Un treball de recerca que han dut a terme investigadors del CTNS i de la URV en col·laboració amb la Universitat de Lleida conclou que el consum de procianidines, un compost natural que es troba a les fruites i verdures, té propietats beneficioses en la prevenció de malalties cardiovasculars per a la població adulta, però, en canvi, els efectes són perjudicials per als fills adults les mares dels quals n’han consumit durant el període de gestació

El treball que ara s’ha publicat demostra que el risc de patir una malaltia, no només està lligat a la genètica i als hàbits, sinó que pot estar influenciat per la nutrició de la mare durant els períodes de gestació i lactància. L’estudi trenca amb la creença que compostos naturals beneficiosos en condicions normals també ho són durant la gestació i la lactància.

El consum mitjà de procianidines és de 250-450 mil·ligrams per persona i dia. Es tracta d’uns compostos fenòlics –antioxidants- que es troben a les verdures i a les fruites que es consumeixen de forma habitual a la dieta mediterrània, com és a través de la pell del raïm, o al pinyol, que és precisament el que s’ha estudiat en aquesta recerca. Diferents estudis han posat de manifest els efectes d’aquests compostos en el metabolisme dels lípids i s’ha demostrat els seus beneficis per fer front, per exemple, a la resistència a la insulina o a la inflamació, entre altres.

Ara però, els investigadors han volgut anar més enllà per comprovar si els efectes beneficiosos que aquests compostos antioxidants –en aquest cas un extracte del pinyol de raïm- tenen en la prevenció del risc cardiovascular, són també beneficiosos en els fills adults les mares dels quals els consumeixen durant el període de gestació–el que s’anomena empremta metabòlica- i s’ha demostrat que no. Els resultats de la investigació han posat de manifest que la ingesta materna de procianidines de raïm durant el període perinatal té impacte en el procés de transport revers del colesterol i com a resultat comporta un increment del risc de malalties cardiovasculars en la descendència adulta. Aquest transport revers és el procés pel qual l’organisme expulsa el colesterol sobrant. Durant el període de gestació, aquest consum de procianidines no produeix canvis en les mares, el que els investigadors atribueixen als canvis metabòlics i hormonals que es donen en aquest període.

La recerca, que han dut a terme investigadors del Grup de recerca en Nutrició i Salut del Centre Tecnològic de Nutrició i Salut (CTNS) i del Grup de recerca en Nutrigenòmica, del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la Universitat Rovira i Virgili, s’ha fet en rates gestants sanes i en els seus fills adults. El resultat ha sorprès als propis investigadors ja que, si bé fins ara s’havia demostrat els beneficis d’aquests compostos en la població adulta, no s’havia analitzat mai quins eren els seus efectes en les gestants ni en la descendència. I ho van fer comparant un grup de rates a les que se’ls va aportar l’extracte de pinyol de raïm amb procianidines i un grup control que no va prendre aquest compost. El treball s’ha publicat a la revista científica The Journal of Nutritional Biochemistry.

Una de les conclusions que s’extreu d’aquest treball és que el risc de patir una malaltia cardiovascular -una de les causes de més prevalença de mort al nostre país-, a banda d’estar lligat a la genètica i als hàbits de la persona adulta, també pot estar influenciat per la nutrició de la mare durant els períodes de gestació i lactància. A més, aquest estudi trenca amb la creença que compostos naturals beneficiosos en condicions normals també ho són durant la gestació i la lactància. Tot i que els investigadors no poden equiparar aquest resultat a partir de models animals als humans, consideren que pot ser un bon indicador per estudiar aquest impacte en la població, tot i que caldria ser avaluat en models clínics, és a dir, en humans.

Referència bibliogràfica: “Intake of grape procyanidins during gestation and lactation impairs reverse cholesterol transport and increases atherogenic risk indexes in adult offspring”. Josep Maria del Bas, Anna Crescentia, Anna Arola-Arnalb, Gemma Oms-Oliuc, Lluís Arolab, Antoni Caimari, The Journal of Nutritional Biochemistry Agost 2015 (online) doi: 10.1016/j.jnutbio, 2015.