Els científics Syukuro Manabe, Klaus Hasselmann i Giorgio Parisi han estat distingits amb el Premi Nobel de Física 2021 per les seves contribucions a comprendre els sistemes físics complexes aplicats a l'estudi del clima

Quan els físics parlem de sistemes complexos, ens referim a sistemes en què el comportament global no es pot explicar a partir del comportament de cadascuna de les seves parts. El cervell és un sistema complex perquè el seu comportament (la consciència, els sentiments) no es pot explicar a partir del comportament de neurones individuals. També són sistemes complexos una colònia de formigues o una pandèmia: per entendre’ls, la clau és entendre com interactuen les seves parts.

Enguany, el Nobel de física ha premiat la recerca en sistemes complexos. Manabe i Hasslemann van treballar en l’elaboració de models del clima. La seva contribució rau precisament en identificar les interaccions clau entre els diferents actors del clima terrestre (per exemple, com les grans masses d’aigua actuen com a modulador dels canvis climàtics a llarg termini) i de poder integrar-los en models computacionals predictius.

Parisi, el tercer guardonat, va estudiar uns altres sistemes complexos anomenats vidres d’espí en què les interaccions eren conegudes però on no se sabia fer la connexió entre les interaccions i el comportament global. Parisi va desenvolupar una manera totalment nova de modelitzar matemàticament aquests sistemes, amb un impacte enorme en disciplines com la biologia o les ciències de computació.

El premi Nobel d’enguany posa de relleu com disciplines no tradicionals de la física i, en particular, l’estudi dels sistemes complexos tenen la capacitat d’explicar de manera quantitativa fenòmens heterogenis com el canvi climàtic o el progrés d’una epidèmia.