El treball del grup de recerca TecnATox confirma que les persones que consumeixen més aliments en llauna tenen els nivells més elevats de bisfenol A, però ha comprovat també que evitar el menjar enllaunat no és garantia de no estar exposats a aquest compost

El bisfenol A (BPA) és un compost químic present en una àmplia varietat de productes alimentaris, cosmètics, envasos o pastes de dents, entre d’altres. Es tracta d’un químic que es metabolitza molt ràpidament i el cos l’elimina amb facilitat. Però com que l’exposició és pràcticament contínua, abans que s’excreti totalment ja se’n consumeix de nou, fet que comporta que el cos no l’acabi d’expulsar mai del tot.

Investigadors del Centre de Tecnologia Ambiental, Alimentària i Toxicològica (TecnATox), la Universitat Rovira i Virgili (URV) i l’Institut d’Investigació Sanitària Pere i Virgili (IISPV) acaben de presentar els darrers resultats del projecte MODELBIS. L’objectiu d’aquest treball, finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació i dut a terme entre 2017 i 2019, ha estat fer una estimació de la ingesta dietètica de bisfenol A i de compostos de la mateixa famíliaa amb l’objectiu d’avaluar-ne els efectes sobre la salut humana. El darrer treball del projecte s’ha publicat a la revista Environment International.

El bisfenol A és àmpliament utilitzat en el revestiment de llaunes d’aliments i begudes. No obstant això, també és un potent disruptor endocrí —pot interactuar o interferir amb l’acció hormonal normal—, raó per la qual se n’ha regulat l’ús a Europa. Per això comença a reemplaçar-se per compostos similars, com els bisfenols S i F, que tenen millors propietats i no estan tan regulats com el BPA. De totes maneres, la coexposició a mescles de bisfenols presents en aliments pot suposar un important impacte per a la salut pública.

En el marc d’aquest projecte de recerca, l’equip investigador de TecnATox ha dut a terme un estudi a partir de mostres de sang i orina de persones adultes que van seguir dues dietes diferenciades durant dos dies. Un grup va seguir una dieta basada en productes enllaunats i envasats en plàstic mentre que l’altre va fer una dieta que se suposava inicialment lliure de BPA, basada en productes frescos i envasats en vidre. Tothom va seguir la mateixa dieta en tots els àpats: esmorzar, mig matí, dinar, berenar i sopar.

Els investigadors van analitzar tant els aliments consumits per aquests dos grups com les mostres biològiques. En aliments, el BPA va ser el compost detectat amb més freqüència, malgrat que també es van trobar traces d’altres compostos estructuralment similars (bisfenols B i E). Amb tot, es va quantificar BPA en un 93% de totes les mostres i els nivells mitjans d’aquest compost van ser gairebé cinc vegades superiors en els aliments enllaunats que en els frescos o envasats en vidre. Fins i tot en una mostra que corresponia als espàrrecs en llauna, es va superar el valor màxim establert per la Comissió Europea.

Per això, la ingesta dietètica de BPA que s’extreu de les anàlisis dels aliments va ser significativament més gran per a la població amb una dieta rica en productes enllaunats que per als adults que consumien productes frescos o envasats en vidre. De totes maneres, en cap dels casos es va sobrepassar la ingesta dietètica total recomanada per l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) —de 4 µg/kg pes corporal/dia  .

Després de només dos dies de consumir aliments en llauna, els nivells de BPA en orina eren gairebé quatre vegades superiors respecte al grup que menjava aliments frescos o envasats en vidre. Es van detectar traces de BPA en un 94% dels participants a l’estudi: 96% per al grup que menjava llauna i 90% per al grup control. És a dir, de les mostres d’orina analitzades, s’ha detectat presència de BPA no només en la població que consumia aliments enllaunats sinó també en la resta.

Bisfenol en aliments no enllaunats

El fet que es detectessin nivells en mostres d’aliments no enllaunats i també en mostres biològiques d’adults que no havien consumit productes en llauna indica que la presència de BPA (així com algun dels compostos de la mateixa categoria) no es limita al material de l’envàs sinó que poden ser presents en tota la cadena de producció alimentària. Aquest és un dels primers estudis internacionals amb l’objectiu de determinar la coexposició a BPA i altres anàlegs per mitjà d’un estudi de dieta duplicat en què, de les mostres que ingereixen els participants, els investigadors se’n queden una per poder-la analitzar separadament. Finalment, els altres compostos de la mateixa família estudiats es van detectar en mostres aïllades i no es van poder relacionar amb l’exposició dietètica. Per tant, tot indica que, malgrat que es comencen a detectar, no s’estan fent servir àmpliament com a substituts del BPA.

El treball publicat recentment forma part de la tesi doctoral de Neus González Paradell, que porta per títol Exposure assesment to bisphenols: Combining biomonitoring and duplicate diet studies, i està codirigida pel catedràtic Josep Lluís Domingo Roig i els investigadors Martí Nadal Lomas i Montse Marquès Bueno. La tesi es defensarà aquest divendres, 12 de juny, a les 12 h.

Referència bibliogràfica: Neus González, Montse Marquès, Sara C. Cunha, , José O. Fernandes, José L. Domingo, Martí Nadal. “Biomonitoring of co-exposure to bisphenols by consumers of canned foodstuffs”. Environment International.  Volume 140, July 2020, https://doi.org/10.1016/j.envint.2020.105760