El sobreturisme altera els ritmes i les rutines de la població resident als barris més massificats per l’arribada de visitants, segons un estudi de la URV

Sortir a comprar, portar els infants a l’escola, anar a la platja o passejar pel barri són activitats quotidianes que, en determinades zones de Barcelona, s’han convertit en hàbits que cal planificar. Un estudi de la Universitat Rovira i Virgili (URV) publicat a la revista Tourism Planning & Development analitza com el sobreturisme afecta la mobilitat diària de les persones que viuen en tres dels barris més turistificats de la ciutat: el Gòtic, la Barceloneta i la Sagrada Família.

La recerca forma part del projecte VISITMOB i està encapçalada per Willian Cerino i Aaron Gutiérrez, del Departament de Geografia de la URV juntament amb Marta Benages-Albert, de la Universitat Internacional de Catalunya. L’estudi mostra que la pressió turística no només té efectes sobre l’habitatge, el comerç o l’economia urbana, sinó també impacta de forma directa sobre els residents i com es mouen en el seu entorn.

Per estudiar-ho, l’equip investigador va fer 44 entrevistes a peu de carrer amb veïns i veïnes dels tres barris. Aquesta metodologia, coneguda com a walk-along, consisteix a acompanyar les persones participants mentre fan recorreguts habituals pel barri. Viure i comentar al seu costat com són els desplaçaments quotidians com anar a comprar, accedir a serveis bàsics, portar criatures a l’escola o a activitats extraescolars, o acompanyar persones grans permet observar en directe com la presència de turistes interfereix en els moviments del dia a dia i com els residents adapten el seu comportament a l’espai públic.

Els resultats mostren que molts veïns i veïnes han incorporat estratègies per evitar la congestió i la massificació. Alguns canvien de ruta per no passar per determinats carrers o places especialment plens; altres modifiquen els horaris per anar al supermercat, sortir a caminar o anar a la platja en moments amb menys afluència turística. També hi ha residents que adapten la manera de moure’s, evitant determinats espais o buscant alternatives més tranquil·les per mantenir una certa fluïdesa en els seus desplaçaments.

Aquestes adaptacions, segons els investigadors, no són casuals. Revelen una transformació profunda de la relació entre les persones residents i el seu barri. “Alguns espais que abans eren percebuts com a llocs de vida comunitària passen a ser viscuts com a ‘territori turístic’, és a dir, zones orientades sobretot al consum dels visitants i menys a les necessitats quotidianes de qui hi viu”, explica Aaron Gutiérrez, investigador del Departament de Geografia que ha participat en la recerca. Aquesta situació -comenta- genera una sensació de pèrdua d’espai propi i de desplaçament de la població local.

L’impacte, però, no és igual en tots els barris. A la Sagrada Família, la pressió turística es concentra sobretot a l’entorn de la basílica i els carrers més propers. A la Barceloneta, la seva configuració urbana fa que els fluxos turístics es concentrin especialment a les zones de contacte amb el front marítim i als carrers que hi desemboquen. Al Gòtic, en canvi, la presència de visitants es distribueix de manera més extensa pel barri, afavorida per la trama de carrers estrets, l’elevada presència de patrimoni i el caràcter molt pedestrianitzat de la zona.

L’estudi també constata que els efectes del sobreturisme són desiguals segons les condicions socials i personals dels residents. Les persones grans, les que fa més temps que viuen al barri i les que tenen responsabilitats de cura —especialment les que es desplacen amb infants— són les que descriuen més dificultats. En aquests casos, la necessitat d’esquivar grups de visitants, bicicletes de lloguer, patinets o altres formes de mobilitat associades al turisme incrementa la percepció d’incomoditat i inseguretat en els trajectes habituals.

Les entrevistes també recullen que la presència de grups nombrosos de turistes pot fer més difícil caminar per les voreres, travessar carrers o utilitzar carrils bici. En alguns casos, els participants associen aquesta situació a una pèrdua de confort i a una necessitat constant de negociar el moviment amb altres usuaris de l’espai públic. El problema no és només la quantitat de visitants, sinó també la manera com es mouen: en grups, amb trajectòries poc previsibles o ocupant una part important dels espais de pas.

En base als seus resultats, l’equip investigador també apunta que la massificació turística afecta l’ús quotidià de places, parcs i carrers principals. Segons els testimonis recollits, alguns d’aquests espais deixen de funcionar com a punts de trobada veïnal i es converteixen en zones de trànsit turístic. Això porta a una percepció de pèrdua de qualitat de vida i de transformació de la identitat del barri.

Un altre element que apareix en les entrevistes és la sensació d’inseguretat vinculada a la concentració de visitants. L’estudi no identifica escenes de violència estructural, però sí que recull que alguns residents relacionen l’augment de turistes amb una major presència de furts o petits delictes en zones molt concorregudes. Aquesta percepció també pot condicionar els recorreguts i afavorir que determinats espais s’evitin en alguns moments del dia.

La pandèmia de la COVID-19 ocupa un lloc destacat en els relats dels participants. Molts residents recorden aquell període, marcat per la reducció dràstica de l’activitat turística, com un moment excepcional en què van poder redescobrir el barri, moure-s’hi amb més calma i reconèixer millor les persones que hi vivien. La tornada del turisme massiu, segons l’estudi, va reactivar les preocupacions anteriors i va generar en alguns participants la sensació que s’havia perdut una oportunitat per replantejar el model turístic.

Referència bibliogràfica: Cerino, W., Benages-Albert, M., & Gutiérrez, A. (2026). Walking Amongst Tourists: Overtourism Impacts on Residents’ Daily Mobility in Barcelona. Tourism Planning & Development, 1–26. https://doi.org/10.1080/21568316.2026.2691579