Al congrés que acull la URV hi participa Ted Dinan, un dels pares de la relació entre la microbiota intestinal, la salut mental i la regulació dels mecanismes de l'organisme

Com prevenen l’aparició de malalties els compostos bioactius? Prop de 130 investigadors i investigadores d’arreu del món es troben aquesta setmana a la URV per respondre aquesta pregunta, explicar els resultats de les darreres investigacions sobre nutrigenòmica i actualitzar els coneixements d’aquest àmbit de recerca que estudia com els components dels aliments modulen l’expressió dels gens, que repercuteixen en l’estat fisiològic i de salut i de les persones.

Es tracta d’un àmbit de la ciència que canvia ràpidament, especialment perquè depèn força de les noves tecnologies, i que aquests darrers anys ha fet reorientar el focus des dels beneficis de la dieta mediterrània cap a la dieta personalitzada (dietes adaptades a les especificitats de cada persona) i la crononutrició, que estudia la influència del consum d’aliments segons el moment del dia i de l’any en la resposta del nostre organisme.

Així ho expliquen Cristina Torres i Manuel Suàrez, membres del grup de recerca en Nutrigenòmica de la URV, que organitza el congrés. És la 18a trobada de l’Associació d’Universitats i Instituts de Recerca internacionals sobre nutrició molecular, nutrició personalitzada, nutrigenòmica i sistemes biològics nutricionals (NuGO), els membres dels quals es troben a Tarragona des d’ahir fins al dijous 1 de setembre.

Aquest dimarts, els investigadors i investigadores exposen els nous coneixements sobre l’activitat dels compostos bioactius alimentaris, amb la conferència destacada de Ted Dinan, l’investigador que va determinar l’efecte de les bactèries de l’intestí sobre el cervell, el que es coneix com l’eix intestí cervell. A més de la seva activitat investigadora, Dinan és autor de llibres divulgatius com La revolució psicobiòtica. La nova ciència de la connexió entre l’intestí i el cervell.

Fins dijous hi haurà tres sessions més: la nutrició de precisió o personalitzada, amb la intervenció de Bruce Y. Lee, professor de polítiques de salut i gestió de la Universitat de la Ciutat de Nova York; biomarcadors relacionats amb la progressió de les malalties, en què s’hi explicaran les estratègies, descobriments i noves tendències a partir de dades òmiques, amb la participació d’Eurecat, que té projectes actius en aquest camp i disposa del Centre de Ciències Òmiques, a Reus, i, finalment crononutrició.

L’impacte de la crononutrició

De fet, la crononutrició és la línia de recerca més novedosa de la nutrigenòmica. Tal i com explica Suàrez, que és també degà de la Facultat d’Enologia, la crononutrició estudia “com el moment del dia i fins i tot de l’any fa que la resposta del nostre organisme a l’hora d’ingerir aliments difereixi”. És una línia de recerca que “havia estat força oblidada però cada vegada té més impacte en el camp científic perquè els estudis demostren que no és el mateix menjar un aliment pel matí que per la tarda. Ara ja és força de coneixement general saber que menjar passades les tres de la tarda s’associa més a l’obesitat perquè l’expressió dels gens de l’organisme no és constant al llarg del dia i, en conseqüència, l’efecte dels components del que mengem és diferent”.

En la NuGO Week es faran un total de 70 presentacions, incloses els posters que han elaborat els doctorands.