Eliminar barreres, també més enllà dels carrils bici, i sensibilitzar la societat cap a una mobilitat ciclista per a totes les edats, algunes de les propostes del projecte postdoctoral ENTOURAGE

Les ciutats han millorat les condicions pel que fa a l’ús de la bicicleta els últims anys, però no prou com perquè es noti un increment entre la gent gran en un tipus de mobilitat que els reporta molts beneficis. Aquesta és una de les conclusions principals del projecte de recerca postdoctoral ENTOURAGE, a càrrec de Wilbert den Hoed, investigador del Departament de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili, en col·laboració amb el Bicicleta Club de Catalunya (BACC). L’estudi també posa sobre la taula la necessitat de sensibilitzar la societat que la mobilitat ciclista ha de ser per a totes les edats i visibilitzar els usuaris majors de 65 anys, així com disminuir els obstacles i  augmentar la seguretat, també més enllà dels carrils bici estrictament.

El projecte, presentat aquest dijous en un acte obert a Barcelona, ciutat que ha centrat l’estudi, i que s’ha materialitzat en la Guia per a una mobilitat amigable amb l’edat, ha analitzat el potencial d’ús de la bicicleta com a mitjà de transport urbà entre la gent gran. A través d’un procés co-creatiu dut a terme entre el 2022 i el 2023 amb prop d’una quarantena de participants, amb entrevistes, trobades en grup i rutes en bicicleta en què s’han acompanyat persones d’edat avançada, s’han detectat els punts forts i els obstacles amb l’objectiu de fomentar una mobilitat clau “en una societat cada vegada més envellida i, a més, amb la necessitat d’una mobilitat sostenible, neta i saludable”, tal i com assegura Wilbert den Hoed. Actualment, els majors de 65 anys suposen el 21% de la població barcelonina, percentatge que continuarà augmentant els propers anys. 

Segons els participants, Barcelona ha progressat els últims anys com a ciutat amigable amb la bicicleta, gràcies a l’increment de carrils bici i d’aparcaments i als sistemes compartits com principalment el de bicing. En aquest sentit, les estadístiques parlen d’un augment en l’ús de la bicicleta com a transport urbà en la població general, però, en canvi, no és gaire significatiu entre la gent gran. En aquest sentit, l’estudi considera clau entendre i resoldre les barreres amb què topen els usuaris, especialment la gent gran, que no pot fer tants esforços físics i té menys agilitat, no només en els carrils bici. “La infraestructura ciclista i l’entorn urbà no sempre s’adeqüen a les seves necessitats a l’hora d’anar en bicicleta. Cal tenir clar que la infraestructura real s’estén més enllà del carrils bici, des del moment en què se surt de casa fins que s’arriba a la destinació”, avisa Den Hoed. 

Segons l’estudi, per fer les ciutats més amigables amb la gent gran i el seu ús de la bicicleta, cal prioritzar la connectivitat entre llocs urbans, la seguretat personal, la salut física i la relació entre generacions. “Cal reconèixer la diversitat de persones, de nivells d’habilitat i forma física, de tipus de bicicletes i d’activitats que es realitzen amb aquest mitjà de transport. Cal visibilitzar la gent gran i sensibilitzar la societat cap a una mobilitat per a totes les edats. Els beneficis de l’ús de la bicicleta són transversals, per a tothom, i cal allunyar-se de la idea que la mobilitat només serveix per desplaçar-se individualment i de la manera més eficient possible”, explica Wilbert den Hoed. Segons l’estudi, cal que les intervencions públiques siguin integrals i coordinades entre tots els àmbits, no només el de la mobilitat sinó també el de la salut pública, el de la política social i l’envelliment, el de la innovació, el de l’ecologia i el de la cultura, entre altres. 

En el projecte destaca la importància del lideratge polític, ja que l’Ajuntament de Barcelona pertany des del 2009 a la Xarxa de Ciutats Amigables amb l’Edat i ja ha fet passos per millorar la vida de la gent gran. En aquest sentit, segons l’estudi, el major ús de la bicicleta per part d’aquest col·lectiu “marcaria l’inici del camí cap a ciutats més ben capacitades per afrontar el repte de l’envelliment i de la inclusivitat en la mobilitat activa i de proximitat”.