10/02/2021 Opinió

Josep Maria Cornadó, professor de la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia i coordinador de la PAP

La Prova d’Aptitud Personal (PAP) dels graus d’educació: una garantia de prestigi i qualitat

Josep Maria Cornadó, Coordinador de la Prova d’Aptitud Personal del Consell Interuniversitari de Catalunya i professor de la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia de la URV, reflexiona sobre aquesta prova ara que el dia 16 de febrer s’obre el període d’inscripcions

Un estudiant de la Facultat de Ciències de l'Educació i Psicologia a la Fira de Ciències per a nens i nenes d'educació primària

Els estudiants que volen accedir als graus d’Educació infantil i primària de les universitats públiques i privades catalanes han de superar, a més de les PAU, una Prova d’Aptitud Personal (PAP) que avalua la competència comunicativa i de raonament crític i la competència lògico-matemàtica. Si les circumstàncies sanitàries ho permeten, al 2021, la convocatòria ordinària serà el dissabte 10 d’abril i, l’extraordinària, el divendres 16 de juliol.

Aquesta edició, igual que la passada de 2020, serà diferent a les anteriors com a conseqüència de la COVID-19, que condiciona les proves d’accés a la universitat amb unes pautes d’actuació específiques i unes mesures de prevenció en els centres i espais on s’han de realitzar, amb l’objectiu de prevenir el risc de contagi i evitar la propagació del coronavirus. Com és lògic, se seguirà el protocol del PROCICAT, i tots els tribunals de la PAP, seguiran les mesures de seguretat i higiene necessàries per prevenir el risc de contagi i transmissió de la COVID-19 entre els diferents col·lectius implicats.

La PAP, com a requisit per entrar a les facultats d’educació, s’exigeix a Catalunya des de 2017. Va ser la primera comunitat en implantar aquesta prova i, el 2020, van seguir les Illes Balears. A la resta de l’Estat, la majoria de territoris treballen en la seva implementació donat els bons resultats i satisfacció que produeix on s’aplica.

“La PAP ha col·laborat a seleccionar aquelles persones amb les millors aptituds per estudiar els graus d’educació”

Els responsables acadèmics de les facultats catalanes valoren la PAP molt positivament i consideren que el perfil de l’estudiant ha millorat molt des de que s’exigeix. Aquest filtre ha col·laborat a seleccionar aquelles persones amb les millors aptituds per estudiar els graus d’educació. A la convocatòria ordinària de la PAP del 2020 es van matricular més de 4.600 estudiants i, a l’extraordinària, més de 800, i la van superar el 63.26% i el 73.65% respectivament.

Molts dels països que són referent de qualitat perquè tenen un sistema educatiu de prestigi utilitzen proves d’aptitud i filtres per seleccionar l’accés als graus d’educació. Per exemple a Finlàndia tothom té clar que els mestres exerceixen una tasca d’importància màxima i elevada complexitat, i per això, cal triar els millors, els més competents i preparats, els que millor poden desenvolupar aquesta professió.

En aquest país es realitza una doble selecció, primer a nivell nacional i després a cada facultat, on només es poden presentar els estudiants que han obtingut un nou sobre deu com a mínim en l’expedient de batxillerat i en la prova de revàlida estatal (similar a les PAU). Es seleccionen els estudiants a través d’una entrevista personal, el resum de la lectura d’un llibre, coneixements de geometria, àlgebra i estadística, realització d’una explicació davant una classe, demostració de les aptituds artístiques, etc. en definitiva, és una prova molt complerta.

A més de valorar l’estudiant amb aquestes proves, en el procés de selecció finlandès es té en compte si ha participat en activitats de voluntariat, esplai, colònies, escoltisme, en alguna ONG, etc. Els experts tenen clar que el mestre ha de ser acadèmica i culturalment brillant, però també una persona amb un grau important d’implicació social.

“La prova actual encara ha d’evolucionar. Ens plantegem poder avaluar en el futur altres competències necessàries per ser un bon mestre com la capacitat de lideratge, de reflexió, d’empatia, etc.”

Ens porten uns quants anys d’avantatge, però tot és començar i estem en el bon camí. La prova actual encara ha de créixer i evolucionar. L’equip de professors universitaris que coordino que treballa en la gestió de la PAP es planteja en el futur poder avaluar altres competències també necessàries per ser un bon mestre. Em refereixo, per exemple, a la capacitat de lideratge, de reflexió, la maduresa, les habilitats socials, l’empatia, etc.

Aquestes competències no cognitives però, no són fàcils de mesurar en un examen escrit i potser cal fer-ho en una situació pràctica o de simulació. Això ho fa més complex ja que no es pot perdre de vista que aquí, a diferència dels països nòrdics, es presenten moltíssims estudiants, i és necessari tenir resultats de l’avaluació en poc temps i amb uns criteris de correcció objectius i rigorosos i, sobretot, que respectin l’equitat.

El Departament d’Universitats i Recerca i el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya treballen per assolir una formació universitària dels mestres de més qualitat i per això ja s’estan prenent algunes iniciatives innovadores, com la revisió dels plans d’estudis, millorar qualitativament les pràctiques que es realitzen a les escoles, optimitzar el sistema d’accés dels nous graduats als centres educatius, potenciar la promoció interna dels mestres, augmentar l’autonomia de les escoles, repensar les assignatures, els horaris i materials escolars i dedicar més recursos a la formació i la investigació.

Estem en el bon camí!


1 comentari

  1. Martí Teixidó |

    Bé. Avancem. Anar-hi anant. Cal accelerar-ho.
    Si primer s’identifiquen docents d’alta competència i deontologia probada, els aspirants poden passar una setmana a l’escola amb ells i fer una primera selecció molt afinada.
    Altrament caldrà fer càsting presencial i observació de dinàmica grupal.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*