Una recerca liderada per la Universitat Rovira i Virgili fa públics els resultats de l’estudi més gran fet fins ara sobre els patrons de mobilitat de les persones que visiten Barcelona i com, la seva presència, afecta la població que hi viu

Més de la meitat de turistes de creuer consideren que es troben massa gent quan visiten Barcelona. La seva opinió coincideix en bona part amb la població resident que conviu amb aquest turisme i destaca que la concentració dels fluxos de visitants al voltant de les principals zones turístiques de la ciutat afecta els seus desplaçaments quotidians i la seva qualitat de vida, fins al punt d’evitar o haver deixat de visitar algunes zones per no trobar-se amb aquesta problemàtica. Aquests són alguns dels resultats que es desprenen del projecte VISITMOB, l’estudi més ampli fet fins ara pel que fa a la mobilitat urbana de les persones que visiten Barcelona i els efectes en la població local. El projecte l’ha liderat el grup de recerca GRATET de la Universitat Rovira i Virgili (URV), encapçalat per l’investigador del Departament de Geografia Aaron Gutiérrez, que n’ha presentat les principals conclusions aquest dimarts a Barcelona.

Les dades obtingudes es basen en les respostes de prop de 4.000 enquestes que s’han fet a diversos col·lectius: turistes que pernocten a Barcelona, d’altres que hi van a passar el dia, persones que aprofiten una visita a la ciutat per fer turisme i també creueristes, a qui a més se’ls va posar un dispositiu de geolocalització per monitorar tots els seus moviments durant les cinc hores de mitjana que passaven des de la sortida i retorn al port visitant la ciutat. En el marc d’aquest estudi també s’han realitzat 2.000 enquestes i s’ha entrevistat en profunditat una mostra de població resident, per avaluar en quin grau la seva mobilitat quotidiana està condicionada a causa de tota aquesta activitat turística i si afecta —i com ho fa— la seva qualitat de vida.

Amb tota aquesta informació s’ha obtingut una radiografia inèdita fins ara, que ha permès identificar els reptes pendents per planificar una mobilitat social i ambientalment més sostenible, i proposar instruments que permetin donar-hi resposta.

El projecte liderat per la URV l’han finançat l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació la Caixa en el marc del pla Barcelona Ciència 2020-2023. Hi han col·laborat investigadores i investigadors de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), la Universitat Internacional de Catalunya (UIC Barcelona), l’Ostelea Tourism Management School i el CoE Innovació Turística de l’Eurecat.

Concentració de visitants que alimenten la percepció de massificació

Tot i que un 90% del turisme de creuer entrevistat defineix com a agradable la seva experiència visitant la ciutat i un 80% s’hi ha sentit segur, més de la meitat —un 53%— destaca haver-se trobat massa persones a l’hora de gaudir dels indrets visitats i només un 58% considera que hi ha prou llocs per seure a descansar durant la seva estada.

El problema de la massificació també s’esmenta en les respostes de la població resident. Un 36,2% afirma que la mobilitat a l’espai públic es veu condicionada per l’activitat turística, que també afecta, segons les opinions recollides, la sensació de confort sobre el servei de transport públic (28,5%) i la puntualitat d’aquests mitjans (25,6%). Les xifres obtingudes s’incrementen fins a 10 punts en el cas de les persones que resideixen en barris turístics.

Les respostes a les enquestes de la població visitant i el turisme d’un dia, així com el sistema de geolocalització utilitzat en el turisme de creuer, va permetre constatar que la concentració espai-temps és molt alta en determinats punts de la ciutat. El districte de Ciutat Vella el visita un 100% de creueristes amb un temps mitjà d’estada de dues hores, de les quals 1:15 h ho fan a peu. Per darrere hi ha l’Eixample i Gràcia. Districtes com Nou Barris o Sant Andreu no reben cap visita procedent de turisme de creuer.

Les dades també assenyalen una clara concentració a determinades icones de la ciutat. El flux més gran, en el cas de creueristes, es concentra als voltants de les Rambles (96,7%), plaça de Catalunya i passeig de Gràcia (73%) i també a la Sagrada Família (63,1%). Així, les Rambles és l’espai en què coincideixen turistes i excursionistes amb prop del 34%, però només un 23% dels visitants de dia de fora de Barcelona la visiten.

De tots els turistes de creuer entrevistats, la meitat ja havien visitat Barcelona anteriorment i, d’aquests, un 78% repeteix també la mateixa ruta. “Independentment de la tipologia de les persones, l’ edat o el de viatge que facin, l’estudi mostra que la majoria de turistes i visitants freqüenten els mateixos llocs.  Això té a veure amb les idees preconcebudes que es tenen de la ciutat i del que se suposa que has de fer quan vas a Barcelona”, explica Gutiérrez.

Canvi de rutines i desarrelament

L’estudi posa de manifest que la presència de turistes genera insatisfacció a un 23% dels residents a l’hora de moure’s per la ciutat, també els condiciona en el moment de triar mitjà de transport i fins i tot han deixat de visitar espais específics de la ciutat a causa del turisme. Aquests canvis en els patrons de mobilitat s’han observat sobretot en homes, persones més grans, les de nivell socioeconòmic més alt i més baix i aquelles que resideixen als barris turístics. “La falta d’espais de trobada, esbarjo o lleure infantil és un dels elements centrals de les entrevistes a mares i pares, que també alerten dels riscos que provoquen les deixalles derivades de l’oci nocturn, especialment vidres i restes de botellots”, explica l’investigador Aaron Gutiérrez.

Els resultats de l’estudi adverteixen que els efectes de la massificació turística, a més de provocar un greuge diari entre la població resident, també comporten  una pèrdua de sentiment de pertinença del lloc on viuen. Aquesta sensació de desarrelament s’accentua en la gent gran, més sensible als canvis que s’han produït aquests darrers vint anys, segons l’estudi. “Bona part d’aquests canvis ja no es perceben com un fet excepcional de la temporada d’estiu sinó que la massificació s’ha fet crònica tot l’any, especialment al barri del Gòtic i Sagrada Família”, afegeix Gutiérrez.

Es detecten percentatges similars a l’hora d’avaluar la qualitat de vida de la població resident. La presència de turistes afecta negativament la qualitat de vida d’un 17% de les persones entrevistades, una xifra que augmenta 6 punts entre els residents dels barris turístics.

Patrons de mobilitat sostenible

Tot i l’impacte negatiu generat per la concentració espacial dels fluxos de persones, l’equip investigador destaca que els patrons de mobilitat turística més sostenibles a la ciutat —a peu o en transport públic— són els que concentren la majoria dels desplaçaments. “Aproximadament un 80% dels desplaçaments es fan a peu i, si no, l’alternativa acostuma a ser el transport públic, amb el metro coma primera opció.” Fins i tot els visitants de fora de la regió metropolitana de Barcelona que passen un dia a la ciutat arriben majoritàriament en tren i els que ho fan en cotxe sovint el deixen aparcat en un punt i continuen la visita en transport públic. En aquest sentit, un 95% dels visitants al·leguen que és fàcil desplaçar-se per Barcelona i que el transport públic ha aportat solucions eficients per als seus moviments per la ciutat.

Preguntats per les polítiques de restricció d’accés als vehicles més contaminants a la ciutat, els visitants de fora de Barcelona que hi van a passar el dia s’hi mostren favorables, seguits de la creació de carrils bici prioritaris Bus-Vao i la reducció d’espai de circulació i aparcaments en superfície a favor de l’espai dels vianants. Per contra, la creació d’un peatge d’entrada a Barcelona per millorar-ne el transport públic ha rebut una acceptació molt baixa, amb més del 55% de les respostes negatives.

Reptes i propostes d’acció

Després d’aconseguir una radiografia dels patrons de mobilitat a la ciutat i les seves afectacions entre la població resident, el projecte debat els grans reptes per fomentar una mobilitat socialment i ambientalment sostenible i planteja orientacions per a l’acció. A partir de l’anàlisi de les dades recopilades, es van fer sessions de debat i de treball amb agents veïnals i comercials dels barris més turístics i amb representants d’entitats i associacions de veïns per plantejar-los una sèrie de recomanacions que fomentin una mobilitat turística més sostenible. Aquests consells consisteixen a millorar la  gestió dels espais tenen pateixen més concentració per reduir l’impacte dels residents.

Pel que fa als plans de gestió de transport públic, se suggereix tenir en compte l’alta concentració que es produeix en els punts més freqüentats pel turisme, a fi de descongestionar els serveis i millorar la percepció de la població resident. Es proposa, a més, repensar els títols de transport públic per perquè el cost extra l’assumeixi la població visitant i no la resident.

Respecte als vehicles de mobilitat personal com els patinets i l’ús turístic de la bicicleta, es recomana repensar els espais disponibles per utilitzar-los a fi  d’evitar riscos per a la població resident.  També  es proposa reforçar els hàbits relacionats amb la conducció i el coneixement de les normes de circulació o les pautes de comportament d’aquests vehicles.

Un altre dels reptes identificats fa referència als canvis que ha tingut el paisatge comercial dels barris més turístics, la qual cosa ha suposat un fort impacte en la salut i en el benestar de la ciutadania a causa de la sobreocupació de la via pública i l’increment de les terrasses i de la contaminació acústica que se’n deriva.

Finalment, per reduir l’accés amb vehicle propi a la ciutat, es proposa millorar la cobertura del transport públic interurbà, sobretot pel que fa a les destinacions de la costa del Maresme, Garraf, Costa Daurada i Costa Brava.