu, conegut sobretot a partir de jaciments com Schöningen i Lehringen, a Alemanya.

Una peça sense paral·lels clars coneguts

Una altra peça és molt més difícil d’interpretar. Procedeix del nivell P i va ser fabricada en una sola peça de fusta, amb un mànec clarament diferenciat d’uns 16 centímetres i un extrem eixamplat i apuntat que li dona una forma semblant a una maça. Les estries longitudinals que conserva a la superfície, produïdes durant el raspat, mostren que la peça va ser modelada deliberadament.

La seva funció, però, continua oberta a la interpretació. La morfologia de la peça és compatible amb un instrument de percussió i podria haver estat utilitzada en activitats de caça o haver tingut altres usos. Els autors assenyalen que els paral·lels etnogràfics mostren que objectes d’aquest tipus poden tenir també un significat simbòlic o social, tot i que aquesta funció encara és massa difícil de determinar.

Fusta per a moltes activitats quotidianes

Les armes són només una part del registre. Quatre peces d’escorça carbonitzada i aplanada han estat interpretades com a possibles recipients o safates. La seva proximitat als fogars suggereix que podrien estar relacionades amb activitats domèstiques, tot i que no és possible determinar-ne la funció amb certesa.

Algunes d’aquestes peces estan fetes amb escorça de ginebre, malgrat que el pi és, amb diferència, la fusta predominant tant com a combustible com entre bona part dels objectes treballats. L’equip planteja que l’elecció del ginebre podria respondre a les propietats de la seva escorça, fibrosa i flexible i potencialment adequada per fabricar recipients lleugers i resistents, tot i que aquesta interpretació no es pot confirmar.

També s’ha documentat una acumulació de pals creuats sobre una estructura de combustió, que podria haver format part d’una estructura elevada destinada a preparar aliments. Un altre element especialment singular és una peça rectilínia de 5,10 metres de longitud, sense branques i aparentment modificada, que podria haver format part d’una estructura lleugera o haver servit per condicionar l’espai habitat.

La fusta era també essencial per mantenir els fogars. Els neandertals hi portaven des de petits branquillons fins a grans troncs i, en alguns casos, acumulaven reserves de llenya per utilitzar-les més endavant. El pi roig (Pinus sylvestris) era el principal combustible, mentre que la distribució i les dimensions de la llenya permeten identificar diferents estratègies de recol·lecció, transport i emmagatzematge.

La fusta completa així una imatge que durant dècades s’havia reconstruït sobretot a partir de la pedra. “Durant dècades hem pogut reconstruir amb molt detall què feien els neandertals amb la pedra. Els milers de restes lítiques i els centenars de remuntatges recuperats a l’Abric Romaní ens permeten reconstruir processos de talla, seguir el moviment de les peces i entendre com distribuïen les seves activitats en l’espai. La fusta ens obre ara una part del seu món que gairebé sempre havia desaparegut i ens permet ampliar la mirada sobre la seva tecnologia i sobre la manera com organitzaven la vida quotidiana”, explica M. Gema Chacón, investigadora de l’IPHES-CERCA i professora associada de la URV.

Més de 40 anys de recerca continuada

L’estudi que ara es publica a Science Advances és el resultat de més de quatre dècades de treball continuat a l’Abric Romaní. Les excavacions sistemàtiques, iniciades l’any 1983 i impulsades i liderades durant dècades per Eudald Carbonell, han anat traient a la llum una extensa successió d’ocupacions neandertals i han permès reconstruir, amb una resolució espacial excepcional, moltes de les activitats que s’hi desenvolupaven.

Actualment, els treballs d’excavació al jaciment de l’Abric Romaní estan dirigits per Palmira Saladié, Gema Chacón i Josep Vallverdú, investigadors de l’IPHES-CERCA, que donen continuïtat a aquest projecte científic de llarg recorregut. Més de quaranta anys de recerca permeten interpretar avui les restes de fusta en relació amb els fogars, la fauna, les eines de pedra i l’organització de l’espai, i reconstruir així una part del món neandertal que en la majoria de jaciments simplement ha desaparegut.

La recerca compta amb el suport i el finançament principal del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, així com de l’Ajuntament de Capellades i de l’empresa Romanyà-Valls. Els treballs s’emmarquen també en diversos projectes científics d’àmbit català, estatal i europeu, amb el suport del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, l’Agència Estatal d’Investigació i els fons europeus FEDER.

Referència bibliogràfica

Saladié, P., Chacón, M. G., Solé, A., Allué, E., Marín-Hernando, J., Gómez de Soler, B., Romagnoli, F., Bargalló, A., Vaquero, M., Mateo-Lomba, P., García-Millán, M., Gabucio, M. J., Pineda, A., Fernández-García, M., Campeny, G., Merino-Pelaz, A., Warnitz, L., Fernández-Iriarte, T., Bartrolí, R., Carbonell, E., & Vallverdú, J. Reconstructing Neanderthal woodworking at Abric Romaní (Capellades, Barcelona): Insights into the role of wood in a Middle Palaeolithic domestic context. Science Advances. DOI: http://dx.doi.org/10.1126/sciadv.aeh2287