Nadia Murad i el Denis Mukwege, Nobels de la Pau 2018, són defensors dels drets humans, que s’arrisquen per visibilitzar les injustícies i combatre la impunitat dels qui abusen de la seva posició de poder i autoritat

De tant en tant, el premi Nobel de la Pau ens permet, encara que sigui fugaçment, parlar sobre alguns dels grans problemes que assolen el nostre  planeta o conèixer històries personals que ens haurien de fer reflexionar sobre les misèries i les grandeses de la condició humana.

No sempre ha sigut així, però enguany el premi s’ha atorgat a dues persones que mereixen el màxim respecte pel seu sacrifici personal i pel que representen. La Nadia Murad i el Denis Mukwege han rebut el premi Nobel de la Pau “pels seus esforços per acabar amb l’ús de la violència sexual com a arma de guerra i conflicte armat”.

Ella va ser segrestada per l’Estat Islàmic a Iraq, sobrevivint com a esclava durant mesos fins que va aconseguir fugir. Ell ha tractat en un hospital a Bukavu milers de dones que han patit violència sexual a la República Democràtica del Congo. Ambos han dedicat també la seva vida a denunciar la violència sexual contra les dones en els conflictes armats. Una xacra que demostra com de miserables podem ser les persones.

Els guardonats, com a moltes altres persones anònimes, són defensors dels drets humans, que s’arrisquen per visibilitzar les injustícies i combatre la impunitat dels qui abusen de la seva posició de poder i autoritat. Centenars d’aquestes persones paguen cada any amb la seva vida la gosadia de reclamar el respecte dels drets humans. Em venen al cap la Berta Cáceres, la Marielle Franco o l’Emilsen Manyoma. Un sacrifici que ens il·lustra la grandesa d’algunes persones.

L’exemple de la Nadia Murad i el  Denis Mukwege, Nobels de la Pau 2018, ens dona l’oportunitat de pensar com podem contribuir personalment en la lluita contra la injustícia, perquè nosaltres també ho podem fer.