06/12/2020

Mort violenta a la Cova Foradada de Calafell fa uns 5.000 anys

Els resultats de la investigació, en la qual hi han partiicpat membres de l'IPHES_CERCA i de la URV, s'han publicat a la revista International Journal of Paleopathology

Gràcies a l'anàlisi dels factors intrínsecs de la fractura, com les propietats biomecàniques de l'os i el patró de fracturació, ha estat possible extreure conclusions sobre l'arma utilitzada, la direcció del cop i la posició de l'atacant respecte a la víctima - IPHES

Els traumatismes observables en l’esquelet humà constitueixen l’evidència més directa dels episodis de violència interpersonal i són freqüentment documentats en el registre arqueològic, ja que han acompanyat tots els períodes de la nostra història. Els primers casos s’han datat en el Paleolític, però és a partir del Neolític quan aquest comportament s’incrementa exponencialment. Cops amb objectes contundents, impactes de projectils o marques de tall són alguns exemples de les lesions vinculades a esdeveniments violents. No obstant això, determinar el tipus d’objecte que va ser utilitzat com a arma no sempre és possible.

Un nou estudi publicat aquests dies a l‘International Journal of Paleopathology, realitzat per personal investigador de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHESCERCA), de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i de la Universitat de Barcelona (UB), ha identificat un cas de traumatisme cranial al jaciment de Cova Foradada (Calafell, Tarragona). Es tractaria d’un individu d’uns 50 anys d’edat que hauria mort per l’impacte d’una aixada de pedra, fa sobre 5.000 anys, en el Neolític.

Miguel Àngel Moreno-Ibáñez, investigador predoctoral a l’IPHES-CERCA i autor principal de l’article, assenyala que el patró de fractura observat en el crani “ha permès inferir el tipus d’objecte que es va utilitzar per provocar la mort d’aquest individu, així com la direcció del cop”. El crani va ser trobat el 1999 durant una excavació d’urgència a la Cova Foradada, a Calafell (Tarragona), pertany a un home d’uns 50 anys i forma part d’un enterrament col·lectiu del Neolític Final – Calcolític (5060-4400 anys abans del present).

La fractura ha estat analitzada tant amb lupa binocular com amb microtomografía computada (micro-CT), es troba al parietal dret i no mostra cap evidència de curació.

“Les fissures en disposició radial, algunes d’elles amb una considerable obertura, la descamació interna i els angles de fractura aguts ens informen que es tracta d’un traumatisme perimortem, és a dir, al voltant del moment de la mort de l’individu”, comenta Moreno-Ibáñez. A més, aquest individu presenta dues lesions antemortem, en l’occipital i en el temporal dret, completament curades, i una fractura post mortem a la zona inferior de l’occipital. Per tant, en aquest mateix crani és possible observar la diferència entre traumatismes antemortem, perimortem i post mortem.

“Els traumatismes cranials són d’un interès particular, ja que el cap constitueix l’objectiu principal quan la intenció és matar l’individu, de manera comú aquest tipus de lesions estan associades a la causa de mort”, afegeix Miguel Ángel Moreno-Ibáñez. “El patró de fractura resultant indica que es va utilitzar un objecte contundent amb una vora recta i apuntada (“traumatisme contundent-tallant “), com les destrals i aixes de pedra polida”, assegura.

Aquests objectes tenen una morfologia molt similar, però difereixen en la seva posició i forma d’ús. Les destrals estan manegades seguint l’eix longitudinal del mànec, mentre que les aixes responen a una disposició transversal. “Per aquest motiu, la dispersió de la força respecte al punt d’impacte és diferent entre els dos casos”, puntualitza el mateix investigador. El fet que hagi estat possible identificar el punt d’impacte en la fractura cranial de Cova Foradada ha permès inferir quin d’aquests objectes va ser el més probablement utilitzat: l’aixada.

Miguel Àngel Moreno-Ibáñez, investigador predoctoral a l’IPHES-CERCA i autor principal de l’article, amb el crani – IPHES

“La major destrucció es localitza en posició anterior al punt d’impacte, de manera que el cop va ser provocat des de l’esquena de l’individu, probablement per part d’un atacant destre”, relata Miguel Àngel Moreno-Ibáñez. “A més, una porció d’os va quedar lleugerament enfonsada cap a dins en resposta a la pressió externa, de manera que probablement es va realitzar un moviment de palanca per extreure la aixada del crani després del cop”, declara.

Com veiem, l’estudi dels ossos no només ens parla de les persones a les que van pertànyer, sinó en ocasions també de com va ser la seva mort, o quin tractament van rebre després d’aquesta. El cas de Cova Foradada és un exemple de com, seguint criteris forenses, és possible reconstruir com es va produir aquest traumatisme cranial fa uns 5000 anys. Gràcies a l’anàlisi dels factors intrínsecs de la fractura, com les propietats biomecàniques de l’os i el patró de fracturació, ha estat possible extreure conclusions sobre l’arma utilitzada, la direcció del cop i la posició de l’atacant respecte a la víctima.

Referència bibliogràfica

Moreno-Ibáñez, M.A., Saladié, P., Morales, J.I., Cebrià, A., Fullola, J.M. (2021). Was it an axe or an adze? A cranial trauma case study from the Late Neolithic – Chalcolithic site of Cova Foradada (Calafell, Spain). International Journal of Paleopathology, 32: 23-30. https://doi.org/10.1016/j.ijpp.2020.11.002


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*