La Fira del Llibre de Madrid ha tornat a posar en debat el futur del llibre acadèmic, amb participació d’editorials universitàries com Publicacions URV, en un context marcat pels reptes de l’accés obert.

En plena 85a edició de la Fira del Llibre de Madrid celebrada al parc del Retiro, el sector editorial ha tornat a convertir-se en espai de reflexió col·lectiva. Dins d’aquest marc, les jornades «Sin libros no hay ciencia», impulsades per la Unión de Editoriales Universitarias Españolas (UNE), han posat el focus en el paper del llibre com a instrument clau de comunicació científica, especialment en el context de l’accés obert.

La taula rodona dedicada a preguntar-se quant costa publicar en obert va evidenciar, ja d’entrada, que la resposta no és simple. Joaquina Castillo, vicerectora de la Universitat de Huelva, va insistir que l’accés obert no es pot reduir a «penjar un PDF», sinó que exigeix mantenir tots els estàndards de qualitat acadèmica, des de la selecció rigorosa, la revisió per parells i el treball editorial professional. Per a Castillo, la clau és garantir que el coneixement finançat amb recursos públics retorni a la societat amb garanties i amb impacte real.

Des de la Universitat de Múrcia, Rosana López va ampliar aquesta idea destacant que el llibre acadèmic continua sent un instrument essencial en moltes disciplines, però que ha hagut d’adaptar-se a un ecosistema científic dominat per altres formats. L’accés obert, segons va assenyalar, ha millorat la visibilitat i la difusió, però també ha posat sobre la taula la necessitat de redefinir els models de finançament, que depenen majoritàriament del suport institucional.

En aquest context, la intervenció de Jaume Llambrich, coordinador de Publicacions URV, va aportar una visió especialment concreta i basada en l’experiència. Hi va remarcar que publicar en obert «no abarateix» el procés ja que editar un llibre científic de qualitat implica costos inevitables —avaluació, correcció, maquetació i difusió— que no desapareixen pel fet de suprimir la venda comercial. El que canvia és el retorn, orientat cap a l’impacte acadèmic i social.

A partir del cas de Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili, Llambrich va explicar com una aposta sostinguda des de 2009 ha permès consolidar un catàleg ampli en obert, integrant eines pròpies de gestió i reforçant la professionalització editorial. Aquesta trajectòria ha contribuït a legitimar el model dins de la comunitat investigadora i a demostrar que l’accés obert pot anar de la mà de l’excel·lència.

Un dels conceptes més rellevants de la seva intervenció va ser el del «quilòmetre zero» editorial entès com la capacitat de les editorials universitàries per treballar amb proximitat amb els seus autors i per prioritzar continguts amb valor científic i social. Aquest enfocament reforça el paper de les universitats com a agents de democratització del coneixement, però també com a garants de qualitat en un ecosistema editorial cada cop més complex.

l debat va coincidir a assenyalar que el principal repte continua sent el finançament. Tal com es va apuntar, la reorientació dels fons públics i el desenvolupament d’infraestructures pròpies són factors clau per construir un model sostenible. En paral·lel, l’accés obert creix a l’Estat espanyol com a via per ampliar la difusió de les monografies, sovint gràcies al suport de les mateixes universitats.

En definitiva, la sessió va mostrar que l’accés obert no és una solució simplificadora, sinó un procés en construcció que exigeix estratègia, inversió i compromís institucional. Com va sintetitzar l’editor de la URV, el veritable repte no és publicar més, sinó fer-ho amb criteri i assegurar que el coneixement arribi, efectivament, a la societat.

Fins al 15 de juny es pot visitar la caseta de la UNE a la Fira del Llibre de Madrid i descobrir les darreres novetats de Publicacions URV.